“EL MUSLAMEN DE LA ROJILLA”

Que traduït al català seria “el cuixam de la rojeta”. No, no és una novel•la eròtica que tinc en preparació, que més voldria jo que tenir la capacitat d’escriure una novel•la. Simple ment volia fer un títol, en castellà, que contengués algunes de les paraules que va acceptar ahir la Real Academia Española de la Lengua.
En total es van incloure al nou diccionari 408 noves paraules i es van fer uns 3.000 canvis.
També es van acceptar paraules com “grafiti, abducir, cultureta, antiespañol, oenegé”, etc. Algunes d’elles d’ús comú entre les comunitats castellano-parlants.
Les llengües parlades, a part d’anomenar-se llengües “vives”, certament hi estan i no només perquè son emprades per grups més o menys importants de gent, sinó perquè estan sotmeses a canvis constants degut a una sèrie de circumstàncies com ara la influència d’altres llengües o l’ús de paraules en argot fetes per grups més o menys majoritaris i, fins i tot, marginals.
No sabria dir si l’Institut d’Estudis Catalans està tan obert a aquesta mena de canvis. Crec que no. Encara que es cert que si es compara el diccionari elaborat per aquest organisme al el Pompeu Fabra, s’observarà que l primer conté moltes més paraules d’ús comú fora de l’àrea d’influència del català oriental, com ara del català occidental (Lleida i part de Tarragona), del valencià, del balear, etc.
Aquest és per a mi el paper que han de jugar les autoritats lingüístiques: per una part vetllar pel bon ús de l’idioma, però per l’altra estar oberts als canvis constants que requereix la parla de les societats.

FESTA I CULTURA

Avui la Ministra de Cultura del Regne d’Espanya ha definit els toros com “festa i cultura”. A la meva època d’estudiant em van ensenyar que “una definició no pot contenir la paraula definida”. O sigui, si els toros són la “festa nacional”, després no podem dir que són “festa”.
Bé, en tot cas, si a mi em fessin un test d’aquells d’associació d’idees (et diuen el nom d’una cosa i tu has de respondre la primera que et ve al cap), segurament, les paraules “festa i cultura” mai les acabaria associant amb el toros. “Festa” diria que és un grapat de gent xalant, ballant i rient. I en quan a “cultura” primer em vindria al cap una pel•lícula de cinema, una obra de teatre o un concert de música. Tot és qüestió de gustos, evidentment.
Suposo que ja sabeu perquè us estic “fotent tots aquest rotllo”. Ni més ni menys perquè ahir, el Parlament de Catalunya, per 68 vots contra 55, va decidir suprimir la “festa nacional” a Catalunya a partir de l’1 de gener de 2012. El tema, en principi no és que m’importi gaire, però, es vulgui o no, és la notícia del dia a tota la premsa nacional i fins i tot, en una bona part de la internacional. És notícia de capçalera i qui més qui menys, ha fet de la mateixa un ampli reportatge. Jo no vaig als toros (ni als bous), sóc més de veure un partit de futbol on, preferentment, jugui el Barça o una proba atlètica com els 1.500 metres llisos. Del que estic en contra és de "prohibir per prohibir".
Els diaris, també aquest dies han inclòs enquestes sobre si som o no partidaris de l’abolició dels toros a Catalunya. Recordo que quan es va començar el debat, a finals de l’any passat, hi vaig votar que sí, que n’era partidari. En canvi aquests dies he canviat el sentit del meu vot i he votat “no”. Crec que amb “ignorar-la”, ja seria més que suficient.

Ara bé, rebutjo enèrgicament el “debat identitari” que molts hi ha volgut veure. Fins i tot, aquest matí he hagut d’escoltar d’anteposar el “burro” català al “toro” espanyol. Vist així de simple, el “toro” que hi posaven als cotxes i, del que després va sortir-ne el burro, si que seria així, però ja dintre del terreny de la prohibició de la festa, evidentment, no!
Cal recordar que si s’ha pogut votar (en contra o a favor) de la “festa nacional”, ha estat possible per “obra i gràcia” d’una “iniciativa legislativa popular” (ILP) i no per iniciativa dels partits més independentistes. També recordar que un partit con ICV-EUA, no és independentista i, en canvi, hi van votar a favor.
Penso que no li calen pegar més votes. Del que es tractava és d’evitar el sofriment a l’animal, tal i com ho demanava els grups més pro-animal en contra dels que defensaven la tauromàquia com a art, tradició o com sé li vulgui dir.
Altres coses que hi ha que tenir en compte és que Catalunya ho ha estat la primera comunitat autònoma en fer-ho. Canàries ja les va prohibir fa més de 19 anys i, segurament, no ho recordo, no hi va haver tant d’enrenou. També llegia ahir que des de el segle XVI al XIX hi va haver un gran debat i, finalment, els amants dels toros hi van sortir guanyadors.
Diu la meva dóna que la diferència està en “ser un país desenvolupat o un de tercermundista”. Potser si, però, de vegades, veig més coses que em fan pensar que l’home, tal vegada, no ha evolucionat tant com volen dir...
Per acabar voldria fer menció al reprovable que és la portada del Mundo. Sota una foto de Montilla i Carod, s’hi pot llegir: “Triunfaron los animales”. Em sembla que ni Carod (que hi va votar a favor) ni Montilla (Que hi va votar en contra) tenen res”d’animals” com suggereix el diari de Pedro J Ramírez. Una prova més del cavernícola que pot arribar a ser una determinada premsa de Madrid.

LES ELECCIONS QUE VENEN

Des d’ara fins el dia que acabi el termini de presentació de candidatures a les properes eleccions autonòmiques, el panorama polític català s’ha d’anar clarificant.
Els polítics, a part de posicionar-se i presentar els programes des seus partits, hauran de clarificar si canvien de partit, en creen de nous o segueixen com estant.
Crec que per primera vegada, l’entrada a l’escena política de Solidaritat Catalana, el partit creat per Joan Laporta, l’expresident del Barça, per si algú necessita de l’aclariment, produirà un canvi substancial en el vot de molta gent. Caldrà veure però, si finalment s’uneix amb Reagrupament.cat, el partit de Joan Carretero (el del semblant sempre seriós) o cadascú farà la “guerra” pel seu compte.
Ahir es van unir “sentimentalment” a Laporta l’Uriel Beltran, ex ERC i Alfons López Tena, es CDC. Dels dos, el que més calat polític té i, segurament, també més transcendència, és el e l’Uriel Beltran. Jo ja fa tems que vaig apostar que aquest jove acabaria tenint un paper important dintre d’ERC. El veia en poc tems ocupant la secretaria general o, fins i tot, la presidència del partit. Segurament ha estat la manca de protagonisme polític, o dit d’una altra manera, la poca valoració que li ha donat la direcció nacional del partit, la que la fet abandonar el partit de l’avi Macià i Companys i començar una nova aventura al costat de la figura mediàtica de Laporta.
SC ha de tenir “l’habilitat” de captar vots i militants de les dues formacions que, fins ara, s’havien declarat més sobiranistes. Evidentment, estic parlant d’ERC i de CiU. Els republicans, des de fa molts anys, més o menys des de que Colom i la Rahola es van fer càrrec del partit i també després amb Carod, s’han declarat independentistes de totes, totes. CiU, em dóna la impressió que, senzillament s’ha “apuntat al carro”, sobre tot CDC, ja que Duran, segons diu, seria més “confederalista”.
Dependrà molt de la capacitat d’atraure vots (més que militants) que tingui la formació de Laporta o, la coalició de partits si, finalment, arriben a un acord amb Reagrupamet (em sembla que al final hi haurà pacte) el resultat de les properes eleccions autonòmiques.
A simple vista, els partits que menys trasbals de vots haurien de tenir són el PSC i el PP. Aquesta “moguda” a priori no ha “d’anar amb ells”. Ciutadans (C’s), com ja he dit moltes vegades i em reitero ara, crec que aquest cop no puntuaran. Els votants que li van donar 3 diputats la legislatura passada, han pogut comprovar sobradament que entre ells i el PP no hi ha pràcticament cap diferència i s’hauran desencantat (o desenganya) molt durant aquest temps, per a seguir-los donant suport.
És evident que dels vots que puguin obtenir les noves formacions (per a mi està clar que aconseguiran un bon grapat de vots i escons) dependrà la formació de les majories. Sobre tot ERC ha de patir una davallada considerablement important. No tant CDC, que té, sempre s’ha dit un bot molt fidel.
Caldrà veure també con reacciona el vot “abstencionista” del PSC davant tanta marea independentista com hi ha i, molt probablement, s’incrementarà d’aquí a les eleccions. Potser la clau que aquest volt fidel del PSC a les municipals i generals, vagi a votar o no per a que els resultats varien considerablement. Si es “queden a casa”, el pròxim govern a partir de la tardor, bé podria ser d’entesa entre CiU + SC +R.cat. Un tripartit nacional-independentista.

LA FESTA MAJOR D’AMPOSTA

Al ple d’ahir es va aprovar el programa de les festes majors d’Amposta per aquest any 2010. Un punt, en principi sense transcendència, va causar un ampli debat i retrets entre alguns membres de l’equip de govern i, sobre tot, el portaveu del PSC.
Divendres 23 de juliol (o sigui, tres dies abans del ple) a una comissió de Cultura i Festes se’ns va lliurar el segons “esborrany” del programa per a les festes de l’any vinent, amb l’advertiment que encara no era el definitiu i que es podien incloure alguns actes més. L’anterior esborrany era d’uns 10 dies abans... Llavors se’ns va indicar que podíem fer aportacions- El nostre grup, trencant totes les normes pròpies, en férem 3: un cicle de concerts de “Nova Cançó” (aprofitant la commemoració del 50è aniversari), amb la possibilitat de que vingués alguns dels cantautors famosos (Serrat, Pi de la Serra, Marina Rossell, etc.), un cicle de música de cambra i una gimcana de jocs on pogués participar tota la família. Si per mi hagués segut, només hauria proposat el primer. Hauria estat un “sí” o un “no” per part de l’equip de govern. Divendres ja se’ns va informar que acceptaven fer un únic concert amb la participació de Joan Rovira (crec que de Camarles)
A l’hora de la veritat, valorant “l’esforç” de l’equip de govern d’acceptar a mitges (molt menys!) una de les nostres propostes, en lloc de votar que no al programa de festes (de fet l’any passat ja els havíem advertit que votaríem “no”), varem votar “abstenció”. Entre els arguments per a no votar a favor, el portaveu del PSC va fer servir els de “continuistes, poc imaginatives, poc actes per a joves, etc. A la bancada d’enfront, una “regidora jove” feia ostensibles gestos de desaprovació sobre el que s’estava dient i demanant reiteradament a l’alcalde poder intervenir. I no era la regidora de Festes!! Crec que si se l’hagués insultat no s’hauria pogut comportar pitjor... Al final, com és lògic, l’alcalde li va donar la paraula i li va respondre al portaveu del PSC que no havien només dos actes per a joves, n’hi havia 4!! (amb 10 dies de festes majors...) Els dos que mancaven era una nit de música a la discoteca Metro (no és una empresa privada?) i una festa “chill out” a la piscina (per a que no sàpiga que vol dir “chill out”, li he enllaçat a la Wikipedia –jo tampoc ho sabia-) De la qual cosa opino que no està mal per a fer una “festa privada” de alguns regidors/res i els seus amics/gues! Per cert, aquest acte no figuraba al darrer esborrany...
Quan se’ls hi va demanar canvis en profunditat, van dir (entre ells els propi alcalde) que el model actual tenia molta acceptació per part de la gent i que els actes eren multitudinaris. A la festa major, la majoria de gent, té ganes de xalar i passar-ho bé. És indiscutible que els actes (sobre tot el ball) ha anat perdent qualitat progressivament, malgrat això, la gent, en general, si no té cap alternativa més, acudeix on “faci falta”. Així de simple i senzill!
Jo puc contrastar l’opinió de 5 joves: El meu fill gran de 28 anys, la seva companya de 24, les dues nebodes de 24 i 22, respectivament i el fill petit de 19 (tots amb carrera o estudis universitaris) El dia 15 d’agost, el dia principal de la festa ens reunim tots a la mateix taula i un dels temes que surt es el de la festa major i els pocs actes que hi ha per a joves.
L’any passat em van preguntar el perquè, directament, no hi votàvem en contra. Ells són els primer decebuts amb el programa i amb la “benevolència” de l’oposició!