PASSAT, PRESENT I FUTUR

Compro poc Diari Ebre (o Diari de Tarragona) De fet l’he tornat a comprar des del tancament de Público. Segurament ja no el compararé més.

Fa anys es deia “Diario Español” i pertanyia a l’antiga premsa del “Movimiento”. Va arriba la democràcia, i encara que sempre l’he considerat un diari que vira més cap a la dreta que cap a l’esquerra, al parlar molt sobre el nostre territori, feia què, de tant en tant, el comprés.

L’editorial d’avui d’aquest diari m’ha sorprès: “Una huelga del pasado”, titula i remarca “Los sindicatos responden con métodos del siglo XIX a problemas económicos y sociales que requieren otras mentalidades”. Crec que sobra qualsevol comentari. Segons aquest diari i tots els del “Toro Party”, ens voldrien ben calladets i submisos. És el que sempre ha desitjat la patronal espanyola. Què si ha de fer. Potser són ells qui tenen la mentalitat dels australopitecs.

El present és lluita i inconformisme per a guanyar el futur. Així de clar i així de contundent. Firmaria l’empresari un document d’obligat compliment on hi digui que una vegada superada la crisi se’ns retornaran tots els drets perduts? Evidentment, no! La crisi va molt més enllà d’una crisi econòmica i financera. És una crisi social on els ciutadans i els treballadors perdrem la majoria dels drets. Si no lluitem (pacíficament parlant, s’entén) i ens rebel·lem contra tot els que se’n vol imposar, acabarem per ser sotmesos per sempre més i per als nostres fills els espera un futur equiparable al passat dels nostres iaios.

Tal i com deia un dels lemes del 15-M, "El teu futur és ara". ..

Altres diaris com la Razón titulen a la portada: "Huelga contra España". I és que "Espanya" són els del PP i els empresaris afins com ara els de la CEOE. A tota la resta ens deuen de considerar pitjors que els nouvinguts; potser perquè aquests són molt més "obedients".   

Per cert, qui si que sembla que retorna al passat és CDC de les Terres de l’Ebre. He llegit al mateix diari que han escollit una “jovenísima” Imma Juan, la que fa uns quants anys va ser alcaldessa de Deltebre. A la foto, a part del Secretari General del partit, s’hi pot veure també el senador espanyol. Sembla que els costa deixar els càrrecs i els sous.  
  

 

UN EXEMPLE DE LA PICARESCA JUEVA

El relat que us explicaré el va emetre Televisió Espanyola allà pels anys 70 dintre d’una sèrie anomenada “Al filo de lo imposible”, que res tenia que veure amb el programa del mateix nom i que em sembla que encara s'emet.
L’escena es va rodar en una estació de tren espanyola de la dècada dels 80. Tampoc tenien perquè simular i representar que estaven per exemple a Israel, ja que l’important era el fet que s’explicava i no l’escenari on es produïa.
A la cua de gent per comprar els bitllets, hi havia dos àrabs amb la seva vestimenta habitual i una mica més endarrerits dos jueus. Representava que anaven al mateix lloc que ben bé podria tractar-se d’un congrés.
El àrabs van i compren dos bitllets (sembla ser que no van caure que es podien comprar “d’anada i tornada”) En arribar el jueus, només en compren un. Els àrabs, que se’n adonen, esperen amb ànsia per veure que passarà quan passi el revisor.
Quan el revisor arriba al seients on són els àrabs, els hi demana els bitllets i aquests li allarguen per a que els hi “perfori”. En veure el jueus que ja arribava allà on estaven, es fan una mirada, s’alcen i van a buscar un lavabo. Es tanquen tots dos dintre i en arribar el revisor, truca a la porta i, des de dintre, sense acabar d’obrir la porta, li passen el bitllet que havien comprat. El revisor el perfora i els hi torna. Qui havia  de pensar que a dintre hi havia dos passatgers!  
Mentre, els àrabs, estupefactes,  no es perdien detall del que estava passat i van pensar que, de tornada, ells podrien utilitzar el mateix sistema.

Una vegada acabat l’esdeveniment, novament a una estació de tren es troben en una situació molt semblant. A la cua per adquirir els bitllets, un altre cop les àrabs precedien els jueus. A l’hora de comprar-los, només en demanen un, tal i com ho havien fet els jueus en el viatge d’anada. Els jueus que estan expectants, surten de la cua i renuncien a comprar-ne cap.

Els àrabs parlen entre ells i pensen que aquest cop sí.; aquest cop el revisor els enxamparà i els farà baixar del comboi.
En veure apropar-se el revisor, els àrabs s’alcen dels seus seients i, imitant el que havien fet els jueus durant el viatge d’anada, es tanquen tots dos al vàter. En aquest cas són els el jueus els qui no es perden un detall del que està passant.
Una vegada els àrabs ja estan dintre del lavabo, els jueus, fent-se passar pel revisor, donen uns cops a la porta:
“Revisor...”.
I els àrabs, entreobrint la porta  i estirant el braç, allarguen el bitllet. Els jueus l’agafen i decideixen tancar-se a un altre lavabo esperant que arribi el revisor.

SANT JAUME D'ENVEJA. LA VIA VERDA IV

21+1 a 0

Ahir es va fer pública la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre l’ensenyament en català o immersió lingüística. Tres famílies van ser les que van presentar la demanda perquè volien que el castellà s’equiparés amb el català com a llengües vinculars a l’ensenyament a casa nostra.
La primera cosa que em crida l’atenció és el nom de la plataforma que agrupa a tots els pares i les mares que no estan d’acord que sigui només el català la llengua bàsica a l’ensenyament: “Convivència Cívica Catalana”. Anem a veure, quan algun grup minoritari es revela contra les normes establertes per unes institucions escollides democràticament pels ciutadans d’un poble, res tenen que veure amb una “convivència cívica” i si a sobre van contra el català, la autodenominació “Catalana”, sobra. El mateix passa amb “Manos Límpias”; és què les tenen?
Després de moltes hores de deliberació i d’ajornar el veredicte unes hores, finalment hi va haver sentència. Dels 22 magistrats 21 van votar a favor de que l’ensenyament seguís com ara i que la sentència del Tribunal Suprem només afecta a les famílies que hi van recórrer. Malgrat tot, l’altre vot, el 22, no va ser en contra, sinó que va emetre un vot particular on encara es posicionava més a favor de l’ensenyament en català.
Ara, les tres famílies afectades diuen que hi recorreran davant del Suprem. Per cert, una d’elles porta els fills al col·legi la Salle de Tarragona i, segons la direcció del centre, els motius que van portar a presentar la demanda vans ser “ideològics”. Algú es pensava una altra cosa? Tenen confiança de que el Suprem els donarà la raó respecte a que es puguin impartir les classes indistintament en català com en castellà i que la llengua catalana no es limiti a una assignatura més. Però hi altres veus que diuen que el Suprem només vetlla pel compliment de les lleis, però no les “rectifica”.

Sigui com sigui la sentència del TSJC avala l’actual sistema d’ensenyament del català o el que és el mateix, la immersió lingüística. No obstant això, si algú pensa que els del PP i els seu entorn mediàtic es donaran per vençuts, que s’ho vagin traient del cap. Res més lluny.

Com deia el director de la Salle, la família “tarragonina” que va presentar la demanda, ho va fer per “motius ideològics”. Aquest motius només poden emanar d’algú que es senti “español por los cuatro costados”. D’un d’aquells que fa algunes dècades portaven un adhesiu al cotxe on es podia llegir: “Ser español, un orgullo”. Sobre aquest tema jo penso el mateix que pensava Rubianes. Cal que us ho recordi?
Però per a qualsevol “extraterrestre”, aquesta situació no seria sorprenent. La situació sorprenent i inversemblant és la que adopta CiU que, per una part, són els màxims defensor del nostre idioma, però per altra, no es ruboritzen gens ni mica a l’hora de donar suports als enemics de Catalunya.
Però per als humans, que aquesta mena de situacions de molt més prop, no ens sorprenen gens. Si Mas va ser capaç d’acudir al notari per a que quedés reflectit que mai pactaria amb el PP i ahir va recolzar la llei sobre la reforma laboral que, igualment hauria estat aprovada amb la majoria absoluta del PP, queda clar que CiU es mou per poder i no els importa gens el benestar dels ciutadans de Catalunya.  

 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/govern-dona-per-blindada-immersio-linguistica-1514541

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/govern-mante-seva-defensa-del-bilinguisme-integrador-1519961