La gran notícia del cap de setmana han estat les intenses i pluges que no han deixat cap racó de Catalunya sense remullar. Les previsions més optimistes es van complir i en alguns llocs es va arribar a quantitats molt properes als 200 litres/m2. Una de les coses que més es demanava era que plegués a les capçaleres dels rius Llobregat i Besos i així omplir els pantans d’on es subministra la major part de l’aigua que consumeix la zona metropolitana de Barcelona. Avui mateix ja es parlava d’un 27 % de mitjana en la capacitat dels embasaments i s’espera que els propers dies acabi baixant l’aigua dipositada als Pirineus en forma de neu i que tindrà un ràpid desglaç. O sigui, que els pantans poden arribar a superar el 30 %. Diu que han estat les millors pluges des de fa 16 anys. Segurament que no les més intenses, però si les més homogènies.
També aquest cap de setmana, el President Montilla donava un cop d’atenció als dirigents del PSOE al reclamar-los un millor finançament per a Catalunya. Algunes noticies parlaven de la pèrdua de qualitat de vida dels catalans per culpa del finançament dels darrers anys. Segons el President de la Generalitat l’actual rescissió econòmica mundial no ha de ser cap impediment per a que els finançament català compleixi els terminis previstos a l’Estatut. Fins i tot va amenaçar Espanya de les greus conseqüències que podria tenir de no aplicar-se quan toqui el no finançament.
Veig l’actitud de Montilla com un acte valen, ple de fermesa i de defensa dels ciutadans de Catalunya. De tots els ciutadans de Catalunya!
Però resulta que al Sud de Catalunya, que també som catalans i que no ho volem ser ni de tercera ni segona categoria, volem ser catalans de primera com els de Barcelona o les grans ciutats catalanes, estem fem una crida als nostres dirigents. I el nostre govern pareix que faci oïdes sordes al nostre problema. Segons el govern, portar aigua a Barcelona era una emergència nacional, en el cas de que no plogués. Però les darreres pluges i les que s’anuncien que vindran aquesta mateixa setmana han endarrerit l’entrada de l’estat d’emergència i podria ser que, quan Barcelona torni a tenir problemes d’abastament d’aigua sigui d’aquí un anys quan la dessaladora del Prat ja pugui entrar en servei. Així caldria preguntar-se si realment és necessària la interconnexió de xarxes CAT-AT-LL. Perquè el govern català no ens escolta? Perquè el govern català segueix prioritzant la interconnexió a la pau social a l’Ebre?
La resposta és ben senzilla. La interconnexió estava projectada i decidida des de feia molt més temps que el que volen dir i fer-la significarà un respir de tranquil•litat per als més de 5 milions de persones que habiten Barcelona i el seu contorn. A les Terres de l’Ebre amb prou feines arribem als 200.000, contant els immigrants que han arribat en aquests darrers anys. El pes demogràfic, traduït en nombre de vots, comparativament parlant, entre una zona i l’altra, no té color i el pes de la capital, cap i casal del poble català és molt superior a qualsevol altra mesura, per molt lògica que sigui aquesta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada