Duran i Lleida ahir va estar a Tortosa. Però tranquils, del transvasament ni parlar-ne (vull dir que ni en va parlar) No sigui que es faci un embolic i al final no se’n sàpigue sortir.
A manca de propostes concretes (no ens el cal fer perquè no han de governar), es dediquen a parodiar les campanyes electorals del seus adversaris. Allà on els socialistes diuen: “Si vas, en serem més), Duran va voler fer la gracieta i va dir: “Si anem el Tripartit marxarà”. CiU i el PP es semblen en moltes coses. Una d’elles és que cap dels dos partits va acabar de pair les derrotes electorals. El PP la de Madrid a mans de Zapatero i CiU a Catalunya amb el pacte del govern d’Entesa. Però la llarga travessia pel desert (aquella que l’humorista Ferreres al diari el Periódico, dibuixa sovint) al final acaba secant el cervell! I llavors s’acaba confonent les eleccions generals amb les autonòmiques i es pretén enganyar l’electorat. No senyor Duran, si els seus van a votar, possibilitats de guanyar, ni una! I el govern Tripartit que vostè diu, no marxarà! No marxarà fins i tot si són decisius a Madrid. Tindran que esperar les properes autonòmiques per aconseguir treure més diputats i intentar governar amb Arturo davant. I si Mas no ho aconsegueix, la propera amb l’hereuet Oriol i anar-ho provant.
Però mentre, no enganyi a la gent. La gent, normalment no és tonta, però mai se sap. Sempre hi poden haver sectors que s’empassin aquest discurs simplista que vostè va escampant arreu del país!
dijous, 28 de febrer del 2008
dimecres, 27 de febrer del 2008
DUBTES ELECTORALS
Encara no han transcendit molt els candidats d’aquestes terres tant al Congrés de Diputats com al Senat. Però alguna cosa es va sabent. CiU porta a les seves llistes diversos candidats de l’Ebre. La número 3 per al Congrés és la exalcaldessa de Deltebre Inma Juan. I a la del Senat hi figuren Salvador Pallarés, exalcalde del Perelló y Rosa Pertegaz, militant d’Amposta. Com es pot veure als dos primers se’ls “compensa” pel gran paper que van fer al seu poble les passades municipals. I a més al currículum de la Inma Juan figura com a membre del consell executiu del CPIDE, organisme creat a la llei del PHN per a comprar voluntats i gestionar compensacions. En canvi, a la militant d’Amposta, em diuen que se la va veure en diverses manifestacions anti-transvasament. Ara, un no sap ben bé que pensar. Roig sempre presumia de saber tot el que passava Amposta i “tenir el pati controlat”. Què potser era una talp de Roig per què “passava llista” de la gent d’Amposta que anava a les manifestacions”.
Una darrera pregunta: Si el dia 9 de Març, Rajoy sortís guanyador i se li encarregués la formació de un nou govern i es tornés a reactivar el transvasament de l’Ebre, de sortir aquests tres càrrecs electes, defensarien el territori? De quina manera, com ho van fer temps enrera?
Si hi hagués una mica de dignitat (allò que demanaven fa uns dies a Amposta, potser es quedarien a casa i deixarien a altres persones “no tan cremades” per a ocupar, al menys, els llocs que ara ocupen ells a la llista!
Una darrera pregunta: Si el dia 9 de Març, Rajoy sortís guanyador i se li encarregués la formació de un nou govern i es tornés a reactivar el transvasament de l’Ebre, de sortir aquests tres càrrecs electes, defensarien el territori? De quina manera, com ho van fer temps enrera?
Si hi hagués una mica de dignitat (allò que demanaven fa uns dies a Amposta, potser es quedarien a casa i deixarien a altres persones “no tan cremades” per a ocupar, al menys, els llocs que ara ocupen ells a la llista!
BADALONA PERD AIGUA
Segons es deia avui a diverses emissores de ràdio, a Badalona hi ha un escapament d’aigua de 430.000 litres per dia, si bé l’ajuntament rebaixa aquesta xifra a la meitat. És molta aigua. Si un Hm3 és 1 milió de litres. vol dir que en un parell de dies quasi que s’ha perdut i a l’any (es veu que ja fa temps que va la cosa) serien quasi 100 Hm3 d’aigua que es perdria i, per tant, no l’aprofitaria ningú. Com sempre passa, ara que s’ha fet públic s’hi vol posar fil a l’agulla i vol mirar-se de reaprofitar per a altres usos. També es diu que l’avaria té difícil solució i que podria deixar sense aigua una bona part de Barcelona si es tallés per a reparar-la. Per arranjar l’avaria s’està construint una canonada paral•lela a l’avariada.
Quan es parlava de la “nova cultura de l’aigua”, precisament, en una de les coses que més s’incidia era amb aquestes pèrdues, ja que en major o menor volum, les sofreixen quasi tots els pobles i ciutats. Qui no ha vist mai l’aigua baixant per un carrer d’algun dels nostres pobles, degut a una imprudència d’una retro? I el greu d’això no és el fet en si, que també, és la demora en arranjar-ho per part de l’empresa subministradora d’aigua al municipi.
Quan es parlava de la “nova cultura de l’aigua”, precisament, en una de les coses que més s’incidia era amb aquestes pèrdues, ja que en major o menor volum, les sofreixen quasi tots els pobles i ciutats. Qui no ha vist mai l’aigua baixant per un carrer d’algun dels nostres pobles, degut a una imprudència d’una retro? I el greu d’això no és el fet en si, que també, és la demora en arranjar-ho per part de l’empresa subministradora d’aigua al municipi.
dimarts, 26 de febrer del 2008
TARRAGONA VENDRÀ AIGUA A BARCELONA
L’Ajuntament de Tarragona ha aprovat a proposta de l’alcalde vendre aigua a Barcelona en “cas de necessitat”. L’aigua sortiria de 4 pous hi es vendria a 1 € els mil litres fins un màxim de 4,4 Hm3 anuals. La veritat és que ignoro si és barata o cara, però intueixo que el preu és mòdic.
En les darreres dècades hi hagut guerres pel petroli (del Golf, Iraq...) i es diu que en el futur les guerres seran per l’aigua. Tarragona, des de fa més de dues dècades consumeix l’aigua de l’Ebre que li arriba del mini-transvasament i conserva les serves reserves “estratègiques”. No només d’aquests quatre pous, ja que al subsòl de la ciutat hi ha una immensa cova que conté una gran quantitat d’aigua. Aquesta cova fou re-descoberta en la passada dècada, ja que en el temps dels romans ja s’utilitzava i, amb posterioritat, fou oblidada.
Si és cert que a Tarragona li sobra aigua, potser en prova de solidaritat amb les comarques de l’Ebre, tindria que renunciar a la concessió que ara té el CAT. Però és fa massa negoci amb aquesta aigua per a pensar que es pugui produir algun dia aquesta possibilitat!
En les darreres dècades hi hagut guerres pel petroli (del Golf, Iraq...) i es diu que en el futur les guerres seran per l’aigua. Tarragona, des de fa més de dues dècades consumeix l’aigua de l’Ebre que li arriba del mini-transvasament i conserva les serves reserves “estratègiques”. No només d’aquests quatre pous, ja que al subsòl de la ciutat hi ha una immensa cova que conté una gran quantitat d’aigua. Aquesta cova fou re-descoberta en la passada dècada, ja que en el temps dels romans ja s’utilitzava i, amb posterioritat, fou oblidada.
Si és cert que a Tarragona li sobra aigua, potser en prova de solidaritat amb les comarques de l’Ebre, tindria que renunciar a la concessió que ara té el CAT. Però és fa massa negoci amb aquesta aigua per a pensar que es pugui produir algun dia aquesta possibilitat!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)