dijous, 19 d’abril del 2018

LA POLICIA LOCAL D’AMPOSTA A FACEBOOK


Ahir, el regidor de Governació Miquel Garriga me va convidar a que m’agradés la pàgina oberta al Facebook de la Policia Locald’Amposta. Ho vaig fer.
De moment totes les valoracions que hi ha són de 5 estrelles, la puntuació màxima. Jo encara no l’he valorat... I no sé si ho faré. 
No sé de qui ha segut la iniciativa d’obrir aquest pàgina si del propi regidor, del cap de la policia local o d’alguna altra persona directament relacionada. El cert és que tan me dona qui hagi segut. No és important.
Segons sembla a la pàgina s’hi aniran penjant notícies referents a les actuacions policials, campanyes de sensibilització ciutadana, etc. Tot el que se pengi ben penjat estarà. O el que és el mateix, tot la informació que se pugui donar sempre és insuficient.
Mireu, la policia local d’Amposta, com la resta de policies compleix la seva tasca de la millor manera que pot. És un cos jerarquitzat que, en primer lloc depèn de l’Alcalde i després del mateix regidor de Governació i del cap de la policia local. Els agents compleixen les ordres que els hi donen els seus comandaments.
No dubto que la tasca que desenvolupen els agents de la policia local de la nostra ciutat respecte a la seguretat i mediació ciutadana és encomiable. Segur que posen tot el seu afany per a que Amposta sigui una ciutat model de seguretat. De fet no solem sortir gaire als mitjans de comunicació, tot i que la criminalitat zero no existeix en lloc.
Però com a ciutadà segueixo pensant que a Amposta queda molt per a fer. Vull remarcar una vegada més que hi ha massa tolerància en temes de circulació i neteja. L’estat de la via publica segueix suspenent per molts agents cívics que se s’hi posen per a informar als ciutadans sobre quin ha de ser el seu comportament a l’hora de tirar la brossa o replegar els excrements dels gossos.
Aquests dies l’Ajuntament també ha posat en funcionament una app que, entre d’altres moltes coses servirà per a denunciar situacions anòmales. A l’igual que el Facebook de la policia local, benvinguda sigui. Sempre és millor pecar per excés que per defecte. Però el que cal és posar fil a l’agulla per a convertir Amposta en un model de convivència i, de moment encara s’està molt lluny d’aconseguir-ho.
Valorar amb 5 estrelles l’eficiència de la nostra policia (i dels seus comandaments, no ho oblideu) és valorar-ho molt alt. La perfecció quasi no existeix en lloc. Quan la gimnasta romanesa Nadia Comaneci va treure el primer 10 en gimnàstica a les Olimpíades de Moscou ‘80, els sistema de puntuació no estava preparat per a reflectir-lo i se va haver de col·locar un 1,0! I el que és perfecte per alguns, serà imperfecte per als altres...    
Sempre és millor valorar-ho una mica més baix per a que hi pugui haver un marge de millora i que l’interessat (o els interessats) en aquest cas no se relaxin i segueixin superant-se dia rere dia en pro de la seguretat i la convivència.  

LA NOSTRA RIBERA 513






SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA 18






Puigdemont espera la Grossa

Si la justícia alemanya rebutgés també l'acusació de malversació de cabals públics, la rebolcada i el ridícul internacional de l'Estat adquiririen dimensions colossals

LUIS MAURI



La nòria del procés gira, gira i gira, i en ocasions atordeix o incomoda alguns ocupants de les cistelles. Els que ahir s’atrinxeraven en el maximalisme, avui advoquen pel pragmatisme. Els que ahir parrupejaven, avui emprenen el vol del falcó.

Fins fa menys de dues setmanes, l’obstinació de Carles Puigdemont havia acabat convertint l’expresident en un destorb per a tothom menys per a si mateix, els seus pretorians i la CUP, que veu en ell un instrument d’oportunitat per persistir en el xoc amb l’Estat. Però el profund revés de la justícia alemanya a la instrucció del Tribunal Suprem ha revigoritzat el cap de files de JxCat. El rebuig de l’Audiència de Schleswig-Holstein a entregar Puigdemont pel delicte de rebel·lió que li imputa el jutge Pablo Llarena ha galvanitzat el lideratge independentista de l’expresident, molt especialment en l’angle emocional, allà on la política cohabita amb la mística.

Conscient del valor conjuntural d’aquesta nova oportunitat, Puigdemont està reforçant la seva posició en el si del bloc secessionista i marcant-li els temps en el procés d’investidura del futur president de la Generalitat, que segueix bloquejat quatre mesos després de les eleccions. Contra el criteri d’Esquerra Republicana i de la cúpula del seu propi partit, que fa moltes setmanes que estan reclamant sense èxit la formació urgent d’un Govern efectiu per aixecar el 155, l’expresident sembla decidit a esgotar al seu gust i conveniència el calendari, que expira el 22 de maig.

Puigdemont accentua amb aquesta demora el seu pols amb el Govern de Mariano Rajoy, manté sobre el tauler la seva reivindicació personal de la presidència de la Generalitat, nodreix el seu lideratge, subratlla la desmesura dels jutges espanyols en contrast amb els tribunals europeus i amplifica la internacionalització del conflicte. La internacionalització de la causa independentista per a la qual el Diplocat es va revelar incapaç, l’hi ha brindat en safata de plata l’Estat amb les càrregues policials inexcusables de l’1-O i la desproporció de la fiscalia i dels jutges. La contumàcia en l’error i la malaptesa és de rècord.

Mentrestant, Puigdemont i els seus pretorians creuen els dits a l’espera d’un premi més gran que la Grossa de Nadal. Si la justícia alemanya rebutgés també l’acusació de malversació de cabals públics, la rebolcada i el ridícul internacional de l’Estat adquiririen dimensions colossals. Aquesta circumstància, si es produís a temps, podria aconsellar a l’expresident forçar unes noves eleccions. Potser el bloc independentista no augmentaria, però ell sens dubte multiplicaria el seu poder relatiu en el seu si.

Les voltes incessants de la nòria no han de fer perdre de vista la indefugible i llarga batalla per l’hegemonia del nacionalisme català. Ni que el dia en què es constitueixi un Govern efectiu sota el comandament d’un altre president, l’estrella de Puigdemont començarà a declinar. ¿Pronòstic aventurat? Només cal recordar un tal Artur Mas.