Resumir-vos la història del castell de Cardona i dels senyors que el van ocupar des del segle X fins ben avançada l’edat
mitjana seria una àrdua tasca, ja que hi van haver tants esdeveniments que per
a conèixer-la de forma acceptable és millor consultar llibres i pàgines d’Internet
que parlin del tema.
No obstant us explicaré alguna de les coses de
les que ens va narrar la guia. Al principi els senyors de Cardona eren vescomtes,
un rang molt baix dintre de la noblesa, però a l’enriquir-se gràcies a la sal,
van aconseguir arribar a ducs, un títol en principi reservat per als fills dels
reis que no heretaven la corona, o sigui, els prínceps. Tanta va ser la
importància i influència dels senyors de Cardona que els anomenaven els reis sense corona. Això va ser possible
perquè la casa senyorial de Cardona es va emparentar amb la dinastia dels Trastàmara
que regava a Catalunya a partir de Ferran el Catòlic. Fins i tot una filla de
la nissaga es va casar amb el duc de Medinaceli.
Els senyors de Cardona van abandonar el
castell a principis del segle XIII i van
establir la seva residència al castell palau d’Arbeca per considerar-lo més
apropiat per al seu rang.
Quan el castell (què evidentment va tenir
multitud de reformes al llarg de la història) va perdre la condició de
residència, poc a poc es va anar convertint en una fortalesa militar i per
tant, es van haver de construir tots els elements de defensa propis de l’època,
com per exemple els baluards o el que s’anomena Casamata que, segons ens va
explicar la guia era un autèntic búnquer dels segle XVIII. Casamata és
actualment l’Espai 1714. Un dels elements que més crida l’atenció és un mapping que reprodueix el setge de 1711
amb tota mena de detalls fent servir una maqueta del territori i jocs de llums
i sons.
Els cardonins estan orgullosos del seu
castell, ja que mai ningú l’ha pogut vèncer. Ni tan sols l’exèrcit Borbó i mira
que ho va intentar en dues vegades. La primera d’elles l’any 1711 durant la
guerra de Successió espanyola en la que
va estar assetjat durant més d’un mes. i la segona el 1714 quan dita batalla ja
estava arribant al final. Només quan va caure Barcelona, el castell de Cardona
va capitular, que no rendir i ho va fer, entre d’altres coses, per a que l’exèrcit guanyador no represàlies la
població civil de la Ciutat Comtal. A Cardona no celebren la Diada (11-09), sinó el 18 que va ser la data en la
que va capitular el castell.
La part més alta del castell és també la més
antiga i hi destaca la torre de la Minyona que, originalment tenia el doble d’altura
i la meitat d’amplada. Això és així perquè primer era una torre de guaita i,
posteriorment sé la va adaptar per a que pugues albergar peces d’artilleria a
la part superior.
La major part del que fora el castell dels
senyors de Cardona avui en dia són les dependències del parador. Y al costat,
ocupant gran part de la lloma, l’església de Sant Vicent que comunicava amb les
estances del castell mitjançant uns passadissos elevats.
Voleu veure un documental emès per TV3?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada