Només me’n recordo que es deia Bayarri. Amb el pas dels anys vaig acabar per oblidar-me’n del nom i de l’altre cognom.
Varem coincidir a Tarragona, a l’institut Antoni Martí i Franqués. Recordo però que era un noi afable i amic de la broma.
Quan fèiem 6è de batxillerat, Bayarri
portava suspesa l’assignatura de Matemàtiques de quint. Arribàvem a final
de curs (1973-1974) i no tenia gens clar si finalment, les aprovaria o
no. Durant les seves meditacions (transcendentals), recordo sentir-li dir
sovint:
-Si aprovo Matemàtiques de quint, aprovaré Matemàtiques de sext, podré estudiar COU i després estudiaré medicina. Però si no aprovo Matemàtiques de quint, no podré aprovar Matemàtiques de sext, mon pare em posarà a treballar i em comprarà un 124 groc.
Pel to de les seves paraules s’arribava a la conclusió de que a l’amic Bayarri li era ben bé igual qualsevol de les dues sortides.
No sempre es pot dir el mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada