Era l’any 1979, molt probablement cap el final de la primavera o començament de l’estiu. Feia uns mesos que estava sense feina i encara que la situació no era desesperada, el que volia era treballar. Vaig llegir a un diari que Magefesa buscava un delegat de vendes per a la zona Sud de Tarragona. Vaig escriure’ls una carta i als pocs dies em van citar a un barri dels voltants de Tarragona. No recordo si era Bonavista o la Canonja (ara poble)
Allí m’esperaven el delegar de zona (un tal Forés) i un altre senyor del departament comercial de la central de Derio, al costat mateix de Bilbao. Una de les qüestions que em van plantejar va ser triar entre un dècim premiat de la Loteria Nacional (12 milions de pessetes) o la feina. Vaig escollir el dècim premiat. Sembla que va ser la resposta correcta i em van dir que havia de marxar aquell mateix dia cap a Derio, això sí, abans havia de passar pel perruquer, ja que trobaven que portava els cabells massa llargs. Era dilluns i, com sabeu, les perruqueries acostumen a tancar, però em van dir que a la part alta de la Rambla, molt prop del balcó del Mediterrani n’hi podria trobar una d’oberta.
El tren sortia sobre les 9 de l’estació de Tarragona. Així que com tenia que viatjar tota la nit, ho vaig fer amb cotxe llit. Una vegada acomodat vaig dirigir-me al vagó restaurant amb el propòsit de sopar. En arribar el cambrer em va preguntar on havia pujat i al dir-li que ho havia fet a Tarragona, em va deixar passar. No recordo que vaig sopar, però si que recordat sempre que per a veure vaig demanar una ampolla de vi de la DO Rioja, concretament de Siglo Saco. Quan vaig pagar me’n vaig adonar que m’havia costat 350 pessetes, quasi 2€ actuals, un preu molt car per aquella època.
Dormir al vagó llit va ser tot una experiència. Quan estava al meu compartiment em dedicava a descobrir tot el que s’amagava, com el lavabo; després vaig despenjar el telèfon i ràpidament va acudir el responsable del vagó per a veure si em passava o necessitava alguna cosa... Jo al·lucinava!
En arribar a l’estació de Bilbao, un comercial de Magefesa m’esperava amb un catàleg on predominava el color taronja sota el braç. Jo en portava una altra que m’havien donat a Tarragona, per tant, la trobada va ser fàcil. Des d’allí, amb cotxe, varem anar fins al poble de Derio, que com he dit més amunt, era on la ferretera tenia la seu central. Allí ens va rebre un altre comercial i després me vaig haver d’esperar una estona fins que, finalment em va entrevistar el senyor Gorizolaya, el director comercial de la marca. Una vegada passat el tràmit, em vaig haver d’esperar per a que em tornessin cap a l’estació de Bilbao. Per a fer-me més agradable l’espera em van ensenyar l’exposició de tots els productes que fabricaven: coberteries, olles, paelles...
Abans de marxar em van preguntar quan m’havia costat el viatge (evidentment tot inclòs fins i tot l’ampolla de Siglo Saco) i quan pensava que em costaria el viatge de tornada. Si l’anada m’havia costat mil i pico de pessetes, per a la tornada vaig demanar exactament el mateix.
Com era hora de dinar vaig anar a un restaurant de 3 forquilles que hi havia prop del Nervión. Me’n recordo que de primer plat vaig menjarmenestra. Va ser la primera vegada que en vaig menjar.
El tren de Bilbao a Barcelona també circulava per la nit, per la qual cosa havia de sopar i dormir... A què no endevineu que vaig demanar per a beure? Si heu pensat en una ampolla de vi de Siglo Saco, us heu equivocat de mig a mig... Aigua, vaig demanar aigua i per tant vaig poder estalviar més de 300 pessetes que em van permetre comprar regals per a la família.
I no, no me van agafar. Segons el delegat de Tarragona el senyor Gorizolaya era molt reticent en crear una delegació per al Sud de Catalunya, tot i les seves reiterades demandes. Me va explicar que en total 5 persones havien fet un informe sobre mi i que 4 havien estat positius. L’únic negatiu va ser el del director comercial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada