divendres, 8 d’abril del 2011

ELS “CLÀSSICS” QUE VENEN


En el termini d’uns 20 dies, si no hi ha un daltabaix gran, hi hauran quatre partits dels anomenats “clàssics”, es a dir, entre el Barça i el Madrid.
El coixí de 8 punts que té el Barça a la lliga quan manquen 8 partits i vista la trajectòria dels darrers anys, fa pensar que la tinguin pràcticament guanyada. Només circumstàncies extradeportives podrien privar al Barça de la consecució de la tercera lliga consecutiva. Recordo que als anys 80 el Barça anava 5 punts davant a manca de 5 partits. Per aquell temps la victòria valia 2 punts. El segrest del jugador Quini (Enrique Castro) va causar una gran convulsió al vestidor i es va acabar perdent una lliga que, com la d’ara, es tenia pràcticament “al pot”.
L’entorn del madridisme mediàtic (ahir mateix ho deia Tomás Roncero a la SER), s’aferren a que l’any passat l’Inter de Mourinho va eliminar al Barça de la "Champions", tot recordant que, mentre a la fase de la lligueta el Barça va passar per sobre de l’equip italià, al cap d’uns mesos els italians eliminaven al Barça.
Els darrers anys, el Madrid sembla un malalt terminal que vol tenir fe en qualsevol remei que sé li busca. Tot allò que l’enganxi “a la vida” els serà útil, sense analitzar si tindrà o no conseqüències o “efectes secundaris”. Fins ara, per més diners que s’han gastat amb nous jugadors i entrenadors (segons diuen el d’ara és el millor del món), no els hi ha donat resultats.  
Quasi sempre ens en recordem dels resultats i quasi mai com van passar. És cert que l’Inter va poder amb el Barça. Es un fet contrastable perquè forma part de la “petita història del futbol”. El Barça va fer un mal partit a Milà i va perdre. Però al nostre estadi es va aconseguir guanya. Per un raquític 1-0, la qual cosa no servia per a res, però Mourinho (segons diuen el millor entrenador del món –ho recordo-) va jugar renunciant a l’atac i intentant conservar el 0-0 i perdre per la mínima. Fins i tot Eto’o, un dels millors golejadors de la història del Barça, aquell dia va jugar de lateral esquerre!! Amb això queda tot dit.
A la pàgina d’Internet del diari el Punt podeu votar la porra de la final de la copa del Rei del dia 22 a València. Jo ja ho he fet i he pronosticat un 4-1.
I a la "Champions", a doble partit, el Barça haurà de tenir més d’un dia dolent si el Madrid vol passar a la final. No crec que es torni a repetir la història de l’any passat amb l’Inter.
De totes formes, la caverna mediàtica deuen d’estat (ara) la mar de contents pensant que, passi el que passi, sigui quin sigui el resultat de la hipotètica eliminatòria, un equip “espanyol” jugarà la final.

A les darreres hores ha quedat demostrat que els de la capital tenen “la pell mot fina”. Ara resulta que s’han empipat perquè diversos jugadors del Barça protagonitzen un anunci on se’ls veu a tots cinc fent “la maneta”. Si els pica que es rasquin, tu!    

dijous, 7 d’abril del 2011

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. LA LLISTA D’ICV-EUA




La fotografia de la llista d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUA) va ser la primera d’aparèixer per Internet.
A priori cal dir que hi ha moltes cares noves. La majoria. Dels veterans continua l’Àngel Porres, que va ser qui va encapçalar la candidatura de fa 4 anys i, previsiblement, serà el número 2. També continua una història, Lupe Torta a qui (no sé si ho puc dir) Toni Espanya li va oferir integrar-se a la candidatura del PSC. De fet, Toni va estar intentant formar una candidatura unitària fins a darrera hora i, em consta, que va parlar amb Salvador Queral (el cap de llista) i Antonio Recio diverses vegades.
Des del PSC es pensa que el millor que podria passar tant per a ICV-EUA com per al propi PSC, és que la formació ecosocialista tragués, al menys, 1 regidor. La qual cosa, tal i com s’ha demostrat en les darreres dècades, a Amposta és molt difícil.
Jo mateix vaig formar part d’una candidatura de ICV, la de 1995. Anava de número dos pel darrera d’Anselmo Cano. A la candidatura també hi eren, entre d’altres la pròpia Lupe Torta i Francesca Valldepérez, que va ser regidora només quan va integrar una candidatura del PSC (legislatura 1999-2003)
L’any 2003, Iniciativa va voler formar la seva pròpia candidatura. Aquella vegada CiU va perdre més de 700 vots i va estar a punt de perdre 2 regidors. Però només a punt. Els 9 que va obtenir li van seguir donant la majoria absoluta.
Però tornem a l’any 1995. El que molt poca gent sap és que la candidatura d’ICV es va gestar entre l’agrupació local de CDC d’Amposta i un dels màxims representants dels comunistes en aquella època. Posaré nom i cognom per a que tothom sàpiga de qui estic parlant. De Daniel Rius per part de Convergència d’Amposta i Batista Beltran d’Alcanar. La metamorfosi política de Beltran és de sobra coneguda: va començar al PSUC i ha acabat a Convergència. No sé si Anselmo Cano ho sabia. A mi no m’ho va dir mai. Evidentment si hagués conegut l’estratègia, no hauria format part de la candidatura. L’estratègia era clara: restar vots als socialistes que, aquella vegada, estaven encapçalats pel difunt Pere Margalef.
Tornant a la llista d’ara, hi vaig poder veure a Joan Enric Vidal i a la seva dona Glòria Cid (veïns de Santa Bàrbara) Es dóna la circumstància que Joan E. Vidal és el metge d’Aldover i, segons em va explicar, va ser un dels màxims valedors de l’actual alcalde, el meu homònim, Joan Ferré. També s’hi veu a la foto Joan Josep Gras de la Ràpita, la germana del qual és companya meva de treball.
Per tant s’arriba a la conclusió que, com a passat la majoria de vegades, han tingut veritables dificultats per a poder “tancar” la llista. L’any 95 també va d’haver-se completar amb militants de la Sénia.
Que tinguin alguna cosa més que sort, ja que tot farà falta. Només amb sort no es guanya. Per a guanyar calen vots i a Amposta, com sé sap, la major part van a parar al sac de CiU. 

(A la foto el candidat per ICV-EUA Salvador Queral)

dimecres, 6 d’abril del 2011

LES ELECCIONS MUNICIPALS. ESTRATÈGIES


Què fa l’equip de govern d’Amposta quan vol quedar bé amb un col·lectiu a qui no ha afavorit o fins i tot, ha perjudicat?
Durant aquesta legislatura, per molt que s'intenti minimitzar, hi han hagut diversos casos conflictius. Només us en explicaré dos i, possiblement, són els menys significatius: les molèsties ocasionades per les obres que s’han fet a diversos carrers del centre de la ciutat, tant als veïns com a les botigues i la polèmica que hi va haver davant la concessió de les obres d’urbanització dels Eucaliptus a una unió temporal d’empreses (UTE), de la qual, l’empresa “gran”, era de fora d’Amposta. Algunes empreses constructores van presentar al·legacions a la concessió que van ser desestimades pel ple de l’Ajuntament on, l’equip de govern va imposar el seu criteri en contra dels dos grups de l’oposició. O sigui, com passa amb tots els punts polèmics, CiU imposa la seva majoria absoluta o com es diu en política, “el corró”.  
Per tot això, l’alcalde, tenia que fer un gest d’apropament cap a aquests dos col·lectius. A les empreses constructores se’ls hi va agrair públicament la bona tasca realitzada per acabar a temps el parc dels Xiribecs. L’alcalde, en el seu discurs electoralista, els va mencionar un per un pel que, sé suposa, era la seva obligació. En canvia es va “oblidar” d’agrair la tasca desinteressada d’alguns del participants a l’acte, segurament perquè sap que no el votaran. Em refereixo als músics del conservatori de la Diputació de Tarragona de Tortosa i als pares que, desinteressadament, els van portar a assajar durant una setmana.    
Però la “reconciliació” amb els botiguers va ser encara més al·lucinant. Abans de veure’s afectats per els obres dels carrers de la zona centre, una de les més comercials d’Amposta, els comerciants ja estaven “mosques” per la construcció de la nova zona comercial al costat del cementiri on, de moment, s’ha inaugurat una zona de galeries comercials amb 30 establiments i l’hipermercat Carrefour, la joia del projecte. La “solució” de l’alcalde va ser concedir-los el premi Amposta 2010 a la Federació de Comerç, un reconeixement que, suposadament, premia una labor destacada de l’any anterior.
Per acabar-ho d’arrodonir, a la capçalera de portada de la revista Amposta, hi apareix la presidenta de FECOAM, l’Elena Jiménez, com la cara més visible dels comerciants i comerciantes d’Amposta.
I no és que els comerciants ampostins no se’ls hi hagi de reconèixer la labor que fan (es clar que sí!) però la manera com s’ha decidit fer-ho i sobre tot el moment, fan pensar que el que s’intenta des de CiU és recuperar uns vots que, molt possiblement, els puguin donar per perduts.
Però a part del reconeixement, que hi guanyen els comerciats? Clients? Evidentment que no!
Si es volen deixar enganyar és el seu problema. Però segons sigui el resultat del dia 22, el problema es farà extensiu a d’altres milers de ciutadans.