Amb aquest nom, el Periódico de dilluns, portava un ampli reportatge sobre el conreu més característic de la nostra terra, evidentment, estic parlant de l’olivera.
Segons l’article, l’olivera va ser introduïda pels fenicis i va arribar al nostre territori el segle II abans de Crist.
Ara bé, segon un estudi que es va fer a alguns exemplars de la finca propietat de Catalunya Caixa, els exemplars no serien mil·lenaris, sinó que tindrien uns 650 anys. Una foto del moment en que es realitzava aquesta prova, il·lustra la pàgina.
Sobre el que acabo d’explicar-vos en trec dues conclusions clares. La primera és que la prova es va fer a la finca que fins el 2005 va ser propietat de mons pares que l’havien comprat a un senyor d’ Ulldecona l’any 1964. I la segona és sobre l’antiguitat dels arbres. No poso en dubte que els exemplars estudiats poguessin arribar a tenir 650 anys (aproximadament), però no són els més grans de la zona. A la finca propietat de la família Porta Ferre, per exemple, existeixen oliveres amb troncs molt més grans, la qual cosa fa suposar que tenen mols més anys. Com sabeu, la Farga I és la més monumentals dels exemplars de la zona i es diu que pot arribar a tenir 2.000 anys. Serà així o no, tampoc cal entrar en un debat que por resultar estèril a manca de resultats científics que ho demostrin, però que és una de les oliveres més velles d’Espanya, segur que sí.
De menut, mon pare m’explicava la història
de “l’era”. Un pare li deia al seu fill que la finca de la seva propietat,
no havia de convertir-se en “era” quan passes a ser seua. El fill tranquil·litzava
el pare dient-li que allò no passaria. El fill no va voler ser pagès i
va acabar per vendre-la. Un dia passava amb uns amics per davant d’aquella
finca que havia estat propietat de la seva família i els hi va dir: “Aquesta
finca “era” de mon pare”. Llavors va comprendre el significat de “l’era”
al que son pare sempre es referia.
En canvi jo em sento orgullós que la
finca que era de mon pare hagi acabat sent propietat de la fundació Catalunya
Caixa (abans Territori i Paisatge) i que sigui conreada per la pròpia família
Porta Ferré. Certament està en millors mans que les meves, unes mans molt
poc expertes en temes agraris. Convertir la finca i la resta de la zona
(Fondo de l’Arion i voltants) en un museu natural, penso que ha estat
un encert que ha de servir per a mentalitzar a la gent que s’ha de protegir
i conservar el nostre entorn pe a que puguin gaudir les generacions futures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada