Escriure sobre Ferreres era un deute moral que tenia des de fa molts anys. És un d’aquells dibuixants que deixen empremta. A part del gran Jaume Pèrich, el meu referent i amb qui compartia tota la seva ideologia i filosofia, segurament Ferreres es situaria al segon lloc d’una imaginària llista i, possiblement, el lloc núm. 3 seria per al Faro (humorista gràfic de Diari de Tarragona) No és que no me n’agradin d’altres, però aquests tres configurarien el meu podi particular.
A Ferreres sempre li recordaré com convocava als ciutadans de Catalunya a assistir a les manifestacions en contra del transvasament que es feien a Barcelona. Recordo que una setmana ho va fer fins 3 cops i en un d’aquells acudits, sense venir a compte. Però en un cartell penjat a un arbre, recordava el dia, l’hora i el lloc de la manifestació.
M’he sentit identificat amb ell nombrosos cops i m’he solidaritzat en silenci quan des de el consolat d’Israel de Barcelona se l’ha criticat pels seus acudits crítics amb l’estat jueu. Avui precisament n’ha dibuixat un i, sense dir-ho de forma explícita, s’identifica ràpid amb la repressió jueva sobre el poble palestí. Crida l’atenció l’estendard pirata a mode d’identificació del país. La commemoració dels 60 anys com estat, el mur i com tenen sotmesos als “altres” que hi apareixen de genolls i amb els ulls tapats, això si, tal com diu Ferreres, “democràticament” és tota una revelació sobre si hi havia cap dubte sobre qui son els representats de l’acudit.
No sé si un cop més el consolat d’Israel tornarà a presentar una queixa formal a la direcció del Periódico. Però tan si ho fa com si no, vagi la meva solidaritat i la meva admiració cap aquest dibuixant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada