DE CORSARIS (Carta enviada a diversos diaris)

De Manel Fontdevila a eldiario.es.

Què se’n ha fet de l’Europa dels valors? De l’Europa de la humanitat, de la comprensió, de l’asil, de la fraternitat, de la democràcia... De l’Europa defensora dels drets humans?

Com europeu sento vergonya, ràbia, impotència, consternació, estupefacció i segurament alguna cosa més que no encerto a trobar a l’hora d’expressar-me.

Amb l’actual política sobre migració de la UE sobre les persones que fugen de les guerres, del terrorisme, de la barbàrie o de la gana i que creuen que trobaran a la vella Europa el remei per a tots els seus mals, els nostres polítics no volen donar-los-hi la resposta necessària, preferint fomentar la mort a la Mediterrània.

Les ONGs que treballen a la Mediterrània han estat portant a terme una labor humanitària encomiable. Però amb la detenció i retenció del vaixell Open Arms de la ONG del mateix nom per part de la Guardia Costanera italiana, s’ha acabat. Sembla que Europa hagi concedit patents de cors a les embarcacions de guerra per a que puguin actuar impunement per les aigües del Mare Nostrum. 

 

LA NOSTRA RIBERA 483

L'ESTACA DE BARES 8

La gran mentida de les pensions

No falten diners per als jubilats, el que falta és convicció i voluntat polítiques per reformar, assegurar i dignificar el sistema públic de pensions

LUIS MAURI

Hi ha una fal·làcia i una confusió que taquen el debat sobre les pensions. La fal·làcia és que falten diners per sostenir-les. El que falta és convicció i voluntat polítiques per abordar amb prioritat una reforma del sistema públic de pensions que les asseguri i dignifiqui. Prioritat, per exemple, sobre l'obsequiositat del Govern amb la banca, que no tornarà 40.000 milions d'euros del rescat públic del 2012. Llavors sí que hi va haver voluntat -i desvergonyiment- per regalar aquesta suma sense exigir a canvi ni tan sols una part de l'immens parc de vivendes que la Gran Recessió va deixar encallat en mans de les entitats financeres, i que hauria pogut constituir l'embrió de la primera política de vivenda pública mereixedora d'aquest nom a Espanya.

I la confusió, bastant estesa, és que el sistema de pensions es finança amb el que van cotitzar al seu dia els jubilats actuals. Això no és així. Les pensions dels treballadors retirats surten de les cotitzacions dels que estan en actiu.
Una tempesta perfecta

Aquest factor, combinat amb les realitats econòmica, laboral i demogràfica, explica l'esgotament del sistema de finançament de les pensions públiques. La guardiola de les pensions creada després d el Pacte de Toledo ha volat en menys de 10 anys de crisi. La desocupació, la devaluació salarial i la precarietat laboral enfonsen la recaptació de cotitzacions a la Seguretat Social. I la corba demogràfica posa la generació del baby boom a les portes de la jubilació massiva. Una tempesta perfecta, agreujada pel desinterès del Govern i de part de l'oposició.

La inviabilitat del sistema de pensions és estructural i si no s'hi intervé només pot augmentar. Els pensionistes reclamen un nou sistema de finançament que es nodreixi dels impostos en lloc de les cotitzacions, com es va fer als anys 90 amb la sanitat.

Es pot, s'ha de discutir sobre la viabilitat d'aquesta proposta o d'altres; el que no és acceptable és menysprear el problema i pretendre enllestir-lo amb almoines com les que ha suggerit el Govern de Rajoy per intentar calmar la revolta dels pensionistes.