FESTES MAJORS D'AMPOSTA. Trobada de gegants 5

ESTRASBURG 36

ELS ALTRES ÈXITS DE L'ALCALDE SIMÓ

Quan un llunyà 2-01-1986 vaig entrar a treballar a l'Administració d'Hisenda de Tortosa (anys més tard canviaria el nom per Administració de l'AEAT) alguns impostos ja estaven traspassats a la Generalitat de Catalunya que, tal com acabava de fer la Hisenda estatal amb la creació de les administracions, no estava descentralitzada. Per tant, si et feien una inspecció sobre algun tribut traspassat s'havia d'anar forçosament a la Delegació que Economia i Finances tenia al carrer Monestir de Poblet de Tarragona.

El pagament d'altres impostos com per exemple els de Successions i Donacions i el de Transmissions Patrimonials i d'Actes Jurídics Documentats s'havien de liquidar al Registre de la Propietat que hi havia al passeig de l'Ebre, no massa lluny de l'Administració d'Hisenda.
Eren molts els que, quan els deien que havien de pagar els impostos corresponents a una compravenda, donació, etc. acudien a liquidar-los a la nostra oficina i els havíem de dir que no era allí i que havien d'anar al Registre de la Propietat número 1 que feia d'oficina liquidadora de la Generalitat.

Tal com el seu nom indica, el Registre de la Propietat és un registre oficial on estan inscrits per al coneixement general de la ciutadania els drets de propietat privada sobre els béns immobles i d'altres drets que hi recaiguin. Així per exemple quan s'ha de fer una compravenda i es vol esbrinar si aquella finca té alguna càrrega (hipoteca) o porta implícit un dret (servitud de pas, de llums, etc.) s'ha d'anar al Registre de la Propietat. Ara a Amposta n'hi ha dos que es reparteixen els 12 pobles de la comarca del Montsià.

Els anys 80 del segle passat 'eren altres temps', tot i la proximitat amb els actuals. La informàtica es trobava en un estat incipient i d'Internet encara no se'n parlava. La gent que vivia fora de les poblacions que disposaven dels serveis de recaptació d'impostos, registre, etc., s'havien de desplaçar fins al lloc on es trobava l'oficina pertinent a l'efecte de poder realitzar el tràmit. Avui en dia la majoria d'aquests tràmits es poden fer 'on line' via Internet. Per tant, i per pura lògica, com més descentralitzaves el servei, més l'apropaves a la ciutadania.
Amb un govern socialista a Madrid, durant l'alcaldia de Josep Maria Simó es va aconseguir que el Registre de la Propietat 'arribés' a Amposta i, consegüentment, també l'oficina liquidadora de la Generalitat que anava lligada la número 1.

Però en aquells 4 anys de govern socialista a Amposta no només van arribar els serveis esmentats anteriorment, sinó que també ho va fer el Jutjat de Primera Instància i Instrucció quan abans només hi havia un jutjat comarcal amb moltes menys competències. Aquest fet va permetre a Amposta poder convertir-se en Partit Judicial i la comarca del Montsià deixar de dependre 'judicialment' de Tortosa com havia passat històricament.
Mentre Josep Maria Simó era l'alcalde d'Amposta, a Madrid, l'alcalde d'Ulldecona Jaume Antich n'era diputat al Congrés. Simó em va encarregar que hi parlés per esbrinar com es van fer les gestions perquè Amposta tingués el Registre de la Propietat (ara n'hi ha 2) i el Jutjat de Primera Instància i Instrucció (ara n'hi ha 4). Per cert, la seu judicial a Amposta ubicada al carrer els Muntells, just darrere del Consell Comarcal es va construir durant els anys dels governs tripartits a la Generalitat.

Jaume Antich em va dir que ell no havia participat en les negociacions per a descentralitzar a Amposta el Registre de la Propietat i el Jutjat de Primera Instància i Instrucció, però sí que havia estat ponent de la Llei reguladora de les bases de Règim Local (amb rang de llei orgànica), una llei transcendental per a Amposta.

Gràcies a aquesta llei Amposta va poder ser oficialment capital de la comarca del Montsià i més tard poder albergar la seu del consell comarcal. Aquesta llei, tot i que no calia fer-ho (el PSOE disposava de 202 diputats) es va pactar amb el grup Minoria Catalana (CiU) amb l'oposició d'Alianza Popular (ara PP) que entenia que, entre d’altres moltes coses, algun dels municipis que acabarien integrant-se en una determinada comarca, no tenien voluntat de fer-ho. Un exemple proper és el de Sant Jaume d'Enveja que com que històricament pertanyia al municipi de Tortosa, inicialment se'l va situar a la comarca del Baix Ebre. Per cert, l'any 1985 que és l'any en què es va promulgar la llei, ¿sabeu qui era el representant d'AP a aquesta ponència? Un tal José María Aznar.

Durant la rèplica de Jaume Antich a José María Aznar, cita Amposta i ho fa de la següent manera (cito textualment com consta al Diari de Sessions del Congrés dels Diputats del dia 25 d'octubre de 1984): "Y mancomunidades hay en la comarca del Baix Camp, capital en Reus, y las hay en estos momentos en constitución en la comarca del Montsiá, capital Amposta, a la cual tengo yo el gusto de pertenecer, y así muchísimas otras". 

ULLDECONA. Quinquennals 2024 (8)