dimecres, 14 de maig del 2008

SENY!

Davant de tants despropòsits com els que estem escoltant aquests dies, mesos tal vegada, avui pareix que a certes persones, mandataris per a ser més exactes, els ha entrat una mica de seny.
El dia no ha començat gaire bé si ens atenem a les manifestacions que he escoltat de la boca del Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya que va fer ahir per la nit a Hora 25 de la Cadena SER. Si l’hagués escoltar ahir, hauria dit que el dia no va acabar bé, però no ho vaig fer i les he escoltades aquest matí. Deia Francesc Baltasar sobre aixecar el veto a les restriccions d’ús d’aigua a partir de divendres que ve que “El decret que va establir l’entrada de Catalunya en la fase 2 d’emergència contemplava la prohibició de omplir piscines, regar parcs, rentar cotxes i netejar els carrers , al anul•lar-se, forçosament haurà de permetre poder-ho fer. I en el cas contrari s’estaria cometen un delicte”. Un dels membres del nostre govern pareix desconèixer que una llei pot modificar un altra llei i fins i tot canviar-la. Era il•lògic i vergonyós (tal i com ho qualificava jo ahir mateix en aquest mateix blog) que perquè els pantans de les conques internes de Catalunya hagin crescut percentualment gràcies a les pluges dels darrers dies, a la zona on hi havia més preocupació per la sequera, es poguessin tornar a omplir les piscines o el que és el mateix, a tornar a malgastar l’aigua i fins la propera...
Avui Montilla ha dit que se seguirà amb aquestes restriccions i Josep Félix Ballesteros, l’alcalde socialista de Tarragona ha amenaçat en no deixar omplir cap més vaixell si s’aixecava el veta. Al fi una mica de seny!
Ja que la interconnexió no s’aturarà malgrat tots els “malgrats”, al menys que no permetin que hagi una despesa desmesurada del recurs. Com més aigua s’estalviarà més temps podrà sobreviure Barcelona sense tenir que consumir aigua procedent d’altres zones, principalment de l’Ebre!

dimarts, 13 de maig del 2008

SOBRE FERRERES, DIBUIXANT DEL PERIÓDICO

Escriure sobre Ferreres era un deute moral que tenia des de fa molts anys. És un d’aquells dibuixants que deixen empremta. A part del gran Jaume Pèrich, el meu referent i amb qui compartia tota la seva ideologia i filosofia, segurament Ferreres es situaria al segon lloc d’una imaginària llista i, possiblement, el lloc núm. 3 seria per al Faro (humorista gràfic de Diari de Tarragona) No és que no me n’agradin d’altres, però aquests tres configurarien el meu podi particular.
A Ferreres sempre li recordaré com convocava als ciutadans de Catalunya a assistir a les manifestacions en contra del transvasament que es feien a Barcelona. Recordo que una setmana ho va fer fins 3 cops i en un d’aquells acudits, sense venir a compte. Però en un cartell penjat a un arbre, recordava el dia, l’hora i el lloc de la manifestació.
M’he sentit identificat amb ell nombrosos cops i m’he solidaritzat en silenci quan des de el consolat d’Israel de Barcelona se l’ha criticat pels seus acudits crítics amb l’estat jueu. Avui precisament n’ha dibuixat un i, sense dir-ho de forma explícita, s’identifica ràpid amb la repressió jueva sobre el poble palestí. Crida l’atenció l’estendard pirata a mode d’identificació del país. La commemoració dels 60 anys com estat, el mur i com tenen sotmesos als “altres” que hi apareixen de genolls i amb els ulls tapats, això si, tal com diu Ferreres, “democràticament” és tota una revelació sobre si hi havia cap dubte sobre qui son els representats de l’acudit.
No sé si un cop més el consolat d’Israel tornarà a presentar una queixa formal a la direcció del Periódico. Però tan si ho fa com si no, vagi la meva solidaritat i la meva admiració cap aquest dibuixant.

VERGONYÓS!

Francesc Baltasar, Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha anunciat avui l’aixecament de la fase 2 de l’emergència per sequera a partir de divendres. Això significa, a la pràctica, que ja es podran omplir les piscines i regar els jardins amb aigua potable. Encara que el propi Baltasar hagi demanat moderació a la ciutadania i que no s’aixequi la guàrdia per no tenir que entrar a la tardor novament en emergència 2, trobo que en l’actual situació, el nostre govern deuria de seguir prohibit, al menys, omplir les piscines (les desenes de mils de piscines) que hi ha a l’àrea metropolitana de Barcelona.
No s’entén que hagi arribat avui mateix el primer vaixell al por de Barcelona carregat amb 19 milions de litres d’aigua potable de Tarragona, que per als propers dies se’n esperin d’altres provinents d’Almeria i Marsella; que Carod Rovira digués ahir a Deltebre que passi el passi la interconnexió es farà, fent cas omís a les recomanacions dels experts que assessoren als propi govern català i que s’aixequi el veto de “limitar” el consum, precisament, allí on arriba aquest aigua com si ja estigués tot superat i “colorín colarado”...
Amb tota seguretat si s’aixeca la prohibició seran mots que consideraran que la sequera ja ha estat superada i que a partir d’ara podran gastar tanta aigua com vulguin, mentre tinguin els diners per a pagar-la. D’altres no, per suposat, senzillament perquè no tindran piscina o estaran molt més conscienciats en que l’aigua és un be escàs que cal estalviar!
Aquest és el tema: el cost econòmic de tot plegat. Qui ho pagarà? Qui pagarà el transport de l’aigua amb vaixells? Qui pagarà el cost de la interconnexió? Tot aquest “sobrecost” el tindran que pagar els contribuents catalans via rebut de l’aigua. Així el sobreconsum dels uns, més l’aigua addicional que arribarà a Barcelona es repartirà entre els que l’estalviaran i els que ens quedarem com estàvem, es a dir, els que no patim problemes de subministrament i que, a sobre, estem en contra de la infraestructura que ha de servir per a que els habitants de Barcelona puguin dormir tranquils saben que no patiran restriccions d’aigua a partir de la tardor.
Tot plegat vergonyós!

dilluns, 12 de maig del 2008

DESPRÉS DE LA PLUJA... SEGUIM EN EMERGÈNCIA NACIONAL?

La gran notícia del cap de setmana han estat les intenses i pluges que no han deixat cap racó de Catalunya sense remullar. Les previsions més optimistes es van complir i en alguns llocs es va arribar a quantitats molt properes als 200 litres/m2. Una de les coses que més es demanava era que plegués a les capçaleres dels rius Llobregat i Besos i així omplir els pantans d’on es subministra la major part de l’aigua que consumeix la zona metropolitana de Barcelona. Avui mateix ja es parlava d’un 27 % de mitjana en la capacitat dels embasaments i s’espera que els propers dies acabi baixant l’aigua dipositada als Pirineus en forma de neu i que tindrà un ràpid desglaç. O sigui, que els pantans poden arribar a superar el 30 %. Diu que han estat les millors pluges des de fa 16 anys. Segurament que no les més intenses, però si les més homogènies.
També aquest cap de setmana, el President Montilla donava un cop d’atenció als dirigents del PSOE al reclamar-los un millor finançament per a Catalunya. Algunes noticies parlaven de la pèrdua de qualitat de vida dels catalans per culpa del finançament dels darrers anys. Segons el President de la Generalitat l’actual rescissió econòmica mundial no ha de ser cap impediment per a que els finançament català compleixi els terminis previstos a l’Estatut. Fins i tot va amenaçar Espanya de les greus conseqüències que podria tenir de no aplicar-se quan toqui el no finançament.
Veig l’actitud de Montilla com un acte valen, ple de fermesa i de defensa dels ciutadans de Catalunya. De tots els ciutadans de Catalunya!
Però resulta que al Sud de Catalunya, que també som catalans i que no ho volem ser ni de tercera ni segona categoria, volem ser catalans de primera com els de Barcelona o les grans ciutats catalanes, estem fem una crida als nostres dirigents. I el nostre govern pareix que faci oïdes sordes al nostre problema. Segons el govern, portar aigua a Barcelona era una emergència nacional, en el cas de que no plogués. Però les darreres pluges i les que s’anuncien que vindran aquesta mateixa setmana han endarrerit l’entrada de l’estat d’emergència i podria ser que, quan Barcelona torni a tenir problemes d’abastament d’aigua sigui d’aquí un anys quan la dessaladora del Prat ja pugui entrar en servei. Així caldria preguntar-se si realment és necessària la interconnexió de xarxes CAT-AT-LL. Perquè el govern català no ens escolta? Perquè el govern català segueix prioritzant la interconnexió a la pau social a l’Ebre?
La resposta és ben senzilla. La interconnexió estava projectada i decidida des de feia molt més temps que el que volen dir i fer-la significarà un respir de tranquil•litat per als més de 5 milions de persones que habiten Barcelona i el seu contorn. A les Terres de l’Ebre amb prou feines arribem als 200.000, contant els immigrants que han arribat en aquests darrers anys. El pes demogràfic, traduït en nombre de vots, comparativament parlant, entre una zona i l’altra, no té color i el pes de la capital, cap i casal del poble català és molt superior a qualsevol altra mesura, per molt lògica que sigui aquesta!