CAPVESPRES AL DELTA 3

Bon dia! 

SOBREPASSATS!

Podia passar i va passar... La Roma va passar per sobre del Barça i el va eliminar de la Champions Leage. El Barça, aquest any, tampoc no jugarà la semifinal. I això que, a priori, la Roma era l’equip més feble dels que se van classificar per als quarts de final.

Tot i el còmode avantatge del 4-1 de l’anada (un resultat per cert enganyós), amb el 3-0 final, els italians volaven cap a les semifinals mentre el Barça quedava eliminat sense cap mena d’excusa, sense poder culpar a ningú de la derrota excepte a ells mateixos.

I no es que no es veia venir que podia passar una cosa així. A la lliga, tot i la diferència de gols amb el segon classificat (l’Atlético de Madrid), el Barça s’ha caracteritzat més pels resultats que ha tret (rècord de partits sense perdre inclòs) que no pel seu joc brillant.

Només un exemples: l’empat al camp de les Palmes (un dels darrers classificats), l’empat in extremis al camp del Sevilla, l’ajustada victòria a casa contra el Leganés... Crec que eren senyals inequívoques de que al Barça li mancava punch, tot i que potser molts no ho volien veure...

Quan l’any passat se va anunciar el fitxatge d’Ernesto Valverde, vaig expressar les meves reticències a que fos l’entrenador ideal per al Barça. En canvi, un company de treball de l’Athlètic Club de tota la vida, me va dir que ell si que pensava que seria un gran entrenador per al Barça.

Tot i que al llarg de la temporada el Barça, en general, no s’ha caracteritzat pels seu joc brillant, com els resultats l’acompanyaven, va haver un moment que vaig pensar que potser el me company tenia raó. Però ara penso que si en algun moment podia tenir raó, la derrota d’anit li ha tret tota.

Una Roma sense grans noms va sobrepassar el Barça en tots els aspectes. I quan això passa, no sé li ha de donar només la culpa a l’entrenador. Els jugadors també són culpables col·lectivament de la desfeta, igual com ho són quan guanyen en comoditat.  

Els entrenadors estan per a estudiar els rivals i valorar els seus punts forts i els seus punts febles, dissenyar les tàctiques, escollir els millors jugadors per a portar-les a terme i corregir defectes durant el partit. I els jugadors són els que han de dur a terme tot allò que els hi ha encomanat l’entrenador i si cal córrer més i posar més el peu quan toca. Quan tot això no se fa bé, és quan l’altre equip de passa per sobre i el que és pitjor, sense saber com.

Tot i que el Barça està a la final de la Copa del Rei i té la lliga a tocar (només ell la pot perdre), faria bé de refer-se de la patacada d’anit el més ràpidament possible i guanyar la lliga com abans millor.

Sempre he dit que, per a mi, la lliga és el títol més important de la temporada. El que s’ha d’intentar guanyar cada any. I que la Champions, tot i ser molt important, degut a la qualitat dels equips que la juguen, s’ha de mirar de guanyar sovint, però tampoc és necessari fer-ho cada any.

El que passa és que alguns que a la lliga ja fa temps que se’ls ha donat per morts, a la Champions van com un coet cap a la tercera consecutiva i la quarta en cinc anys. I això fa mal...    

SEMPRE TINDRÉ EL DUBTE

Aspecte del carrer Brasil al costat del col·legi Miquel Granell ahir pel matí. 
Com veieu no queda ni un sola ampolla de plàstic de les que hi va haver durant el passat cap de setmana. 
La línia paral·lela a la vorera és el rastre que ha deixat la màquina netejadora.
Sempre me quedarà el dubte si han actuat per les fotos que vaig difondre o per pròpia iniciativa... 
No obstant, a la façana del col·legi que dona al carrer Sebastià Juan i Arbó, encara se'n podien veure.  

LA NOSTRA RIBERA 505