LA INAUGURACIÓ DEL PONT PENJANT

Ahir al vespre-nit, un bon grapat de ciutadans d’Amposta van tornar-se a vestir tal i com ho feien els nostres iaios ara fa tot just un segle.
El motiu no era per a menys. S’inauguraven les obres de remodelació del pont penjant, el símbol de la nostra ciutat.

Per a l’ocasió, i com a cloenda dels actes del centenari de l’atorgament dl títol de ciutat, es va escenificar la “prova de resistència” que va fer-se l’any 1920 quan s’inaugurà el pont. Llavors hi van participar 44 carros carregats amb sorra i grava fins sumar 66.000 quilos. Ara, els 30 i escaig carros que hi van participar anaven carregats de pallús.

A l’acte també hi van participar les dues bandes locals: la Lira Ampostina i la Unió Filharmònica. Així com també les corals de totes dues entitats.
Als quatre cantons, sobre un gran escenari, els nens i nenes dels diversos col•legis d’Amposta, les dues corals i la banda de música de la Filha interpretaven un cop més l’himne de la nostra ciutat: Oh Amposta, del mestre Joan Sunyer.

L’acte va acabar amb els parlaments de les autoritats: la subdelegada del govern, en representació del Ministeri de Foment, que ha estat qui ha pagat l’obra, l’alcalde d’Amposta, l’alcalde de l’Aldea (on comença l’altre costat de pont) i la regidora de cultura. Després es va entonar els Segadors, l’himne de Catalunya.

Llavors hi va haver un castell de focs artificials i, finalment, les quatre autoritats plegades, van “prémer” el botó que encenia la il•luminació del pont.

TOT PER L'ASSISTÈNCIA

Recordareu que hi havia un programa televisió en clau d’humor que es deia “Tot per l’audiència”. Allí es parodiaven els mètodes emprats per algunes cadenes de televisió per aconseguir “quotes de pantalla” importants. I és que tenir un “share” de més d’un 20 %, als temps que correm és tot un èxit.
Als mítings dels grans partits passar una cosa similar. Pareix que guanyarà aquell que sigui capaç d’omplir un recinte més gran. La plaça de toros de València sol ser la icona del PP. Quan Rajoy es desplaça a la capital del Túria per a fer l’acte electoral central de la comunitat, és requisit que la plaça de toros estigui com es sol dir de “gom a gom”. La manera d’omplir-la no importa gaire, ja que ningú prestarà més atenció. Les “teles” enfocaran sobre tot als líders que faran el millor dels seus somriures i com a molt, la grada jove que, estratègicament han col•locat a la part de darrera del faristol des d’on, Rajoy, Camps, Barberà i companyia es dirigiran als assistents. Fins i tot saben el minuts exacte que connectaran les televisions i coincidirà amb un dels moments àlgids de la intervenció del protagonista de la nit (Rajoy o Camps, segons el caràcter que tinguin els comicis)
Ara s’ha sabut que una bona part dels darrers assistents eren immigrants a qui se’ls va prometre treball a canvi de l’assistència. Després, com els empresaris valencians s’hi ha negat, han volgut denunciar aquesta irregularitat. Hagués passat el mateix si els haguessin ocupat? Segurament que no. Així, avui, el Periódico es fa ressò d’aquesta notícia i titula: “Un col•lectiu de llatins denuncia el PP per frau” i continua “El grup diu que els van oferir feina si assistien a un míting de Rajoy a València”.
Si teniu una mica de memòria (i sinó us la refrescaré jo), en plena campanya contra el transvasament de l’Ebre, el PP de València i Múrcia ja va convocar una gran manifestació per la capital valenciana pagant de la seva butxaca (o ves a saber d’on van sortir els diners...) els autocars i la paella. També van incitar els immigrants per a que assistissin. Si un no té res millor que fe i t’ofereixen la possibilitat d’anar a visitar València i a sobre et paguen el dinar, no t’ho penses dues vegades.
Si la dreta fa això (CiU també posava l’entrepà a part de l’autocar per assistir als actes on intervenia primer Pujol i més tard Mas) no es d’estranyar que qüestionessin que els membres de la Plataforma en Defensa de l’Ebre paguéssim de les nostres butxaques la totalitat dels desplaçaments. Recordo que es va arribar a dir que ens finançava la hidroelèctrica per aquell temps s’estava construint al costat de l’assut de Xerta.

EL MADRID, UN MAL EXEMPLE

Penso amb tota sinceritat que el que està fent el Madrid és un mal exemple per molts de col•lectius. Sobre tot per als aturats i els que estan passant més penúries econòmiques i també per als més petits, els que representen el futur de la nostra societat.
Què pot pensar algú que no pot arribar a final de més (o potser ni tant sols començar-lo) de la despesa que està fent Florentino?
Quin exemple estan donant a la nostra joventut? Com podran valorar el cost dels diners si es llencen xifres astronòmiques per aconseguir “guanyar al Barça”?
Els 96 milions que ha pagat el Madrid per Cristiano Ronaldo i els 65 per Kaka, heu provat de passar-los a pessetes. La xifra pareix encara més astronòmica: 15.000.000.000 pel primer i 10.800.000.000 pel segon! Si tenim en compte que el Madrid ja en devia 700, l’altra pregunta que es fan avui alguns diaris, és: d’on treu els diners Florentino?
Només cal posar com exemples el que surt avui a la portada del Periódico de Catalunya. Es 96 milions de Ronaldo equivalen a 916 pisos de 100 m2 de protecció oficial o al costa d’un estada i mig com el que acaba de construir l’Espanyol o tres viatges a l’Estació Espacial Internacionals. Potser parlar de quant de plats de calen es podrien servir per als refugiats que han patit l’exili per culpa de les guerres, seria fer demagògia, però aquí queda la pregunta...
Florentino ja va anunciar que disposava de 300 milions per fitxatges. O sigui, que com aquell que diu, encara li queden pràcticament la meitat per a poder reforçar la plantilla de cara la propera temporada. En canvi, Guardiola va dir que en podia gastar 30! I això que un anys com aquest on s’ha guanyat tot (copa del Rei, lliga i Champions –és que m’agrada recordar-ho!), es suposa que els diners extres que han entrat a les arques del Barça, és una quantitat important: el que els hi ha pagat la UEFA pel títol, més els drets de les televisions, la venda de camisetes i altres productes, etc. I tot i això, només es té un 10 % per a fitxar del que té el Madrid. Però crec que la gran pregunta (ja us la he formulat abans, perquè així la recollien alguns mitjans com el diari Sport), és d’on treu els diners Florentino? Qui hi ha al darrera d’aquesta operació.
Com a il•lustració d’aquest escrit he posat les “Quatre Torres”, aixecades on abans estava la “ciutat esportiva del Real Madrid”. En el primer mandat de Florentino i amb l’ajut inestimable de l’Ajuntament de Madrid i del propi Partit Popular. Amb aquest “pilotasso” es va aconseguir eixugar el deute que, si fa o no fa, era el mateix que tenen en aquests moments, però l’arribada amb l’arribada dels galàctics va tornar a arribar l’endeutament (que no la penúria, com s’ha vist) Després només va faltar Calderon fent també de les seves...
Florentino va tancar la seva primera etapa sortint per la porta falsa i ara tot el madridisme l’ha acollit amb els braços oberts com si fos el Messies.
O té un as amagat sota la mànega o només li queden dues solucions: vendre el vell Santiago Bernabeu (abans Chamartín) i donar un altre “pilotasso”, la qual cosa, en aquest moments és una mica difícil o converteix al Madrid en societat anònima esportiva i permet l’entrada de capital nou a l’entitat sense importa-li d’on ve!
Perquè no voldria pensar que estar traient els “bitllets” de la seva empresa constructora ACS a costa dels altres socis i inversors...

EL "PARE ANSAR" O AZNAR

Ahir, Aznar va ser a Barcelona presentant en seu nou llibre. El títol, de per si, ja és del tot revelador: “España puede salir de la crisis”. Ahir al programa el Club de TV3 que dirigeix i presenta l’Albert om ja en van parlar, però des de la vessant més periodística. La Cristina Puig, una de les col•laboradores d’Om va anar per tercer cop a que li signés el llibre. De fet, va explicar, Aznar ja va ser a Catalunya l’any 2005, després el 2007 i, finalment ahir. Es suposa que quan ve no viatja sol, ja que el deuen d’acompanyar els seus 50 escortes més tot el seguici de secretaris, assessors, etc. A la Cristina, quan van veure que era periodista, li van fer deixar el telèfon. Després, Aznar, li va preguntar a quin mitjà pertanyia i el semblant de l’expresident va mostrar-se seriós en tot moment. Finalment i només després de dedicar-li (a la dedicatòria només va posar “A Cristina con cariño”, o sigui, que no s’hi va esforçar molt) li va desitjar sort i se li va poder veure un lleuger somriure.
Aznar és d’aquelles persones que es creuen superhomes. Més propers a les divinitats que als humans. De ser cert que existeix Déu, de no existir, alguns d’ells voldrien assumir el paper. I estic parlant “d’ells”, ja que n’hi ha més d’un. Son persones que mai assumeixen errors propis i tot el que fan és “impecable” o “extraordinari”. No cal citar noms, però segurament que us en vindrà més d’un al cap.
Fa més de 25 anys, per aquell temps jo vivia a Santa Bàrbara i feia poc que militava al PSC, l’agrupació local va publicar una revista amb el títol de “La Ventana” i de la que només va sortir al carrer el núm. 0. Ja llavors vaig escriure un petit article amb el títol de “El Padre”. Estava escrit en castellà (per aquells anys començaven els primers casos per a la normalització lingüística amb la creació del “Consorci”, el programa de TV3 “Digui digui”, etc.) i parlava del “padre”, del “hijo” i del “espíritu santo”. El padre va era l’incombustible José Bertomeu Canalda, el darrer alcalde “franquista” i el primer de l’etapa democràtica del poble. Va acabar sent fitxat per CiU. Els altres dos eren dos íntims col•laboradors de Bertomeu.
El Pare Aznar mai assumirà que va posar Espanya en una guerra immoral i il•lícita: la guerra del Iraq. Mai assumirà que l’11-M de Madrid va ser la conseqüència més greu que va patir Espanya, precisament per haver enviat les tropes a aquell llunyà país de l’Orient Mitjà. Mai assumirà que la crisi (ja no d’Espanya, sinó mundial) la creat el capitalisme... O sigui, molts dels seus amics. Si tenim en compte que la crisi es va crear als Estats Units i que fins l’any pasta governava el seu entranyable amic Bush... Alguna cosa tindrà que veure amb la crisi. O no?
Una altra gran frase d’Aznar va ser. “Catalunya no havia estat mai tant bé com amb mi”. Si senyor, des de llavors jo no he treballat mai més, tinc xofer que em porta a treballar, diverses cases (i xalets) on viure i a cada un d’ells m’espera una dona a la que, a més a més mantinc... El nombre de fill que governo, ja ni me’n recordo! I això que quan va assumir el poder, una de les primeres mesures que va prendre va ser congelar-nos el sou. Què si no, segurament que encara tindria un iot més gran!