-“Es que no es pot viure. L’arròs s’està pagant més barat aquesta collita que la passada... I la passada més que l’anterior. En canvi, quan et vas a comprar una màquina (*), cada cop és més cara. I així tot... “
D'aquesta forma s’expressava un arrossaire de la Cava mentre viatjava a Tortosa amb el carrilet en companyia de la seva dona i amb d'altres persones del poble. En arribar el carrilet a l’estació d’Amposta, hi havia pujat una dona benestant, de les millors famílies de la ciutat. En escoltar els paraules del pagès, li replicà:
-“No cal que es queixi tant, home. Pensi que els qui en esta vida són pobres, a l’altra vida seran rics i els que ho som en aquesta, a l’altra serem pobres".
A l’arrossaire cavero li va faltar temps per a fer-li la següent petició:
-"Mana, mana (**)... Llavors, deixa’m 1.000 duros que jo ja te’ls tornaré a l’altra vida".
(*) Els caveros li diuen màquina a la bicicleta.
(**) Expressió típica i col·loquial cavera.
1 comentari:
Expliquen que Maria Antonieta de Austria, en el transcurs d’un passeig, va preguntar per què la gent es veia tant desgraciada, a la qual cosa van respondre-li: “Majestat, no tenen pa que posar-se a la boca”, doncs, sembla ser, que mala la collita de l’any 1789 havia fet disparar-se el preu del pa i la fam amenaçava. I a aquesta explicació va contestar Maria Antonieta: “Si no tenen pa, que mengin pastissos” (S’ils n’ont pas de pain, qu’ils mangent de la brioche).
Desgraciadament, sembla ser que aquesta mentalitat elitista continua encara a hores d’ara.
Publica un comentari a l'entrada