L’OU DE LA SERP

Per a que tots entengueu de que parlo, la serp seria el govern de la Generalitat presidit per “Més el Retallador” i l’ou seria el pacte fiscal que promou el propi govern.
Catalunya està passant per un dels moments més delicats de la seva història més recent. El govern, incapaç de trobar una solució als greus problemes econòmics,sembla ser que les úniques mesures que és capaç d’adoptar és la de retallar els sous dels funcionaris i prestacions i serveis de tota mena. La darrera de totes serà l’euro per recepta que començarà a aplicar a partir de dissabte. Quan el govern d’Entesa va establir el cèntim sanitari als carburants, “Arturo Més”, llavors cap de l’oposició va “posar el crit al cel”.
A part del tou impost de patrimoni que es torna a aplicar, Més té al seu abast tornar a posar en vigor l’Impost de Transmissions Patrimonials. Però sembla que ara no toca. No toca “tocar” els seus i és preferible pagar els seu desgovern entre tots.
Certament si de Madrid ens paguessin els que se’ns deu, el problema seria menys problema. Els diferents governs de la “capital” han incomplert, sistemàticament, tots els acords de finançament. Quan es va aprovar l’Estatut de Maragall (al que CiU hi va donar suport), de les poques coses que es van salvar de les retallades del Constitucional, va ser, precisament, el finançament. Es va parlar llavors del millor finançament de la història per a Catalunya. Tantes expectatives va creat que altres autonomies, com la valenciana, van introduir als redactats dels seus respectius estatuts d’autonomia una espècie de clàusula on es deia que “si Catalunya obtenia més, ells també ho volien”.

El problema és aquest: els incompliments successius. Què ens fa pensar que un pacte fiscal seria respectat des de Madrid? La solució més immediata és, tal com diu ERC, “tenir la clau de la caixa”. Només així ens asseguraríem el finançament adient. I la solució més remota i improbable, la independència.

Al nou PSC encapçalat per Pere Navarro, el pacte fiscal el va agafar un tant descol·locat. Finalment va presentar el seu propi projecte que, com solen fer darrerament els socialistes, és un híbrid que difícilment va en lloc. Quan alguna cosa es queda a mig camí, li passa precisament això, que no arriba.
El PSC se’n ha adonat que el pacte fiscal és el ou de la serp i que, d’aquesta situació, en pot sortir mal parat.
En canvi, per a CiU, el pacte fiscal és la perdiu que va marejant quan les coses no li van bé. Mentre es parla de l'ou de la serp, no es parla del finançament irregular de Convergència o la nul·la capacitat per a tirar el país endavant. Parlar de l’herència rebuda, com vaig llegir l’altre dia, és, simplement, ridícul.