NOMÉS SÉ QUE NO SÉ RES

De Faro a Diari de Tarragona. 

La frase s’atribueix a Sòcrates, filòsof de la Grècia clàssica i és, en ella mateixa un contrasentit, ja que si dius que només saps, és que ja saps alguna cosa...

Bona part dels nostres polítics (imputats o investigats, o no) també solen afirmar el mateix (o quasi): no sé res, no recordo res, fins el que jo sé, això no passava... Una de les que no s’assabentava de res era la Maridolo de Cospedal, secretaria general del PP i per tant, qui s’ocupava del dia a dia del partit.

Aquesta tàctica és tan vella, però tan vella, que fins jo mateix l’he posat en pràctica... Abans de que hi pugui haver algun malentès, us explicaré que vaig fer. Seria l’any 1982 o 83... Havíem anat a Andorra a comprar una tenda de campanya i allí mateix, al desaparegut campint les Bons l’havíem estrenat... No portàvem res més que es pogués considerar com a contraban. Vaig tenir cuita d’amagar la tenda al fons del maleter del 127 i davant vaig posar tots els estris que havia agafat de casa, fins i tot un petit butà que teníem a una caseta de camp prop del poble... Quan el polícia de la duana em va preguntar si tenia res que declarar la meva resposta va ser:

-Crec que no... Vostè mateix...

Li vaig dir que veníem d’acampar i com va veure que els estris no eren nous, ja no va mirar res més...

Des de fa setmanes, potser fins i tot mesos, no hi ha dia que no hi hagi alguna notícia judicial. La setmana passada va ser València, ahir Madrid... Ahir fins i tot van coincidir diferents casos: Registre de la seu central del PP al carrer Gènova per mirar de trobar documentació de l’anomenada trama Púnica, la declaració de l’exministre Matas (també del PP) a Mallorca, dintre del cas d’Urdangarin i la infanta Cristina i finalment la compareixença de Jordi Pujol Ferrusola conegut com a Júnior a l’Audiència Nacional on el dia abans havia declarat el seu pare mentre que sa mare no havia obert boca.

Jordi Pujol i Soley (aquell que tenia nom de cigaló), el dia anterior, va reiterar que l’origen de la seva fortuna a Andorra era l’herència de son para Florenci, però mai ha aportat cap prova de que fos així. En canvi els malpensats (que sempre n’hi ha), creuen que tot arranca de la descapitalització i posterior fallida de Banca Catalana, una entitat financera que ell mateix va crear (a Tortosa tenia la seva oficina a l’actual avinguda de la Generalitat, abans d’arribar al mercat i la part del darrere donava al carrer d’en Carbó i a Amposta a l’avinguda de la Ràpita, prop del canal)

Així, Pujol va entonar una vella i coneguda cançó, res de nou, mentre que la seva dona, com ja he dit, no va dir res... I mira que li agradava parlar a la senyora... Pujol però va desvincular-se del negocis (potser millor seria parlar de tripijocs) No obstant, el molt poc honorable era la peça fonamental i imprescindible de tota la trama o sinó, de què les diferents empreses els hi haurien donar les comissions que sembla que van rebre a canvi de res, encara que ells diguin que a canvi de aconseguir-los contractes...  

El cas més curiós però va ser la compareixença de Júnior a petició pròpia... Vull destacar això de a petició pròpia perquè és important. Quan algú demana de comparèixer és que té novetats que aportar... Per sorpresa per a tots, no va aportar cap tipus de novetat...  Va entrar amb una cartera de ma i va sortir de la mateixa manera. En mig no va treure cap paper, cap prova... A què va anar?

Això sí, es va reiterar en que l’origen de la fortuna va ser la deixa de l’avi Florenci i que ell mateix s’havia encarregat d’administrar-la en nom de la seva família i que havia invertit els diners en productes financers d’alta rendibilitat... Nassos! I per què no va compartir amb tothom quin eren aquest productes? Ara seríem tots rics!! Quin gran servei haurien fet als ciutadans de Catalunya, no?