Fa uns dies, en
anar a comprar el diari al quiosc que hi ha prop de la caserna de la Guàrdia
Civil d’Amposta me va cridar l’atenció veure 3 furgonetes i un nodrit grup de
Guàrdia Civils de la Unitat Especial d’Investigació amb l’armilla posada.
En entrar al quiosc
ho vaig comentar amb la seva propietària i els clients que en aquell moment se
trobaven a l’establiment. Ells també se preguntaven que estaven fent... Si és
que havia passat alguna cosa... A hores d’ara encara no puc dir res. Tal vegada
era una visita rutinària.
-Acaben de cridar als municipals per a que multés
un cotxe que estava aparcat a la zona reservada per als vehicles policials –me va dir la propietària-. Els Guàrdia Civils d’aquí sempre han permès
aparcar si han de fer alguna gestió per la zona –va continuar-.
Cert, a mi mateix
el caporal Morales, que se va estar molts d’anys a Amposta, un dia me va dir
que si volia aparcar allí ho podia fer... No he tingut mai necessitat de
fer-ho. Visc a prop del lloc i prefereixo aparcar per les rodalies de casa i
després anar-hi a peu. Costa tant fer-ho?
Els permisos
sempre han estat verbals i els agents de fora no tenen perquè saber si tenen o
no permís per aparcar. I tampoc crec que s’hagi donat permís a tothom. Arribat
a aquest punt me pregunto: Els qui hi aparquen, ho fan per atreviment o per comoditat? O les dues coses?
-Només és un moment –acostumen a dir els que deixen el cotxe mal
aparcat.-
I un moment quan
de temps és? 2 minuts?... 5?... 10? Impossible concretar.
Mireu, estic
segur que el vehicle denunciat s’hi va estar una bona estona. El temps abans de
que els Guàrdia Civils arribessin al lloc i el vaguessin allí. El temps entre
que van decidir trucar els municipals i van acabar fent-ho. I el temps que van
trigar en arribar. Quant de temps se va poder acumular?
Després venen les
queixes i les lamentacions...
