FOTOS DE LA GALERA VII

LA VIA AUGUSTA (de l’Ebre al Sénia)

Després de salvar el darrer gran obstacle, que significava creuar l’Ebre per un pont de barques, prop de Dertusa (l’actual Tortosa) l’antiga Via Augusta romana continuava irremediablement cap al Sud.

Actualment, les poques restes, s’han d’anar a buscar prop de Vinallop, una pedania de Tortosa situada a uns 7 Km d’aquesta població. Una vegada allí s’ha d’agafar un camí enquitranat que passa per  baix de la torre de la Vilanova. A uns dos quilòmetres, en arribar a un revolt a l’esquerra, al costat del camí, a la dreta, s’hi poden veure les roderes que el carros deixaven de passar-hi una vegada i una altra. Entre les dues marques, una distància que oscil·la entre 1,15 i 1,20 metres, aproximadament com la dels carros més recents.

Per aquest lloc, l’última funció de la Via Augusta va ser la d’un lligallo per on passaven els ramats. En arribar al barranc Fondo, es perd el rastre. 

Per tant, caldrà retornar al camí enquitranat i seguir cap al Sud. Uns quilòmetres més enllà, a la dreta i al costat d’uns xiprers, una gran pedra cilíndrica usada per a  subjectar la porta d’una finca rústica: és un mil·liari. A la part superior s’hi pot veure una escletxa on, durant la cristianització hi devien d’haver col·locat una creu.

Els mil·liaris tenien la funció d’indicar la distància recorreguda, com els antics pilars quilomètrics i n’hi havia de diverses mides segons la seva importància. Es col·locaven cada mil passos dobles, es a dir, una milla romana.   

Només creuar el barranc de Lledó i entrar al terme de Santa Bàrbara, a l’esquerra hi ha un panell informatiu realitzat pel Museu del Montsià (des de finals de l’any passat  Museu de les Terres de l’Ebre) amb informació sobre la Via Augusta i dels pobles per on passa. Finalment s’arriba a la Galera.

Des de l’atalaia que suposa el terrat de la torre església (en galerenc “la Torra”) es pot contemplar la immensitat del Pla de la Galera ple d’oliveres, ametllers, tarongers i granges. En un dia clar sembla que es pot veure fins Peníscola i la Penyagolosa, una de les muntanyes més altes de la província de Castelló. També es té una visió diferent del pont que creua el barranc, evidentment d’origen romà. 

A l’altre costat del barranc, on comença “la Raval”, hi ha unes escales per accedir a la part inferior del pont. Des d’allí es pot contempla perfectament els carreus originals del pot i l’ampliació que s’hi va fer en posterioritat per eixamplar-lo. A la part superior de l’ull no hi ha pedres, sinó formigó armat fruit de la reconstrucció que es va fer després que quedés destruït durant la guerra Civil. A la Galera sempre s’ha conegut el traçar de la Via Augusta com el “camí de Tortosa”, el que va cap al Nord i el “camí de Traiguera” el que va en direcció Sud.

Sortint de la Galera, la Via Augusta continuava pel que avui és la carretera de la Miliana, la que porta fins les oliveres mil·lenàries de la partida de l’Arion i a uns 8 quilòmetres podem optar per seguir un camí enquitranat que hi ha cap a la dreta i que porta fins el bari de Sant Joan del Pas o seguir recte per un estret camí enmig de dos marges de pedra i no exempt de dificultats. En aquest segon cas, arribarem al barri dels Rajolars, tots dos pertanyents a Ulldecona i separats per molt poca distància. Si em optat per aquesta segona opció, haurem passat per un tram secundari de la Via Augusta que portava directament a Amposta. Només creuar la carretera d’Ulldecona a la Sénia, ens trobarem am el riu Sénia i, a la dreta, hi veurem un altre panell informatiu similar al que ja ens havíem trobat al costat del barranc de Lledó. Al creuar el riu, ja a la província de Castelló, encara trobem un altre cartell indicatiu de la via romana però amb una errada monumental: Sant Joan del Pas (Castelló) 

La següent etapa era Traiguera, després de creuar el riu Sevol.

 

“EA, EA, EA LA RIGAU SE CABREA”

Entenc que la Consellera d’ensenyament Irene Rigau hagués preferit el passat divendres, mentre visitava un col·legi de Roquetes, que sé li haguessin tirat pètals de rosa, tal i com es feia amb els emperadors romans... i consignes al seu favor... I petons, però no va ser així.

Divendres, un grup de representants sindicals la van rebre amb pancartes en contra de les retallades i una on es feia menció al seu sou i al del President Mas.

Segons aquesta pancarta, motiu d’enuig per part de la consellera que fins i tot es va enfrontar amb els manifestants que s’havien congregat per a fer-li palesa del seu mal estar per les retallades tant en els sous dels qui eren funcionaris de la Generalitat com a l’ensenyament públic català, Mas cobraria 12.000 euros mensuals i la consellera 9.000.

Va amenaçar Rigau en no reunir-se amb els representants sindicals si no retiraven la pancarta ja que, segons ella, deia mentides i donava mal exemple als nens.

Xifres a part, la consellera hauria de saber que amb el seu sou cobra per fer de consellera “a jornada complerta”, és a dir, tant si està en una reunió del consell executiu com si visita col·legis, tal i com ho va fer divendres pel Baix Ebre. I en temps de retallades, tan en sous com en d’altres partides com Ensenyament (que és la part que més directament li toca), però també en sanitat, investigació, universitats, infraestructures, etc. és del tot lògic que s’hagi de trobar situacions com la que es va trobar divendres passat. AIXÒ TAMBÉ VA EN EL SEU, SRA. CONSELLERA.

Però a part, la seva actitud, va en contra de la llibertat d’expressió dels que allí estaven xiulant-la i dir que “donaven mal exemple als nens”, és una postura totalment “fora de lloc”, per dir-ho d’alguna forma. ¿Quin exemple dona ella, el President de la Generalitat i tota la cort de consellers quan menteixen els seus propis treballadors i a la ciutadania en general? ¿O és que ja no ens en recordem quan el passat desembre no van pagar puntualment la paga extraordinària i van fer servir tot un seguit d’estratagemes, no sempre legals, per a justificar allò que no tenia cap tipus de justificació?

Però tornem als sous de Mas i de Rigau. D’on havien tret els sindicalistes les xifres dels sous. Cal dir que els sous del President, conseller, alts càrrecs i fins i tot la dels funcionaris i la resta de treballadors depenents de l’administració catalana, són públics i, per tant, es publiquen al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Creieu-me que m’ha costat trobar-ho, però finalment he trobat dues pàgines que es referien a aquests sous.

Segons Liberal.cat, el President cobraria 144.030 euros/any (es a dir, 12.000 euros/mes) i els consellers 108.567 (es a dir, 9.000 euros/mes)

Però és que n’hi un altre (Diario Crítico) que els xifra en 169,449,78 i 127.737,04, respectivament. Això sí, segurament abans d’abaixar-se’ls.
El què li passa a la Sra. Rigau és que no s'ha parat a mirar el que guanya. Va amb cotxe oficial i no ha de posar carburant, li paguen les dietes i quan vol diners només cal que posi la targeta al caixer i ràpidament obté els que vol. I, es clar, no passa penúries per arribar a final de mes. Potser alguns dels pares dels xiquets als qui, segons ella els sindicalistes donaven mal exemple, no arriben a final de més i passen penes per poder-los alimentar de forma correcta.  

Per tant, la Sra Rigau, hauria quedat millor callant i acatant les crítiques i el de posar-se “galleta”, guardar-s’ho per a ocasions més favorables que espero que arribin.

FOTOS DE LA GALERA VI