EL “NOU” HOSPITAL DE TORTOSA

A l’hora de buscar el títol per al comentari d’avui, he de reconèixer que no ho tingut fàcil. Encara així, després d’escollir-lo o sé si el lector comprendrà el tema del que vull parlar. No obstant, quan comenci a llegir-lo, amb tota seguretat, sabrà de que estic parlant.

El tema d’avui és l’hospital que va projectar-se a la zona de la Farinera de Tortosa, entre la capital del Baix Ebre i la veïna Roquetes, a tocar de l’Eix de l’Ebre. Però es clar, de nou no té res. Serà nou quan s’inauguri, si alguna vegada passa...

He de dir però que el nomenat delegat del govern no va començar amb bon peu. D’unes de les seves primeres declaracions es desprenia que, el “nou hospital” només era fum.

Així m’ho va fer saber un company de treballa que va escoltar dites declaracions. Es va adreçar a mi dient-me: “Vas escoltar les declaracions del delegat del govern?” Al dir-li que no, va continuar. “Va voler dir que ‘el nou hospital de Tortosa’ només és un dibuix sobre un paper i poca cosa més. La primera reacció meva va ser: “No facis molt de cas, més que delegat és un ‘comissari polític’ i dirà allò que els de Barcelona vulguin que digui”. “Tu no creus –vaig continuar- què si només fos això no estaria el cartell que l’anuncia des de fa diversos mesos? Els propietaris dels terrenys ho haurien permès?”. “Potser el lloc on s’alça el cartell és sòl públic”, va continuar dient... “Potser si, però no ho crec. Un projecte així ha d’estar més lligat”, vaig acabar sentenciant.

Els primers en posar el crit al cel van ser els republicans. Després va ser el propi alcalde de Tortosa el que va dir que “No renunciarem al ‘nou hospital’”. Ep! Si l’alcalde de Tortosa deia això, és que alguna cosa hi havia, per tant, quin motiu va portar al “comissari” a dir que el “nou hospital” només era un dibuix?

Els següents en prendre la paraula van ser els responsables de Barcelona que van dir que “el nou hospital” no es faria en els terminis previstos. Per tant, implícitament es reconeixia que el “nou hospital” era alguna cosa més que un simple projecte de la Marina Geli i del seu equip.

Mancaven els socialistes. En una roda de premsa on també hi era present el darrer director Territorial de Salut a les TT.E. amb el govern d’Entesa Ismael Roldán, van acabar dient que presentarien mocions a tots els ajuntaments on poguessin per a demanar que es construís el nou hospital en els terminis previstos.

Ara només falta saber que votarà CiU quan es presenti aquesta moció. Sobre tot als ajuntaments on el seu vot sigui decisiu per aprovar-la. En aquells ajuntaments on hi hagi un govern del PSC o ERC, encara que sigui amb el suport d’altres grups, segurament no hi ha d’haver cap problema. Però allí on CiU té majoria o és determinant, què passarà?

Faran el que les manin des de Barcelona o el que és millor pel territori? Perquè el “nou hospital” de Tortosa és una infraestructura bàsica per al futur del nostre territori.

Amb aquest tema, CiU, pot adoptar una posició molt pareguda a la que van prendre quan governaven la Generalitat i des de Madrid es volia fer el transvasament de l’Ebre. Van seguir fil per randa les consignes de Barcelona sense tenir en compte les veus que, des del territori, clamaven per una altra cosa.       

REFLEXIONS DE CAP DE SETMANA

Després d’una setmana on Amposta ha estat protagonista a diversos mitjans de comunicació, crec que ha arribat l’hora de reflexionar sobre els fets que la van posar a la primera línia informativa.

El comerciants de la zona centre, també coneguda com el Triangle, devien d’estar fins “el gorro” per decidir a donar un pas que, a Amposta és atípic. La ciutadania d’Amposta (de la que els comerciants hi formarien part) difícilment es revelen contra el poder legítimament establert a la seu de l’Ajuntament. Normalment callen i atorguen. I això és degut a que CiU està present a la majoria de les entitats del poble, ja siguin esportives, culturals, cíviques, filantròpiques o de qualsevol altra mena.

Prova d’això és que des de la Federació de Comerç d’Amposta, des de la Associació de Veïns del Centre i, fins i tot, des de la Federació d’Associacions de Veïns, fins ara, “no han dit ni piu”. I és força evident que la concentració d’obres a un lloc determinat causa molèsties a propis i estranys, es a dir, veïns de la zona, comerciants i conductors i vianants en general.

També aquesta setmana la societat musical la Lira Ampostina (de les poques entitats que CiU no controla plenament) ha enviat a casa la seva publicació “Lira" núm. 12 de gener de 2011) A la portada ja hi ha un tast de la polèmica que va sorgir ja fa més d’un any entre la pròpia societat, l’altra banda de música de la ciutat i l’equip de govern municipal. Ja la l’interior, el president de la societat Javier Escrihuela, signa un article, com si fos un editorial on explica de forma força detallada i veraç els fets que li han fet perdre a la Lira un bon grapat d’euros (es parla de prop de 120.000) I tot perquè l’equip de govern de la nostra ciutat no vol “municipalitzar” l’escola de música de la Lira. Tant l’alcalde com la regidora d’Ensenyament, ho tenen clar: “O totes dues o no cap”.

Però al seu escrit, el president de la Lira, en cap moment, dóna la culpa a l’equip de govern de tot l’enrenou que hi ha hagut. En cap moment els fa responsables d’haver perdut una subvenció del departament d’Educació del passat govern d’Entesa que els hauria anar com a “aigua de maig” a l’hora de solucionar el greu problema financer que pateix l’escola de música. I això que, al darrera de tot, amb tota seguretat hi ha la ma de CiU.

Potser tem represàlies? Potser sí...       

LA DESACTIVACIÓ DEL “CAS MILLET”

He volgut usar el mateix adjectiu que empra el Periódico el passat dijous. El titular de la pàgina 17 deia així: “La Generalitat posa en marxa la desactivació del “cas Millet”.

Es veia venir. CiU té massa interessos en aquest cas per deixar que la judicatura l’acabi investigant en profunditat i en puguin sortit esquitxats.

Els cas Millet o el cas Palau de la Música, com també se’l coneix és un cas atípic a Catalunya. En destapar-se al juliol de 2009 (si no em falla la memòria) va sortir a la llum, no només l’enriquiment il·lícit d’uns personatges sense escrúpols (Millet i Montull), sinó la prova del finançament il·legal d’un partit que va governar Catalunya durant 23 anys amb Jordi Pujol (esquitxat ja pel cas Banca Catalana) i que ho torna a fer de la ma del seu pupil Arturo Mas.

D’aquest tema n’havia parlat més vegades i havia expressat les meves sospites de que en arribar al poder els convergents, farien tot el possible per “tirar terra” per sobre i mirar de tancar el més ràpidament possible tot aquest afer que no els gens. Tampoc els ha fet gaire mal, com es va veure a les passades eleccions, però ara que governen, tenir un president que, presumptament sabia el que passava al seu partit i ho tolerava, pot resultar contraproduent.

Ahir, el jutge que porta el cas, Juli Solaz, ja va dir al Consorci del Palau de la Música que “es defineixi”. Recordar només que dintre d’aquest consorci hi forma part la Generalitat de Catalunya, com també l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Abans, amb el govern d’Entesa, aquest mateix Consorci va acordar tirar endavant amb la investigació del més que presumpte finançament il·legal de CDC amb Daniel Osàcar, l’antic tresorer del partit com a màxim implicat i també el seu secretari d’immigració, l’Àngel Colom que, amb els diners que va rebre de Millet va poder liquidar el partit que havia fundat amb la Pilar Rahola (avui biògrafa oficial d’Arturo Mas), el Partit per a la Independència (PI) abans de formalitzar l’entrada a Convergència.

Amb CiU al poder, el Consorci del Palau s’ha desdit i ja no val que s’investiguin els dos màxims implicats de CDC en tot aquest afer, es a dir, Daniel Osàcar i Àngel Colom.

Juli Solaz demana ara a dit consorci que “s’aclareixi”. El que no potser és que amb el Tripartit es demanés la imputació dels càrrecs de CDC (per molt polititzat que estès, era força evident que hi va haver un finançament il·legal del partit, uns diners que l’empresa Ferrovial feia arribar a Convergència a través del Palau i dels que Millet se’n devia d’emportar una bona comissió) i ara, amb CiU al govern, ja no cal...

El magistrat instructor ha decidit fer una “peça separada” i seguir investigant la trama del finançament irregular, però ara no imputa ningú.

Algú creu que tota aquesta història pugui acabar amb membres de CDC asseguts al banc dels acusats i condemnats. Jo tinc seriosos dubtes.    

Mireu els enllaços de les altres vegades que n'he parlat: 

http://laviaaugusta.blogspot.com/2010/12/qui-es-daniel.html

http://laviaaugusta.blogspot.com/2010/09/jutges-amics.html

    

UN VOT DE CONFIANÇA

Ahir els membres del Tribunal Constitucional van escollir el magistrat valencià Pascual Sala com a nou president. A l’igual que l’advocat Català Eugeni Gay, Sala forma part del l’anomenat “sector progressista” del TC.

Abans de fer-se l’elecció, un dels membres que sonava amb força que podria ocupar aquest càrrec era Manuel Aragón, un suposat component del “sector progressista” que, a la sentència sobre l’Estatut de Catalunya no va tenir cap mena de problema de posicionar-se al costat del “sector conservador” i rebutjar així molts apartats de la norma bàsica del nostre país. Per exemple va ser un dels que fa fe treure que “Catalunya era una nació” del preàmbul del text estatutari. Aragón comptava amb el suport del “sector conservador”.  

Segons es diu (evidentment jo no controlo aquestes coses) Pascual Sala és el primer magistrat que arriba a la presidència del TC. Fins ara els presidents havien estat catedràtics.

Sala, que ja té 75 anys, va ocupar el càrrec de president del Tribunal Suprem.

Pel que es diu, feina no li faltarà al nou president. Sobre la taula s’ha trobat amb diversos recursos del Partit Popular (sempre del PP...) Entre ells, el de matrimonis entre persones del mateix sexe, la prohibició de les corrides de toros a Catalunya, etc.

Personalment crec que Pacual Sala ho farà bé i farà que, a partir d’ara, les sentències dictades pel TC siguin molt més equànimes que en les èpoques més recents.

Llàstima que no es pugui emetre un nou veredicte sobre l’Estatut, molt probablement, seria força diferent al que es va emetre l’any passat. I és que depèn de la composició de l’alt tribunal per a que les sentències siguin d’un signe o d’un altre. Amb el permís del senyor Manuel Aragón, per suposat.