Fins a l'1 de setembre encara podeu veure al Museu de les Terres de l'Ebre l'exposició sobre els primers 80 anys de la Clínica Arrossera d'Amposta reconvertida en Hospital Comarcal d'Amposta. El canvi entre la vella entitat i l'actual s'estava 'coent' durant la campanya electoral de de les municipals de 1995.
En aquelles eleccions vaig anar de número 2 a la llista d'IC-V pel darrere d'Anselmo Cano (e.p.d.) i el cap de llista va suggerir-me que havia d'anar al debat sobre sanitat a l'antiga Visió 3, la televisió local d'Amposta quan encara retransmetia en analògic.
Entre els debatents Manel Ferré, segon de la candidatura de CiU i, com a metge que és, expert en temes de sanitat. Els altres no teníem el mateix nivell que ell en aquell camp, sobre tot jo.
El format del debat era que a cada intervenció dels representants dels altres partits polítics (PSC, PP, Independents i IC-V), hi havia la rèplica de Manel Ferré. Per tant, tot el protagonisme se l'emportava ell. Jo només vaig poder intervindre una vegada.
Recordo que la meva intervenció va anar encaminada en demostrar la inconveniència de la ubicació de l'hospital, ja que l'ampliació de la Clínica Arrossera per a reconvertir-la en l'Hospital Comarcal, ja que tallava dos carrers, el del Jardí i el de Jacint Verdaguer. A part d'això era una zona amb poc aparcament per als usuaris. Aquest últim punt és important perquè anys més tard CiU va voler planificar un pàrquing soterrat baix del parc municipal, la qual cosa hauria significat una remodelació integral amb la consegüent arrancada de tota la vegetació existent.
¿On s'hauria pogut fer el nou Hospital Comarcal? La meva candidatura ho teníem clar: al polígon de Tosses, un polígon industrial a tocar d'Amposta, amb excel·lents vistes al Delta i on s'haurien pogut fer els aparcaments necessaris, ja que hi havia (i encara hi ha) molt de sòl lliure. Evidentment, no se'ns va fer el més petit cas.
Però l'Hospital Comarcal d'Amposta no ha estat l'únic equipament de la nostra ciutat que va portar certa controvèrsia quan s'havia de fer. Anys més tard a Amposta es van planificar dos grans equipaments: el centre de salut mental i la nova residència d'avis que havia de substituir la vella que s'ubicava com l’Hospital Comarcal al costat del parc.
El centre de salut mental en col·laboració amb la Fundació Pere Mata de Reus s'ubicaria als terrenys on fins pocs anys abans havia estat el col·legi dels 'Hermanos', entre els carrers d'Amèrica, de Saragossa, de les Escoles i del Gran Capità. En canvi, la nova residència d'avis anava a la zona del Lligallo, als afores d'Amposta. El clam popular que es fes a l'inrevés no va ser escoltat per l'equip de govern de CiU.
Un altre gran equipament que es va fer durant aquells anys a Amposta va ser l'auditori, al final del carrer de Sebastià Juan i Arbó, entre la zona esportiva i firal. La qüestió és que l'auditori era un equipament necessari per a complementar el pavelló de fires, ja que allí es podrien portar a terme actes com la inauguració, conferències, col·loquis i d'altres esdeveniments que es fan durant Fira Amposta i que fins llavors s'havien de fer a una carpa. Als pisos superiors de l'auditori hi havia d'anar l'Escola d'Art i Disseny (ESARDI). Perquè us féssiu una idea de com és l'auditori només us diré que va guanyar un premi d'arquitectura pel seu disseny i innovació.
Però vet-tu aquí que al final ESARDI es va quedar allà on havia estat sempre, ocupant un dels vells edificis de la zona del castell i el nou auditori seria cediria a EUSES, una escola universitària de l'esport i la salut. Però el que més us pot sorprendre és que la cessió d'aquesta infraestructura pagada amb diner públic a una empresa privada i que, per tant, el seu objectiu a part d'ensenyar és fer-hi negoci, es va fer de forma gratuïta (és a dir EUSES no paga res a l'Ajuntament d'Amposta) i per un període de 50 anys. Amposta és una ciutat molt generosa!
Aquesta cessió que també va fer-se durant els anys de govern de CiU va ser perquè l'equip de govern d'Amposta volia que la nostra ciutat fos seu universitària, igual com ho era Tortosa (primer amb l'escola d'infermeria del Verge de la Cinta) i després pel 'desembarcament' de la Universitat Rovira i Virgili amb diferents facultats. No podíem ser menys...
Durant els anys del 'tripartit' s'estava negociant l'arribada d'una facultat vinculada a l'esport de la Universitat de Lleida per a tancar el cercle del Centre de Tecnificació Esportiva que tenim a Amposta. El problema, però, és que hi havia una altra candidatura, la de Cambrils que comptava amb el suport de Josep Lluís Carod-Rovira, un cambrilenc amb molt de pes dintre del govern català de l'època.
En adonar-se'n l'equip de govern municipal que l'arribada d'una facultat pública era pràcticament impossible, van decidir donar totes les facilitats a EUSES perquè vingués a Amposta, encara que fos 'hipotecant' durant 50 anys i de forma gratuïta l'auditori municipal.
