Antonio Casas era gallec i com molts altres d’aquella
terra va anar a buscar feina i potser alguna cosa més a Veneçuela.
Com que era aparellador (estic parlant en
passat perquè el vaig conèixer l’any 1976 i des del 77 no n’he sabut res més)
va trobar feina a una empresa constructora d’aquell país com a encarregat.
Com era tradicional per aquell temps, els
operaris solien cobrar tots els divendres i no com ara que hem d’esperar que s’acabi
el mes per a fer-ho.
Antonio era l’encarregat de lliurar la paga
als treballadors i cada divendres havia d’escoltar les queixes d’un d’ells.
Sempre trobava que li pagaven menys del que es mereixia.
Un dia, Antonio, va idear una manera d’escarmentar-lo
per sempre més. En arribar el següent divendres, la filera de treballadors
anaven passant, per ordre, pel barracó on estava Antonio i els diners de les nòmines.
Tothom rebia el sobre sense posar-hi cap problema, però en arribar el que es
queixava sempre, com era lògic, ho troba inapropiat:
-“Crec que us heu equivocat”,
va dir sense pràcticament mirar el contingut del sobre.
Però l’estratègia que havia ideat Antonio,
seria definitiva. Aquell dia havia posat, expressament, més diners dintre el
sobre. Antonio fa com que ho revisa i li diu:
-“Efectivament, t’he posat més diners”. I els hi va prendre.
A partir d’ençà, aquell treballador ja no es
va tornar a queixar mai més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada