Si més no, és insòlit que es convoqui una vaga en període electoral. No s’acostuma a fer. Però sembla ser que els metges pertanyen a una altra “casta”.
La primera cosa que sobta és que només l’elitista col·legi de metges siguin els convocants. Però de metges també n’hi ha que pertanyen a d’altres sindicats. Sense anar més lluny, podria enumerar 4 o 5 metges, tots amics, que són de la UGT. M’agradaria escoltar la seva opinió sobre la vaga d’ahir i d’avui.
Com a sindicalista, sóc conscient que quan es fa una vaga es pretén causar algun tipus de perjudici. Normalment els perjudicats són els empresaris que veuen com les fàbriques es queden sense producció amb el greuge econòmic que això els comporta. Però quan les vagues es fan al sector serveis, els primers damnificats són els usuaris i si a sobre els serveis són públics, llavors, els usuaris pateixen per partida doble, mentre els polítics no se’n solen ressentir. Hauria de ser un vaga continuada i massiva per a que els responsables del sector notessin la pressió ciutadana. Un dia o dos no els afecta per a res.
Potser pel que deia al principi, per què el col·lectiu mèdic són d’una altra casta, en aquest cas, la vaga, si ha arribat als polítics, fins i tot a la màxima institució de Catalunya com és el President de la Generalitat. També és possible que hagi estat així perquè estem en època electoral. El cert és que ahir, Arturo Mas, va reprendre als metges i va qualificar la vaga “d’econòmica”. Els metges, evidentment ho neguen i diuen que “en cap cas han parlat de diners” i que l’única cosa que volen és “retornar a les condicions de 2010”. Aquest any no va ser el que tots els funcionaris varem patir una retallada salarial? Per tant, el Sindicat de Metges, no pretén amb la vaga i de forma unilateral, recuperar les retribucions de 2010? Tot fa pensar què sí.
Com sempre passa a les vagues, en aquest cas també hi ha diversitat de xifres depenent si les dóna el sindicat mèdic o l’Administració. Tots dos poden estar dient la veritat i, en canvi, els percentatges ser totalment dispars. Tots dos calculen de la forma que els hi és més favorable. L’Administració acaba ràpid: divideix el nombre de vaguistes pel total dels funcionaris en nòmina. En canvi, els sindicats, del total de la plantilla descompten els que estan fent serveix mínims, els que estan de baixa i els que estan de vacances, lliuren, etc. Per tant, aquest segon percentatge sempre serà superior.
Després de tant fer “ballar” els números, us imagineu si un dia aquests també fessin vaga? Aquell dia ens hauríem de quedar tots a casa, perquè el despertador no sonaria i l'ascensor, la televisió i el telèfon no funcionarien. Ni tampoc sabríem quin dia és... Ens tenen collats!!
Per cert, una pregunta: "Majoritàriament, a qui votaran diumenge els metges?"
5 comentaris:
Una pregunta amic sindicalista...per què la vostra estimada UGT no ha fet RES per defensar els drets laborals no solament de metges, si no d'infermeria, auxiliars i demés personal sanitari...trobo que és una pataleta pròpia d'una guerrilla de sindicats. El que de veritat s'amaga és un conveni col.lectiu reclamat per Metges de Catalunya per als metges i defensat pels altres sindicats com un conveni per a tot el personal sanitari. Millor fer aquesta vaga que plorar i no fer res com estan fent a nivell espanyol tant UGT com CCOO...fareu vaga general si guanya el PP?
Jo sempre he fet vaga, estiguen els uns o els altres. Sempre he donat la cara. I tu, la dones la cara? Pel que veig sembla que no.
No tinc que donar la cara perquè no estic montat a cap xiringuito politico sindical, només sóc un ciutadà més, i exerceixo el meu dret a opinar quan ho crec convenient. Una vaga que no hagin montat els teus no vol dir que no tingue legitimitat. Acuses als metges de ser una casta, potser tens raó, però aquesta definició despectiva també pot ser aplicada als polítics, barco al que veig que estàs montat. Que tingues una ideologia concreta no te dona dret a rebutjar les altres.
El ser polític i sindicalista no comporta necessariament tenir privilegis. Jo em considero sindicalista i polític (per aquest ordre) i l’únic “privilegi” que tinc és estar compromès amb els meus companys. A part, per si no ho saps, soc soci de 3 Ong’s. Si ha calgut he criticat als dirigents del meu sindicat o del meu partit. Quan es va saber que Pepe Álvarez va intercedir per a què se’ls concedissin pisos socials a Barcelona a membres de la seva família, aquí mateix vaig fer una entrada criticant-ho.
A molts sindicalistes ja els agradaria cobrar la meitat del que cobren els metges, fins i tot una tercera part. El seu poder adquisitiu s’incrementaria ostensiblement.
Ara, pots dir-me tu que fas per la societat? Recordes el que va dir Kennedy? “No et preguntis que pot fer el teu país per tu; pregunta’t que pots fer tu per ell”.
Em sembla que adoptes una postura molt còmoda de criticar tot allò que t’envolta sense voler aportar res. Si no és així, si us plau, diguem-ho. Ho estic esperant amb ànsia...
Ja sé qui ets! Bé, no al 100 % es clar, però quasi amb tota seguretat. Comprendràs que la "nostra relació” és molt desigual: mentre tu ho saps quasi tot de mi, jo només m’ho imagino.
Em deceps. Saps el que penso? Què no fas res i que t’agrada que t’ho donin tot “pastat”.
Una darrera cosa, no et molestis en respondre, ja que no ho veuràs publicat.
Ara ja pots anar a acaronar a ta filla què és molt més important que jo.
Publica un comentari a l'entrada