A l’època dels romans no hi
havia rotondes. Havien de passar molts segles per a que s’inventessin. Per
tant, les xarxes de vies eren diferents en molts d’aspectes.
De Sant Joan del Pas sortia un
ramal de la via Augusta que durant alguns quilòmetres anava quasi paral·lel a
la via principal, vorejant la Serra de Godall pel costat Oest.
Mentre el principal mitjà de
transport eren les cavalleries, durant els recorreguts hi havia d’haver
forçosament mesons, postes i pous.
Curiosament, durant el
recorregut de la Via Augusta que us he estat explicant anteriorment no se
coneix l’existència de cap d’aquests elements, però segur que n’hi havia. Tal
com us vaig dir els romans eren agrimensors i per tant, a cada certa distància
hi havia d’haver, forçosament, una vil·la romana, una posta o un pou.
Aquests elements però si que
els trobem al ramal secundari. Així, a la partida de l’Arion, entre la finca
dels Porta Ferré i la de Lluquet se sap que n’hi havia una, encara que només
són visibles la part superior de les parets de dos forns de ceràmica. Fa uns
anys, el Museu de les Terres de l’Ebre va fer-ne unes excavacions i, segons el
testimoni d’un membre de la família Porta-Ferré, van trobar més coses de les
que s’esperaven, sense concretar-me però la magnitud de les troballes.
També hi ha constància d’una
altra vil·la romana prop del pou de les Piques, ja al terme de Godall, al
costat d’una altra àrea d’oliveres mil·lenàries.
Abans però hi ha dos pous
quadrats (un a cada part) com els que s’han trobat a Roma i a Pompeia. També hi
ha un arc que, tot i ser molt més posterior, alguna funció hauria de tenir...
Aquest ramal secundari passa
pel mig de la finca dels Porta-Ferré, direcció a Godall. Relativament a prop de
les oliveres mil·lenàries del Fondo de l’Arion.
(Continuarà)
L'últim tram d’aquest recorregut
virtual l’iniciarem al cementiri vell de Godall que té diverses esteles
discoïdals d’origen càtar a les seves parets.
