Maulets d’Amposta ha iniciat una campanya contra la mort de la pagesia i el petit comerç. Cal suposar que no tant sols de la ciutat d’Amposta, sinó també de la comarca del Montsià i part de les més properes.
Els culpables, segons Maulets són l’hipermercat Carrefour, que va obrir portes al públic ahir mateix i l’Ajuntament d’Amposta. Encara que jo no generalitzaria tant, ja que els regidors de l’oposició també formem part de l’Ajuntament i no tothom ha estat d’acord amb la implantació de l’hipermercat i de les galeries comercials. De totes maneres, la bona marxa de les galeries dependrà de l’èxit de Carrefour.
Seguint amb el tema Maulets, avui repartien una espècie de recordatori on s’anunciava una solemne processó fúnebre per a avui mateix que havia de sortir des de la plaça del Mercat (o el que queda d’ella, ja que com la majoria sap s’hi està construint un aparcament soterrat) fins la plaça de l’Ajuntament, entre les 11 i les 12 d’aquest matí.
Com bona part de la ciutadania opina, Carrefour acabarà amb bona part del comerç de proximitat. És a dir, el comerç tradicional existent a la nostra ciutat, el de barri, el de tota la vida.
Recordo que la implantació dels primers supermercats van anar acabant progressivament amb les botigues de queviures, principalment. Ara, Carrefour, anirà fent tancar de forma progressiva altres súpers més petits. Recordo que, fins hi tot aquest, han tingut que tancar o transformar-se. El Plus ja ha tancat dues vegades. Al seu lloc se’n van obrir d’altres: el Lidl i el Dia. Però aquest darrer que tenia tres establiments oberts, va acabar tancant-ne un (on s’havia instal·lat per segona vegada el Plus) El Caprabo que tenia dos centres, per la política comercial que van portar els seus propietaris, va acabar transformant-se en Eroski, encara que un d’ells, el primer, el que va començar sent un Intermarché, encara conservi parcialment el nom, però ha perdut bona part de la seva clientela i, és l meva opinió, també sofrirà les conseqüències de la implantació del Carrefour, situat a menys de 500 metres.
Alguns comerços d’Amposta tampoc sobreviuran dintre de pocs mesos. El dia de la inauguració vaig veure bicicletes per 79 euros. L’any 1985 a mi ja em va costar més cara (unes 18.000 pessetes de l’època, comprada a la tenda de Ximo Martí, el pare de qui va ser-ne alcalde de la població) Així, qui vengui bicicletes a Amposta, com altres productes com parament de la llar, tèxtil, sabates, etc., dintre de poc hem de veure com van “baixant persianes” als seus comerços.
Els llocs de treball que, segons els dirigents municipals i del grup empresarial que ha obert el nou centre comercial, es guanyaran a la nova zona comercial, els anirà perdent la resta de comerç.
Al menys, que les treballadores i treballadors que trobin feina, la tinguin de qualitat i no amb “contractes brossa” com acostumen a fer aquestes grans empreses.
