Darrerament vaig poc a Vinaròs. A part del
dia que sé sol fer el sopar anual de Vinaròs News (primer divendres
després del Reis), durant l’any hi solc anar una vegada o no cap (tal com
s’expressava l’humorista Eugenio)
Així, enguany, sembla que ja tinc la quota
acabada ja que hi he anat un parell de vegades.
La darrera vegada que hi vaig anar va ser per
Setmana Santa i vaig passar pel centres històric de la població (casa
consistorial, església arxiprestal, plaça dels Tres Reis...) Feia temps que no passava per aquell indret i quan ho
feia, no em fixava amb un detall que per a mi té força rellevància: la seu de
la UGT.
L’edifici de la UGT, l’altre dia, com a l’any
1982 es troba a la plaça Jovellar,
allà on comença el llarg carrer de Sant
Francesc. Em va donar alegria veure allà on, per primer cop em vaig
afiliar al sindicat.
En aquell temps tot era diferent, fins i tot
el pagament de les quotes. Avui en dia o té les cobren del compte o directament
de la nòmina. En aquell temps havies de passar a pagar-les pel sindicat i
t’enganxaven uns cupons a un annex que portava el carnet. Mirant-ho en
retrospectiva, tot era molt més romàntic.
Allà vaig conèixer a Rafel Genovés, el
secretari general del Baix Maestrat.
Sempre he recordat a Rafel amb estimació ja que era una d’aquelles persones
que, quan el coneixies no et deixava indiferent.
No recordo com va ser la nostra primera
trobada, però si les moltes vegades que em va fer passar al seu petit despatx per
xerrar. Per cert, del seu despatx també recordo una cosa que en aquell temps em
cridava molt l’atenció: una al·legoria de
la República. Llavors, ser republicà, era fins i tot pitjor que ser
comunista.
-Joan, portes pressa? –Em solia dir-
-Ja saps que sí, Rafel. Me’n he d’anar cap a
casa...
-Passa que xerrarem...
Bé, xerrar el que es diu xerrar, pràcticament
només xerrava ell. Li agradava opinar sobre l’actualitat política i sindical.
Jo m’he l’escoltava en atenció i assentia amb el cap. De vegades parava i em
preguntava:
-Entens el que vull dir-te? Mira, així parla
Felipe González i queda bé.
Sense cap mena de dubte Rafel Genovés ha estat
una de les persones que he conegut que millor oratòria tenia. El seu discurs
era coherent, en consonància amb el meu pensament, però no exempt de crítica
contra el govern socialista que, tot just, començava a governar. Rafel
Genovés pertanyia al corrent crític Izquiera
Socialista, del qual, el cap visible a Madrid era Pablo Castellano.
A part de ser el secretari general de la UGT
del Baix Maestrat, Rafel
va ser també el primer regidor de Serveis Socials de l’Ajuntament de Vinaròs.
No obstant, per la seva actitud, va caure en desgràcia i no va repetir, fins i
tot, el PSPV-PSOE, el va suspendre de militància.
Tot va venir arran de la confecció de la
llista per a les segones municipals. L’assemblea de militants va acordar que el
que havia segut alcalde Ramón Bofill,
no repetiria. En canvi, a València, la comissió de llistes el va acabar
imposant. Rafel, amb un altre militant local (crec recordar que li deien Ramon Grau) va encapçalar l’oposició
contra l’alcalde.
Vaig deixar de treballar a Vinaròs i, durant
anys, no vaig saber res més de Rafel. En un sopar de Vinaròs
News, quan Jordi Romeu n’era
l’alcalde, li vaig preguntar per ell i em va respondre que havia mort feia mols
anys. Ho vaig sentir profundament.
