LA BANCA MÉS PROPERA

Mentre el rescat de la banca espanyola sembla cada vegada més imminent, vull explicar-vos dos casos (no arriben ni al nivell d’anècdotes) que m’han passat recentment, de fet aquesta setmana.

Una tarda vaig rebre una trucada del director de la meva sucursal de Caixabank preguntant-me si tenia diners per a portar-los-hi.  Li vaig dir que no. D’on vol que els tregui? Hi ha gent que té comptes a diferents entitats financeres, però no és el meu cas. Des de fa molts d’anys només “treballo” amb el que era la Caixa. Després em va preguntar per les meves assegurances. No sé si sabeu que fan una campanya per a que agrupis les assegurances i també els hi portis.

Aquestes coses donen molt que pensar. Primerament te’n adones que les entitats financeres, en general, tenen greus problemes de liquiditat i van desesperades a la recerca d’efectiu del sector privar o particular.
Això sí, com li vaig dir que “anàvem molt justos”, també em va oferir la possibilitat de fer un préstec. Em deuen de tenir com un bon client, ja que de tant en tant m’arriben missatges al mòbil oferint-me préstecs.
Al dia següent vaig parlar amb l’esposa d’un coordinador comarcal de Catalunya Caixa. Em va explicar que la direcció vol que els empleats treballin per la tarda (evidentment tancats al públic) i que el seu marit és l’encarregat de dir-los-hi. Però no de qualsevol manera, sinó d’una manera subtil però que se’n donin per assabentats.
Què farien per la tarda? No m’ho va dir, però imagino que la funció seria la mateixa que fan els de la “Caixa gran”, es a dir, captar nous clients o nous capitals.
Però sigui quina sigui la situació econòmica de les famílies (la majoria no aniran gaire sobrades, però n’hi ha que sí), el cert és que la gent han perdut molta part de confiança amb les entitats bancàries. Després de veure com s’han nacionalitzat Catalunya Caixa o Bankia (sobre tot aquesta darrera), cada vegada hi ha més gent que retiren els seus dipòsits dels bancs.
Només així s’entén una notícia que també vaig escoltar aquesta setmana: que la venda de caixes de seguretat ha augmentat entre un 30 o 40 %.
Els baixos interessos, la desconfiança en el sector i la por de que pugui arribar un “corralito” (impossibilitat de poder retirar fons), tal com va passar a Argentina fa uns anys, fa que la gent, cada vegada més, tregui els diners dels banc i opti per tenir-los a casa en caixes de seguretat o, simplement, ben amagats, tal i com ja feien els nostres avantpassats.