Allà per les dècades dels anys 70 i 80, anar a comprar a Andorra era pràctica comuna de molta gent. Fins i tot s’organitzaven autocars per anar-hi.
Joaquín, Agustí i Sebastià
eren tres joves amics de Vinaròs que, atrets pels comentaris favorables
de la gent que hi anava, van decidir desplaçar-se a Andorra per
a comprar aquells productes que tenien un millor preu amb comparació amb
els d’aquí: whisky, formatge, sucre, perfums, rellotges, productes
electrònics i fotogràfics, etc.
El dia previst, varen agafar el cotxe
de Joaquín i, a bona hora, varen emprendre el viatge cap al “país
dels Pirineus”. Després de fer “l’obligada parada” al restaurant
la Pedra Negra de Ponts per esmorzar, continuaren
cap a Andorra.
Passen la duana i arriben al primer poble: Sant Julià de Lòria. Deixen el cotxe al pàrking de l’hipermercat el Mamut i pregunten a un grup de gent que, com ells estaven deixant el cotxe a l’aparcament:
-Bon dia, això és Andorra?
-Sí, això és Andorra -els hi respon un d’ells-.
Els tres amics entren a l’hipermercat, compren tot allò que tenien previst, agafen el cotxe i de tornada cap a casa.
En arribar a Vinaròs se’n assabenten que Andorra era alguna cosa més que Sant Julià i el Mamut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada