SOBRE ELS NOMS DE PILA LOCALS

Catedral de Tortosa

A diferència dels anteriors escrits sobre els cognoms locals més comuns a cada població de les Terres de l’Ebre i del centre i nord de Castelló, que es fonamentaven en dades reals emeses per l’Institut Nacional d’Estadística l’any 2025, l’escrit d’avui es basa en simples percepcions i informacions obtingudes a partir de l’observació i vivències pròpies.

Ja us vaig dir que, durant molts anys, van passar pel meu davant una gran quantitat d'informació, sobretot noms de persones i poblacions a conseqüència del meu treball a l’Agència Tributària espanyola.

Començaré per aquells noms que tenen molt a veure amb les patrones locals i que, la major part de les vegades tenen dedicada una ermita dintre del terme municipal. S’ha de tindre en compte però, que aquests noms s’han posat habitualment al llarg de la història, segurament estem parlant de centenars d’anys, però que avui en dia estan pràcticament en desús a causa de les noves modes.

Hi ha una dita popular que diu que ‘de Joans, Joseps i ases n’hi ha a totes les cases’. Per tant, no parlaré dels noms d’home com Joan, Josep o d’altres també força corrents com Antoni, Francesc, Lluís, etc. O de dona com Montserrat, Mercè, Núria, Empar, Teresa, Rosa, Pilar, etc. i que trobaríem a tots els pobles de forma habitual.   

Segurament, el nom de dona més posat a les Terres de l’Ebre va ser el de Cinta. La Mare de Déu de la Cinta com a patrona de Tortosa no té una ermita, però té una capella a la catedral. La influència històrica exercida pel bisbat de Tortosa sobre un ampli territori (comarques del Baix Ebre, Montsià, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Baixa Maestrat, bona part dels Ports, Alt Maestrat, Priorat i diversos pobles del Baix Camp), va propiciar que el nom de Cinta s’estengués considerablement més enllà de la ciutat de Tortosa.

Església de Sant Lluc d'Ulldecona

El fet d’haver-hi una ermita dedicada a una marededeu, feia que a moltes xiquetes se’ls hi posés aquell nom. Així tenim Remei a Alcanar, Pietat a Ulldecona, Fontcalda a Prat de Comte i Gandesa. No és tan comú, en canvi, Pallerols a la Sénia o Ràpita a la Ràpita, Montsià a Amposta (però sí que hi trobem Assumpta, que és la patrona de la ciutat), Aldea a l’Aldea, Avellà a Catí, com tampoc Galera a la Galera que té, possiblement, la marededeu més recent, ‘inventada’ pel rector Manel Domènech als anys vuitanta i que disposa d’un altar dintre de l’església de Sant Llorenç. Davant del nom d’una marededeu (o una santa), sempre se solia posar Maria, l’Església t’obligava a fer-ho.       

Convent de Sant Salvador d'Orta

Amb els sants patrons locals solia passar una cosa semblant. A Ulldecona, Lluc, al Mas de Barberans, Marc, a Orta (oficialment Horta de Sant Joan), Salvador, a Vinaròs, Sebastià, etc.  

En canvi, hi ha d’altres poblacions molt concretes on hi ha noms que, sense saber el motiu concret, eren força corrents i, en alguns casos, fins i tot més comuns que el nom del patró. Posaré uns exemples.

Alcanar

A Vinaròs era Agustí, a Alcanar, Baptista (en lloc de Joan, tot i tractar-se del mateix sant), a Roquetes, Daniel, a Godall, Josep Ramon, a Amposta, Secundino, i Cinto (de Jacinto), etc.

A la Galera es posava molt el nom de Vicent pel motiu que al costat del barranc hi ha una capelleta dedicada a Sant Vicent Ferrer, un sant molt venerat al poble. Molt més que el se patró que és sant Llorenç.

A Sant Mateu, durant molts anys, el nom d’home més posat va ser el d’Anselmo.

Segons em van explicar el motiu era que hi havia una persona benestant que es deia Anselmo i que no tenia fills. Llavors, si al poble naixia un xiquet i els progenitors decidien posar-li el seu nom, els hi obria una llibreta d’estalvis amb 100 pessetes de l’època.   

Amposta

 

Santuari de la Foncalda

Parròquia de Sant Llorenç de la Galera

Ermita de la M.D. de la Misericòrdia de Vinaròs