Us avanço que després del petit comentari
us explicaré un acudit.
Aquests dies ens ha tornat a tocar hospital...
Què hi farem!... És el que passa al tenir pares grans...
Fa uns mesos, la meva dona va llegir a la
Revista Amposta (òrgan oficial de Convergència) que l’Hospital Comarcal d’Amposta
havia instal·lat wi-fi per a tots aquells pacients o familiars que volguessin
connectar a Internet. Però ja sabeu que passa en aquest casos: que, normalment,
s’ha de demanar la contrasenya. La meva dona ho ha preguntat a una infermera i,
després de demanar-li el número d’habitació, li ha dit que ho consultaria amb l’informàtic...
Tanta propaganda per això?
És que són els mestres de la publicitat. L’important
és donar la notícia, després ja es veurà.
I ara l’acudit.
Els qui sou de la mateixa generació que jo, ja
sabeu que abans s’explicaven molts acudits de Jaimito, un personatge molt trapella, amb molta picardia, però també
molt enginyós. L’acudit que us explicaré també té com a protagonista a Jaimito, però per una vegada (i sense
que serveixi de precedent) era molt bon xiquet, estudiós i l’estimat de la
professora...
Tant, tant ho era que era l’enveja dels seus
companys de classe. Així, un dia, li van voler gastar una... Putada...
Com que Jaimito
sempre arribava puntual a classe (ni un minut abans ni un minut després), abans
de que entrés, els seus companys van escriure a la pissarra:
Jaimito és
el que té la polla més gran de classe.
Al veure-ho, ho va voler esborrar ràpidament,
però els companys no li van deixar fer-ho. En aquell moment va entrar la
professora (cal imaginar que de molt bon veure i de millor tocar...)
-Jaimito:
Qui ha escrit això a la pissarra?
-Jo no
senyoreta...
Mentre, tota la resta de xiquets de classe,
com si fossin el cor d’un orfeó, deien:
-Ha
estat Jaimito, ha estat Jaimito...
La professora, una mica mosca, es dirigeix a Jaimito i li diu:
-Jaimito:
quan acabi la classe et quedes que et vull parlar...
En acabar la classe, tots els xiquets reculen
les seves coses i fan com si se’n anessin cap a casa, però es queden per allí a
prop per mirar d’esbrinar el que passava, pensant que la reprimenda que li
cauria a sobre seria d’aquelles que fan història...
Quan Jaimito surt al carrer, ja feia mes de
mitja hora que havia sortit la resta de la classe. Però en contra del que s’esperaven
els seus companys, va sortir més content que unes castanyoles.
-Jaimito:
que t’ha passat? Què t’ha fet la professora?
I Jaimito,
en to irònic, els hi diu:
-No hi
ha res com la propaganda!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada