LA VIA AUGUSTA DES DEL BARRANC FONDO (VINALLOP) AL RIU SÉNIA (SANT JOAN DEL PAS) 5a PART

Passat el Km 8 de la carretera de la Miliana hi trobarem una bifurcació un tant irregular. A l’esquerra una empinada i prolongada costa ens portarà a la carretera que va d’Ulldecona a la Sénia, tot just davant del prestigiós restaurant les Moles, a la dreta, un camí asfaltat a la carretera de Santa Bàrbara a la Sénia, la que passa pel Pou Jua i al davant, cap al S una carretera que ens portarà a Sant Joan del Pas. Però atenció, també hi ha un estret camí. Es precisament per aquí per on passava la Via Augusta. Possiblement sigui el tram més intacte de tot el recorregut. No obstant no s’observen restes de l’antic empedrat.

Entre Sant Joan del Pas i el terme de Sant Jordi (prov. de Castelló) hi devia d’haver un pont, però no s’han trobat restes.

(Continuarà)

LA VIA AUGUSTA DES DEL BARRANC FONDO (VINALLOP) AL RIU SÉNIA (SANT JOAN DEL PAS) 4a PART

No hi ha constància de que quan se va asfaltar el camí de Traiguera (o de la Miliana) s’hi trobessin restes de l’antiga calçada romana. Segurament se van limitar a preparar el sòl per a després tirar-li el quitrà sense preocupar-se si quedaven sepultades restes arqueològiques.

El que si que se sap és que en arribar al barranc dels Clots, als tres Km exactes de la sortida de la Galera, la Via Augusta passava una mica més amunt de l’actual pont perquè s’hi ha trobat rodades de carro.

L’entrador de la Miliana (o Millana en galerenc) està a uns 6 Km. Hi ha una teoria que diu que el nom de Miliana ve perquè des de Roma fins allí hi havia 1.000 milles.

Si la distància en Km es d’aproximadament 1.560 i si una milla romana eren 1,48 Km., si fem la divisió ens surten 1.054. Ves a saber...

Un pocs metres més enllà de l’entrador de la Miliana, a la dreta, una camí porta al museu natural de les Oliveres Mil·lenàries de l’Arion. Segons un estudi realitzat per la Universitat Complutense de Madrid l’any 2015, la Farga II, propietat de la família Porta i Ferré de la Galera tindria actualment 1.705 anys (aproximadament, ja que calcular amb exactitud l’edat d’una olivera tan vella és impossible, perquè estan buides de dintre). Per tant, si retrocedim en el temps, va ser plantada l’any 314, quan era emperador de Roma Constantí I el Gran.

(Continuarà)

LA VIA AUGUSTA DES DEL BARRANC FONDO (VINALLOP) AL RIU SÉNIA (SANT JOAN DEL PAS) 3a PART

Continuant pel camí vell de la Galera, a una finca de tarongers, però al costat mateix del camí asfaltat, s’hi veu una petita formació de pedres en línia. Podia tractar-se perfectament d’una part de l’empedrat de l’antiga via.

També trobarem rètols que ens indiquen per on estem passant i un d’ells fa menció a la Via Augusta. És el que hi ha tot just quan passes el barranc de Lledó, ha dintre del terme de Santa Bàrbara.
En arribar a la Galera, si continuem recte, passaríem pel carrer Roquetes i posteriorment pel carrer Major. L’antic traçat de la Via Augusta transcorria, molt provablement pel carrer Terrissaires i després per uns bancals i fins el carrer Tarragona no torna a estar urbanitzat. Després ja s’arriba al pont que encara conserva una part de la construcció romana, tot i que va ser eixamplat per a condicionar-lo a les exigències de l’època.

Tant la forma de les pedres (que per cert, les havien d’agafar d’algun lloc molt proper tal com tenien per costum els romans) com la base del pont indiquen clarament els seus orígens. 

Són sense cap mena de dubte les restes més importants de la Via Augusta que hi ha dintre de la comarca del Montsià.

  

(Continuarà) 

LA VIA AUGUSTA DES DEL BARRANC FONDO (VINALLOP) AL RIU SÉNIA (SANT JOAN DEL PAS) 2a PART

Seguint el camí de Tortosa (o el camí Vell de la Galera –com l’anomenen a Tortosa-), sempre en direcció Sud, abans d’arribar al barranc de Lledó que és on comença el terme de Santa Bàrbara hi ha un mil·liari. Els mil·liaris eren les fites quilomètriques de l’època. 

És considerablement alt (més de 2 metres). Segons els experts actualment està posat cap per avall i a la part superior s’hi pot veure una incisió, segurament degut a que el van 'cristianitzar' posant-li una creu. 
La finca de tarongers que hi ha al costat era de Pelayo Ros, que va ser governador civil de Barcelona i Delegat Nacional d’esports i que també tenia un xalet a les cases d’Alcanar. Sembla que coneixia la importància de la pedra perquè quan la va vendre va posar-hi molt d’èmfasi que no se toques d’allí perquè era una 'pedra històrica'.

(Continuarà)