S’HA OBERT LA VEDA

La passada mitjanit va començar oficialment la campanya electoral. Durant quinze dies, els principals líders dels diferents partits portaran una vida frenètica de míting, desplaçaments, rodes de premsa, debats, etc. De fet el que la majoria ha estat fent durant els darrers mesos, però amb molta més intensitat.
L’acte estrella de la campanya serà el debat que es passarà dilluns per les principals cadenes de televisió entre els dos principals candidats: Javier Pérez Rubalcaba, del PSOE i Mariano Rajoy, el líder del PP i principal aspirant a encapçalar el futur govern.
Cada partit usarà les seves pròpies estratègies; algunes potser noves, però en general, velles estratègies que, en el passat els han donat més o menys resultat.
El PP en té prou en unes poques desqualificacions al govern actual i fer veure als votants (durant les campanyes els ciutadans passen a ser votants) que tots els mals del país són per culpa dels socialistes. Sense fer res, sense proposar solucions, amb un programa ambigu i amb un líder gens carismàtic, poden governar el país després del 20-N. Increïble però del tot cert.

Les veritables intencions dels populars les podem conèixer millor pel que diuen o el que fan els seus més immediats col·laboradors (l’anomenada caverna mediàtica, gurus econòmic (com el que ahir donava la seva opinió al Periódico de Catalunya, líders territorials, etc.) que no pel que ens dirà Rajoy durant la campanya. Per si de cas, el líder popular es guardarà les espatlles i no acceptarà preguntes durant les rodes de premsa que donarà a diari. No sigui que hagi de respondre alguna cosa que acabarà no complint o bé l’acabarà fent encara que ho negui en campanya. M’enteneu? Us ho resumiré: disfressarà el seu programa amb matisos socials i prometent la creació d’ocupació i a l’hora de la veritat vindran les retallades i no es divisarà cap sortida immediata a la crisi mentre no es solucioni a nivell internacional.

Al PSOE, evidentment, li passarà factura la crisi com ja li va passar a les passades municipals a la majoria de pobles i ciutats i també, al PSC a les autonòmiques de novembre de 2010. Ni portar un candidat que ha estat tradicionalment un dels polítics més valorats del país és garantia per a obtenir uns bons resultats. I mireu que no parlo d’excel·lents, ara per ara em conformaria amb uns resultats “dignes”.
Mentre, CiU a la seva. Es presenten com els garants del catalanisme i els salvadors del pàtria, però durant l’any que porten al govern, el país està en una situació similar i l’atur no para de créixer. Per a treure endavant els seus projectes (pocs) han hagut de “titar ma” del PP (la majoria de les vegades) o d’ERC en aquelles qüestions “més de país”.
El cap de cartell a Madrid, el “sobrevalorat”  Josep Antoni Duran Lleida, cada cop s’està traient més la màscara de líder moderat per a convertir-se en un untraconservador. Les darreres manifestacions que ha fet, criticant l’emigració, els homosexuals, etc. L’allunen molt de l’espai centrista  que la federació convergent “diu” ocupar. A la pràctica m’imagino que tothom sap l’espai que ocupen. Cert?