dimarts, 27 d’agost del 2019

VACANCES A ESCÒCIA: EDIMBURG 1

Aeroport d'Edimburg. 

Anar de vacances i estar-te a un apartament d’una antiga fàbrica, no té preu.
Efectivament, Merchinston va ser una antiga zona industrial a pocs quilòmetres del centre de la ciutat. De fet des de l’apartament on ens hi estàvem veiem una xemeneia tot just al costat dels apartaments de davant.    
Aquí és més fàcil deixar-ho abandonat o bé tirar-ho tot per terra i tornar a construir de nou.
Una de les principals fàbriques de cerveses, Celedonian, estava només sortir al carrer principal de la zona:  Estaterfor road.








divendres, 16 d’agost del 2019

AMPOSTA LLIURE DE SIMBOLOGIA FEIXISTA!


Ho he dit moltes vegades i no me cansaré de repetir-ho: des que vaig sortir de l’Ajuntament d’Amposta no s’han retirar més plaques del Ministerior de la Vivienda franquista i on sortien el jou i les fletxes falangistes. I sinó és així, rectifiqueu-me per favor!
Perdó, si se’n va retirar almenys una: la que hi havia al carrer d’ Granados 12. Tot i que no sé si se va retirar per iniciativa de l’Ajuntament o bé del propietari de la casa.
Avui ho torno a dir perquè després de molt de temps sense fer-ho, l’altre dia n’he  vaig descobrir una.

Aquesta està al carrer de Góngora 7-11.
Però el que més clama al cel és el gran rètol del bloc d’habitatges que hi ha entre els carrers de Larraix (Larache), de Melilla i d’Europa i de la plaça de la Pau. És el que més dificultat té a l’hora de treure’s però amb una mica de voluntat se pot fer. I sinó que pregunten als de l’Aldea com ho van fer per a eliminar els seus, ja que de les mateixes característiques n’hi havia dos a tocar de l’avinguda de Catalunya (Hostal dels Alls).



FIXEU-VOS A QUI SE VA DONAR L'ORDE IMPERIAL DEL JOU I LES FLETXES:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Orde_Imperial_del_Jou_i_les_Fletxes  

dilluns, 12 d’agost del 2019

LES DIFÍCILS RELACIONS ENTRE PAGESOS I ECOLOGISTES

Olivera monumental del terme d'Ulldecona. 

És evident que entre la pagesia (i per extensió la ramaderia) i l’ecologisme mai hi ha hagut una bona relació.
A molts de ciutadans de les Terres de l’Ebre ens va entrar la consciència ecològica fa més de 20 anys quan ens vam veure amenaçats pel transvasament, encara que d’altres (menys) ja van començar a ser ecologistes uns anys abans pel mateix motiu... Però semblava que llavors la cosa no anava tan en serio... Va ser l’any 2000 quan el govern d’Aznar va redactar el PHN quantificant els metres cúbics que s’havien de transvasar de l’Ebre cap a d’altres conques, tot i l’existència de projectes anteriors o de la posada en marxa de l’anomenat mini transvasament al Camp de Tarragona.
Immediatament, pagesos de pobles de secà van posar el crit al cel reclamant la immediata posada en marxa del canal Xerta-riu Sénia, un projecte encallat i que en un principi sembla que havia de portar l’aigua de l’Ebre per a la industria siderúrgica de Sagunt.
Però el PP no va desistir mai de la idea de portar-la més enllà aprofitant la via oberta del canal. De fet, qui va ser Ministra de Media Ambient amb Aznar Elvira Rodríguez va anar a supervisar les obres que s’estaven fent al terme de Vinaròs i on se va trobar amb el rebuig per part dels membres de la PDE.
La darrera confrontació entre pagesos i ecologistes (o simplement defensors del patrimoni) s’està donant ara mateix.
La rotonda dels 'nusos' a la C-12, entre Tortosa i Roquetes. 
Després de molts anys, sembla que el Parlament de Catalunya estaria a favor de protegir el patrimoni natural que suposen les oliveres mil·lenàries inventariades al Territori del Sénia. Però els pagesos s’hi oposen. Els motius no son d’altres que econòmics. Per una part reclamen el dret de vendre les seves oliveres (per alguna cosa son seves) i per l’altre demanen que el govern, a part de defensar les oliveres mil·lenàries també defensi el conreu de la resta de les oliveres per a que els pagesos puguin seguir vivint de la seva activitat.
Penso que no és incompatible defensar la pagesia i el patrimoni. El que no me queda tan clar és que se pugui tolerar l’espoli d’oliveres que representen un patrimoni natural d’un valor incalculable.  
Com a amant de la nostra terra sempre estaré agraït l’encomiable feina duta a terme per la Mancomunitat de la Taula del Sénia i la plataforma Salvem lo Montsià en general i per Jaume Antich i Tere Adell i tot la resta de gent que rema a favor de mantenir el que ja tenim en particular.   
Veure els museus naturals de l’Arion d’Ulldecona o el Pou del Mas de la Jana me representa una satisfacció difícil d’explicar. I si a part de protegir el patrimoni ho complementem amb la utilització de l’oli per part dels millors restaurants de la zona, estarem donant un plus de qualitat a aquell turisme que busca alguna cosa més que sol i platja.
Les Terres de l’Ebre tenen un gran potencial històric, monumental, paisatgístic, agrícola i gastronòmic. L’única cosa que cal és saber-ho aprofitar i extreure’n el màxim rendiment possible. 


MES INFORMACIÓ:


diumenge, 11 d’agost del 2019

EL PERQUÈ DE LA NECESSÀRIA REMODELACIÓ DE L’AVINGUDA DE CATALUNYA

Encreuament entre l'avinguda de Catalunya i els carrers
Velázquez i Cervantes. 

Sense cap mena de dubte un dels principals reptes urbanístics de cara un futur proper és la remodelació de l’avinguda de Catalunya.
L’avinguda de Catalunya és una de les principals artèries de circulació de la nostra ciutat juntament amb les avingudes de la Ràpita i de Santa Bàrbara i els carrers de Sebastià Juan i Arbó, de Josep Tarradellas, de Barcelona, de Mestre Joan Suñé, de Navarra i d’Innocenci Soriano-Montagut.
Però mentre en alguna d’aquestes avingudes o carrers hi ha molt poc marge de maniobra per a poder-los remodelar, l’avinguda de Catalunya sí que té moltes possibilitats que passarien o bé per eixamplar la mitjana o bé les voreres, a part d’altres actuacions com per exemple plantar-hi arbres.  
I si dic això és perquè me’n adono que els conductors que hi circulen cometen un gran nombre d’infraccions, la majoria d’elles evitables si s’adoptessin les mesures correctores necessàries.
Començaré explicant el cas més recent de conducció temerària que he viscut. Tenia el meu cotxe aparcat a la part superior del carrer de Murillo. Només sortir de l’aparcament ja vaig observar pel retrovisor que baixava pel mateix carrer un vehicle blanc  a una velocitat diguem-li inadequada. Me vaig incorporar a l’avinguda de Catalunya i el vehicle que me venia al darrere, poc a poc m’anava xafant els talons. En arribar al carrer de Velázquez, i vaig veure que una vianant anava a creuar l’avinguda sense mirar si hi baixava algú. Com que vaig preveure la situació i anava a poca velocitat, me vaig aturar per a cedir-li el pas. Mentrestant, el vehicle que me precedia va ocupar el carril interior (que només està permès per als que han de girar cap a l’esquerra) i sense tenir en compte per a res que hi havia una persona creuant, me va avançar. Va ser llavors quan vaig veure que era una furgoneta de l’empresa de missatgeria MRW. Devia de portar molta pressa...
Precisament en aquest punt és on, segurament més infraccions se comenten ja que, a part dels que usen el carril interior per avançar, estan els altres que creuen l’avinguda sense respectar el senyal de sentit prohibit.
Un altre punt conflictiu és l’encreuament amb el carrer d’Amèrica. En aquest punt s’hi va fer una petita intervenció fa uns anys i se va donar preferència als que circulen pel carrer d’Amèrica col·locant senyals d’stop tant verticals com horitzontals per als que circulen per l’avinguda de Catalunya. Ignoro si una avinguda té rang superior a un carrer i, per tant, qui circula per una avinguda hauria de tenir sempre preferència. És igual...
El cas és que els que la majoria dels conductors, quan arriben al carrer d’Amèrica, no fan el consegüent stop si no és que hi venen cotxes. També és força normal que els que venen pel carrer d’Amèrica i han de continuar per l’avinguda de Catalunya, no avisin de la maniobra posant el corresponent intermitent.
Una altra situació que no està ben resolta són els que baixen per l’avinguda de Catalunya i giren cap a l’esquerra sense tocar el carrer d’Amèrica. En teoria aquesta maniobra no se pot fer, però s’hauria de poder. Com? Habilitant i senyalitzant correctament aquest punt. Un exemple: a la Rambla de Tarragona hi ha passos habilitats per a fer canvis de sentit abans d’arribar a les places o rotondes i així s’evita la incorporació a les mateixes ja que sempre solen ser zones d’alt risc circulatori.
Amposta, tradicionalment, ha estat una ciutat sense semàfors. Potser caldria posar-ne alguns en punts on la incidència del transit és elevada per a rebaixar-ne la perillositat, ja que els conductors, sovint, passen olímpicament de la preferència que puguin tenir els altres. Me refereixo, sense abandonar l’avinguda de Catalunya, a les rotondes que hi ha davant de l’església del Sagrat Cor i a la cruïlla amb el carrer de Josep Tarradellas. Segurament s’alentiria el transit, però donaria més seguretat.  
I segur que encara n’hi trobaríem més...