LA REPETICIÓ DE LES ELECCIONS EL 26 DE JUNY, MÉS PROP

De Manel Fontdevila a eldiario.es

Després del trencament de les negociacions entre el PSOE i Podem, la repetició de les eleccions el 26 de juny semblen molt més prop. Segurament el PP es deu d’estar fregant les mans.

No voldria ser malastruc però recordeu què va passar a Madrid quan es van haver de repetir les eleccions pel Tamayazo? Si no ho recordeu us ho diré: majoria absoluta del PP!

L’experiència em diu que sinó és  base de garrotades no n’aprenem i molts de votants, el dia 26 acudiran a les urnes pensant més en un govern estable que no amb els casos de corrupció i canviaran el sentit del vot votant al PP. I 4 anys més govern de Rajoy o de qui sigui i los que te rondaré morena...

És evident que Sánchez vol governar com sigui. Sap que és com una aposta a la ruleta: o tot o res. Suposo que el que no diu la lletra menuda del pacte signat amb Ribera és que C’s ha d’intentar l’abstenció del PP i per la seva banda, el PSOE la de Podemos. Massa complicat tot. Tenir negociacions obertes amb diferents fronts quan aquest són, com a poc, irreconciliables, fa que un acord que permeti la investidura de Sánchez sigui pràcticament impossible.

Aquest matí a la SER he escoltat dir-li a Pepa Bueno una d’aquelles coses que et fan pensar: mira, té tota la raó. Ha dit més o menys que tan el PSOE com C’s han hagut de renunciar a punts programàtics per a que hi pogués haver acord, però que 30 minuts més tard no se’ls pot estar acusant de renunciar al seu programa.

Quan dos parts negocien (ja siguin partits polítics, ja siguin empreses i sindicats o qualsevol altres), per arribar a un acord han de cedir les dues parts i, sovint renunciar a punts que, prèviament, han enumerat com a irrenunciables (les famoses línies roges) Evidentment és molt dolorós i sovint difícil de transmetre, però és el que hi ha. No veig a cap part acceptant al 100% l’oferiment de l’altra. Potser aquest aspecte és el que no té en compte Podemos i exigeix més del que està disposat a cedir.

Fixeu-vos per exemple en el que va passar a Catalunya. Els interessos de les CUP està a les antípodes dels de Convergència, exceptuant la independència. En canvi, a darrera hora les CUP van facilitar la investidura de Puigdemont i CDC va haver de renunciar a allò que més li costava: la renuncia de Mas a ser investit.

De Ferreres al Periódico. 

Ara canvieu el concepte de independència pel d’allunyar al PP del govern. Aquesta hauria de ser la finalitat i, per tant, s’haurien de sumar esforços per a que fos possible. Fins i tot havent-hi un pacte entre PSOE, Podemos i C’s (encara que no sigui el que més m’agrada) Si realment C’s el que vol és acabar amb la corrupció, flirtejar amb el PP sembla que indiqui que els pots més el cor que el cap, és a dir, la ideologia política que no la regeneració democràtica que tan prediquen.

Hi ha analistes polítics que creuen que encara hi ha espai pera negociar entre el PSOE i Podemos. De fet, ahir quan el partit de Pablo Iglesias va trencar unilateralment les negociacions, va dir: Estan trencades, de moment... Per tant, sembla, que hi ha possibilitats que es reiniciïn els contactes, potser després del primer ple d’investidura de Sánchez.

Un altre tema que no veig clar és el pacte formalitzat ahir entre socialistes i Ciudadanos. Té data de caducitat? Què passarà si finalment el PSOE acaba per pactar amb Podemos? I en aquest cas, per on quedarà el prestigi de Sánchez?

Potser us heu adonat que no parlo de Democràcia i Llibertat (la marca blanca de Convergència) i d’Esquerra Republicana de Catalunya. I no en parlo perquè el seu vot és del tot intranscendent, com ho són, per exemple, els de Coalició Canària o el de Unitat Popular (la marca blanca de Izquierda Unida) Les dues formacions independentistes han traçat (com no podia ser menys) una línia roja: el referèndum independentista.

Quina manera de marejar la perdiu! Volen trencar amb Espanya o només ho diuen amb la boca menuda? Si realment volguessin trencar, no trobeu que el tema del referèndum no seria transcendent? I una darrera pregunta que els hi faig: Millor un nou govern del PP que no un que estigui molt més obert al diàleg? Si el que pretenen és la primera opció, serà perquè les postures intransigents són el millor argument per a que augmenti la colònia d’independentistes.