UN PETIT PAS PER A L’HOME... UN GRAN PAS PER A LA VEGUERIA ?

Està per veure. Encara que tothom parli de que, ahir, la Diputació de Tarragona es va començar a descentralitzar i s’avança així a la creació de les vegueries, amb l’obertura d’una seu al Palau Climent de Tortosa aquesta, la Diputació, és un organisme que no té cap mena de competència en temes de ordenació del territori. Això sí, la creació de les Vegueries ha de substituir les diputacions provincials i, possiblement, acabaran per usar les seves infrastructures.
De ser certa aquesta transició des de la Diputació a la Vegueria de l’Ebre, me la imagino com aquelles seqüències gràfiques que es fan a partir de la foto d’un personatge que, poc a poc sé li va desconfigurant el rostre al mateix temps que es va convertint en una altre totalment diferent.
Les diputacions, històricament, han estat una font d’ingressos importants per als ajuntaments via subvencions. També, abans, la xarxa de carretes provincials pertanyia a la Diputació. Encara recordo quan a la Galera hi havia una brigada de “Vias y Obras”. El lloc de concentració de la “quadrilla” només estava tres cases dalt de casa meva. Es reunien allí perquè hi havia un magatzem on tancaven un dels dos camions dels que disposaven. També tenien una furgoneta per a fer el trasllat dels treballadors. Les condicions laborals eren molt bones comparades amb les d’aquells que treballaven al camp (que era la majoria del poble): treball fix, bon salari, jornada laboral de 8 hores de dilluns a divendres, etc. Però (sempre hi ha en però) no entrava aquell que volia, ni tampoc es feia cap tipus de selecció de personal. Simplement calia tenir bona relació amb el caporal de la brigada que era el que “feia i desfeia”. Y sempre li devies el favor... No sé si era veritat o, simplement enveja, els “altres” deien que a la brigada hi treballaven els més ganduls del poble...
Em temo que ara, a les dependències de la Diputació no hi treballen els més ganduls, però si molts” recomanats”. És evident que, com a totes les administracions, i la Diputació no és una excepció, hi ha personal funcionari que han passat una oposició per entrar, però també molt de personal amb contractes laborals. Quants d’aquest han entrat per ser “amics de…”.
Si no ho he sentit malament, a la nova seu de Tortosa hi treballaran unes 20 persones. D’on han sortit? Era gent que estava treballant a Tarragona i ara els han traslladat? Presento que no! Penso que és personal acabat de contractar.
I qui governa actualment la Diputació? CiU i PP. Per primer cop, CiU va trencar un pacte que hi havia amb el PSC des de les primeres municipals per compartir el govern. Digueu-me “mal pensat” però segur que les noves contractacions s’han fet entre personal afí als qui governen.
Quan es creï la vegueria no sé quin color tindrà. No sé si seguirà governada per representants del “tripartit” o quedarà en mans de CiU. Però el personal (que segurament es quedarà treballant) estaran “col•locats" sobre tot per CiU. Bé, igual com va passar amb els consells comarcals...

ZAPATERO I LA PUJADA D'IMPOSTOS

Ahir, a la sessió de control del Senat, Zapatero va respondre al portaveu del PP en el tema de la pujada d’impostos que ens ve dient-li que “la majoria dels ciutadans recolzen la pujada d’impostos”.
No trigarà molts dies (hores, peso jo) que a la premsa digital (de la que ja us parlava ahir) penjarà enquestes d’opinió preguntant “si recolzem la pujada d’impostos que proposa el govern de Zapatero”. De totes formes, pregunto. Quina pujada? Si encara no s’ha concretat.
Només per això, les paraules del portaveu del PP Pio García Escudero, sonen més a demagògia que a res. Com pot dir García Escudero que serà la pujada més gran de la història de la democràcia si encara –com he dit abans- no s’ha concretat com serà?
De totes formes –m’avanço- a les consultes d'opinió per a dir que, aquests, en contra del que diu el President del Govern, seran “en contra” de qualsevol pujada (ja sigui de l’IVA, de la renda o dels impostos especials que graven productes com el tabac, l’alcohol o la gasolina) hi estaran, majoritàriament, en contra! I torno a preguntar-me el que ja vaig dir l’altre dia: Per què es va suprimir l’impost sobre el Patrimoni l’any pasta? Calia suprimir un impost que gravava “als qui més tenien” ? No es diu que es volen pujar els impostos, precisament als que guanyen més? (Aquest dos col•lectius no cal que siguin coincidents al 100 %, però segur que ho són en un gran percentatge)
I es que la majoria dels ciutadans d’aquest país està a favor de tenir els millors serveis possibles (socio-sanitaris, educatius, transport públic, seguretat ciutadana, etc.) però pagant el mínim d’impostos... Els impostos que els pagui el “veí”. O sigui, el concepte de solidaritat amb els més pobres i necessitats, res de res...
I és que les dues coses van ben lligades. Si volem una millor assistència per als nostres avis i disminuïts, pensions més dignes per als jubilats o millors prestacions per als desocupats, cal que els “altres” els qui treballen i guanyen més, facin l’aportació més gran a l’erari públic.
Per acaba voldria “esborrar” un concepte que molt generalitzat: el pensar que perquè una declaració de renda sigui “negativa”, el declarant no paga impostos. El concepte (mal entès), és fals. La declaració de la renda es defineix com una “autoliquidació” (o sigui una liquidació que fa un mateix) Per a fer-la s’han de tenir en compte els guanys obtinguts l’any anterior, però, de vegades, també les despeses.
Així una declaració de renda pot sortir a retornar però haver ingressat prèviament un bon grapat de diners a l’erari públic.

(L’acudit és de Ferreres al Periódico de Catalunya d’avui)

ENQUESTA SOBRE FUNCIONARIS

Els diaris digitals solen portar incorporat una enquesta d’opinió que diàriament es modifica. Alguns d’ells, al sortir també en paper, publiquen al dia següent els resultats.
Ahir el Periódico preguntava: “Els funcionaris han de mantenir el poder adquisitiu?”
El resultat a les 9 de la nit (que és quan es tanca a efectes de publicació per al dia següent encara que el lector pot seguir votant) és un 62 % de “Sí” i un 38 % de “No”. Es evident que per la meva condició de funcionari, el resultat de l’enquesta no em deixa indiferent.
El primer que caldria preguntar és: Els que han votat, ¿han considerat funcionaris a “tot el col·lectiu” o només els qui solem treballar en oficines administratives? –Cal recordar pe als que no dominen tant el tema que, primer, de funcionaris pertanyen a 3 grups diferents: administracions central, autonòmica i local. I segon, tant funcionari és un administratiu que atengui al públic darrera d’un taulell, com un policia, bomber, metge o professor (o les seves correspondències femenines) Obviant els qui han votat que sí, el altres, han tingut en compte aquest particular? Volen que al metge de capçalera a qui acudeixen quan estan malalt o al mestre dels seus fills els hi congelin el sou?
Si responguessin “sí” a les darreres preguntes, els hi diria que, primer, són molt poc solidaris i segon, potser el que tenen és enveja.
Si a mi em preguntessin si vull que els aturats continuïn estant-hi, respondria: “Per suposat que no” i si em preguntessin si vull que es congeli el sou a la resta de treballadors, sigui quina sigui la seva condició, respondria: “Rotundament, no!”.
També per al que no conegui la realitat dels funcionaris, els hi diria que, normalment, l’increment de les seves nòmines ha estat sempre (o quasi sempre) per sota del IPC i no tenim ni clàusula de revisió salarial ni possibilitats de negociar el nostre “conveni” con tenen la majoria dels treballadors d’aquest país. I fa molts anys que “perdem poder adquisitiu”. L’altre dia em va arribar, fins i tot, un programa per a calcular el que “hem deixat de guanyar”.
És cert que tenim unes condicions laborals que son l’enveja de molts, però l’accés al funcionariat està obert a tothom i “només” cal passar unes oposicions.
Finalment recordar el que és obvi: “Només se’n recorden de nosaltres en èpoques de crisi!”. Els anys que hi va haver bonança econòmica, quan veies passar pel carrer un cotxe de gamma alta acabat de matricular, segurament no era d’un “funcionari”. Mentre “alguns” s’omplien les butxaques, els funcionaris seguien cobrant el seu salari base, més els complements de destí i específic i els triennis. I les pagues dobles ho seran dintre de poc, ja que fins ara l’específic no es tenia en compte a l’hora de cobrar les mensualitats de juny i desembre.
Des de fora tot es veu molt bonic i, criticar i donar la culpa als altres, resulta de franc.

LA INFORMACIÓ MÉS SENSATA QUE HE REBUT SOBRE LA GRIP "A"

CARTA DE UN EXPERTO MÉDICO:

"Buenas a todos, como sabéis trabajo en un hospital y nos acaban de pasar una información muy importante sobre la nueva Gripe. Además, la semana pasada he estado con 39 de fiebre tres días por gripe estacional y más o menos puedo contaros como está el tema.

Prestad atención que es importante:

Por Juan Gérvas (Médico)

El problema

La gripe es una enfermedad viral que se suele padecer durante el invierno , en forma de epidemia (epidemia estacional) que afecta a gran parte de la población. Como bien dice el refrán, "la gripe dura siete días con tratamiento, y una semana sin él". La gripe es enfermedad leve, con fiebre y síntomas varios como dolor de cabeza y muscular, náusea, diarrea y malestar general, que obliga a guardar un par de días de reposo. No conviene bajar la fiebre (ni en niños siquiera), y el tratamiento es para el dolor y el malestar.

Pese a la levedad de la gripe, se puede demostrar que la mortalidad aumenta en la población con dos picos anuales, uno en los días del verano con el máximo de calor, y otro en los días del invierno con la epidemia de gripe. Por ello se aconseja vacunar contra la gripe, aunque se discute si esta vacunación es útil.

La epidemia de gripe A, que empezó en Méjico en 2009, es de menor gravedad que la epidemia habitual . Es una gripe que se contagia muy fácilmente, y por eso es una "pandemia", porque puede llegar a afectar a la mitad de la población. Pero la contagiosidad de la gripe A no dice nada de su gravedad, y de hecho es menos grave que ninguna gripe previa.

Afecta a mucha gente, pero mata menos que la gripe de todos los años . Las cifras son variables según la fuente de datos, pero por ejemplo, en el Reino Unido ha habido cientos de miles de casos y sólo unas 30 muertes y en EEUU con un millón de casos sólo 302 muertos. En el invierno boreal (verano en España), en la Argentina han muerto unas 350 personas y en Australia unas 77 personas. Para ponerlo en situación, se calcula que en España mueren durante el invierno por gripe estacional unas 3.000 personas.

Hemos tenido muchas pandemias, y la más letal, la "española" de 1918 mató sobre todo por neumonías bacterianas a los pobres (mal alimentados, hacinados, con viviendas insalubres y mal protegidos del frío). En las otras dos grandes pandemias, de 1957 y 1968 no hubo tal letalidad, entre otras cosas por la existencia de los antibióticos.

¿Qué se puede hacer ante la gripe A? Cuando en 2005 la Organización Mundial de la Salud (OMS) pronosticó que podrían morir de gripe aviar hasta siete millones de personas , se desató el pánico en el mundo. Después hubo sólo 262 muertes. Hubo, pues, un grave error pronóstico. En 2009, con la gripe A, conviene no repetir el mismo error. Por ello es central evitar el pánico. Es absurdo tener pánico frente a la epidemia de gripe A, por más que nos llegará a afectar (levemente) a muchos.

Ante la gripe A conviene hacer lo que siempre se hace ante la gripe: cuidarse con prudencia y tranquilidad. Buena hidratación, buena alimentación, buena higiene, y recurrir al médico cuando haya síntomas de importancia , tipo tos con expulsión de sangre y gran deterioro de la respiración. Conviene no "toserle" a nadie, no tocarse la nariz, taparse la boca al estornudar y lavarse las manos antes de comer, después de ir al servicio y si uno se mancha con los mocos.

El virus se elimina por la mucosidad nasal aproximadamente durante los primeros cinco días de la enfermedad. El uso de mascarillas no parece que ayude a evitar la propagación de la epidemia. Conviene no hacer mucha vida social esos primeros días. Respecto al embarazo, no hay nada que decir, pues es saludable en cualquier caso, y también durante la epidemia de gripe A.

No hay tratamiento preventivo alguno : los medicamentos contra la gripe A no previenen la enfermedad (ni el oseltamivir ni el zanamivir). Una vez que se tiene la enfermedad estos mismos medicamentos son también casi inútiles (acortan medio día la evolución de la enfermedad).

Además, tienen efectos adversos . Por ejemplo, en niños tratados en Londres con oseltamivir, tuvieron efectos adversos la mitad, generalmente vómitos, y en el 18% fueron alteraciones neuropsiquiátricas. Quizá en algunos casos valga la pena su uso como tratamiento, por ejemplo en enfermos graves y en pacientes con enfermedades crónicas importantes, pero no son útiles ni en niños ni en adultos sanos.

La vacuna contra la gripe es de poca utilidad en niños y adolescentes, con una efectividad del 33%, y absolutamente inútil en los menores de dos años. Hay dudas sobre su eficacia en adultos y ancianos.

Sobre la vacuna contra la gripe A no sabemos nada, pero en 1976 se produjo en EEUU una vacuna parecida, también con todas las prisas del mundo por el peligro de pandemia, y el resultado fue una epidemia de efectos adversos graves (síndrome de Guillain-Barré, enfermedad neurológica) que obligó a parar la vacunación.

Las prisas no son buenas para nada, y menos para parar una gripe como la A, que tiene tan baja mortalidad. Conviene no repetir el error de 1976. En todo caso, es exigible la firma de un "consentimiento informado" que deje claro los beneficios y riesgos, y el procedimiento a seguir ante los daños por efectos adversos.

¿Algo más?

Las pruebas diagnósticas rápidas de la gripe A tienen poca sensibilidad (del 10 al 60%). Es decir, no vale la pena hacer la determinación para saber si uno tiene gripe A en realidad . Da igual, pues los consejos son los mismos, y la prueba no añade la seguridad de no tener la gripe A.

Tanto el virus de la gripe A como el de la gripe estacional pueden mutar dejando por completo inútiles las vacunas.

No hay protección ante la gripe A con la vacunación contra la gripe estacional. Conviene no olvidar que un niño (y un adulto) puede tener otras enfermedades, además de la gripe A. En el Reino Unido ha habido casos de niños muertos por meningitis tras ser diagnosticados en falso de gripe A.

Durante la gripe A seguirá habiendo infartos de miocardio, apendicitis, insuficiencia cardiaca, diabetes, asma, intentos de suicidio, fracturas de cadera, depresión, esquizofrenia y las otras mil enfermedades que requieren atención médica. El comportamiento sereno, paciente y tranquilo de los pacientes con gripe A es esencial para que funcionen bien los servicios sanitarios y su médico pueda dedicarse a los enfermos que lo necesitan, con o sin gripe A.

El autor no tiene más afán que dejar claro el estado del conocimiento respecto a la gripe A en el momento de escribir este texto, y para ello ha revisado la literatura mundial al respecto. Este texto es puramente informativo.

Consejo: no te vacunes, no te asustes, mantén las mismas precauciones que con la Gripe estacional, y sobre todo, ni caso a los medios de comunicación que van a ir informando de cada muerte que haya.