LA MARCA

Acabat el període de presentació de la Renda del 2013, encara es trigarà uns mesos en saber quina quantitat han destinat els contribuents a col·laborar amb fins d’interès social i quina a sufragar a l’Església Catòlica.

Des del meu punt de vista, poder destinar voluntàriament, via declaració de la Renda a l’Església Catòlica és un privilegi que no hauria de tenir en ple segle XXI.

Si l’Estat Espanyol es declara aconfessional segons la Constitució, hauria de tenir el mateix tracte amb totes les creences religioses i no afavorir a una d’elles perquè és la majoritària o és la de preferència entre els membres del govern.

Decantar-se cap a una o l’altra opció, no vol dir haver de gratar-se la butxaca, simplement, que de la quota que surt a pagar (abans de deduccions i retencions), un 0,7%, l’administració tributària, a voluntat dels declarants, el destina a una de les dues opcions o a les dues.

En el transcurs del temps, aquesta situació ha anat canviant. Fa uns anys, els percentatge era una mica menor (en torn al 0,5%); sinó marcaves cap opció, l’Agència Tributaria el destinava de forma indistinta, mentre que ara el dedica a interès general (no necessàriament social); abans, les dues opcions eren incompatibles, ara no.

Ara, els contribuents poden marcar les dues opcions, amb la qual cosa es segueix beneficiant a l’Església. Per què? Molt senzill, perquè l’Església té, al menys, dues entitats dedicades a atendre persones amb risc d’exclusió social, com són Càritas i Mans Unides.

Estic segur que molts dels catòlics que fan la renda i que sol·liciten expressament que es marqui la casella de l’Església, ignoren que podrien marcar les dues i així beneficiar a les oenegés vinculades.      

Amb tot, hi ha molta més gent que s’inclina per marcar la casella d’altres fins d’interès social. Em sembla coherent, sobre tot amb el missatge que dóna l’Església Catòlica espanyola, molt allunyada de la realitat del país.

Com a bons retons, normalment les bones intensions es solen quedar en paraules sense passar als fets, per molt que pregonen i per molts diners que es gasten en campanyes (com per exemple la de marcar la creu a la Renda) Sovint, sembla que l’Església va per un costat i la societat per l’altre.

Us posaré dos exemples de comportaments impropis de l’Església. Com sabeu (m’imagino), la Conferència Episcopal Espanyola és propietària d’un canal de televisió que es diu 13TV (al menys no són supersticiosos, això que, segons es diu, la mala astrugància del 13 podria tenir els sues orígens al Sant Sopar) i, en el qual, no només critiquen, sinó que fins i tot arriben a insultar els dirigents de l’esquerra espanyola, quan haurien de mostrar-se neutrals i no decantar-se cap aquells que més consonància ideològica tenen.

El segon és el que estan fent amb alguns immobles que l’Església a vingut usant al llarg dels anys i que s’han posat a nom seu sense, emparant-se amb una llei del temps d’Aznar. El més conegut de tots és el de la Mesquita de Còrdova, Patrimoni de la Humanitat i que passarà a ser propietat de l’Església quan hauria de pertànyer al patrimoni nacional. Es a dir, passarà a mans d’uns pocs que cobraran per a visitar-la a la resta dels ciutadans que la vulguin visitar.