 |
| Alguns dels medicaments que van quedar exclosos del finançament públic (Foto: El Periódico de Aragón) |
Sabeu aquella dita de que cada bugada se perd
un llençol? A la vida és així a diari i troben sovint exemples que ens ho
demostren.
Diu Sánchez (el President) que els medicaments
per als jubilats i pensionistes tornaran a ser gratis. Bé, però no paro de
preguntar-me que passarà amb tots aquells medicament que durant els anys de la
crisi van caure de la llista de gratuïts de la Seguretat Social i se van tenir
que pagar? Tornaran a ser gratuïts? Permeteu-me que ho dubte.
La llista de greuges és inacabable. Aquest
dies vaig llegir que els treballadors de la Generalitat de Catalunya havien de
cobrar properament una part d’una de les pagues extres de 2012. Després de 6
anys ja va sent hora! Tot i que m’imagino que no diran blat fins a que estigui
al sac i ben lligat.
Precisament les retallades econòmiques va ser
una de les coses que més van afectar els treballadors de la funció pública. I
no només els de l’Estat que eren els que més fàcil ho tenien, sinó també els de
les comunitats autònomes , administracions locals (ajuntaments i diputacions) i
la resta dels ens públics (RTVE, Agència Tributària, etc.)
Sabeu que a les pagues extres també se les
denomina paga doble. Bé, als funcionaris (aquí si que vull fer una distinció
entre els treballadors que tenen aquesta condició i els que no la tenen) mai se’ns
havia pagat el doble. Era una mica menys, I això era així perquè la nòmina dels
funcionaris consta de diverses parts: sou base, complement específic , complement
de destí i triennis) Però com no se cobrava el 100% del complement específic,
per això la paga extra no era el doble d’una mensualitat normal sense altres
complements. Gràcies a un conveni que el sindicats van signar amb la Funció
Pública del Govern de Zapatero se va aconseguir que poc a poc se cobraria la
totalitat del complement específic a les pagues extraordinàries. No recordo si
finalment van ser una o dues les que vaig arribar a cobra dobles.
Quan finalment la crisi ens va esclatar en
tots els morros, a part de rebaixar-nos el sou, a part d’estar uns anys sense
increment salarial, l’increment de les pagues extres va quedar sense efecte i,
per tant, se tornava al sistema anterior.
Tot i la pèrdua d’una par de les nostres
nòmines, els treballadors públics, en general, podem considerar-nos afortunats
si mirem cap els nostres costats.
El rescat bancari, a part de costar-nos molts
diners a tots els ciutadans d’aquest país, va comportar que molta gent hi
perdés diners. Qui no se’n recorda de les participacions preferents i d’altres productes
similars? La banca retornarà mai tot el que va estafar?
I aquells que van perdre, estan perden o
perdran els seus habitatges... Van ser milions els treballadors que se van
quedar a l’atur. Cases on no hi havia ningú amb feina. Llars que vivien (o
malvivien de la pensió dels més grans. Van ser mils de milers que van haver d’acollir-se
a la dació en pagament. I això sempre que l’entitat financera estigues oberta a
negociar i acceptar aquesta fórmula. I els que van perdre la casa perquè van
ser desnonats...
L’experiència me diu que, efectivament, tot el
que se perd a la vida difícilment se recuperar. Ho he vist en deduccions i
altres incentius de la Renda. Quan arribaven uns els treien, però amb els
canvis de govern ja no se recuperaven.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada