TORNAR A LA REALITAT

Durant tot el dia d’avui encara durarà l’eufòria a tots aquells que van sentir el triomf de la “Roja” com si fos el triomf d’Espanya.
Però a partir de demà cal tornar a la realitat. I la realitat és que el país, malgrat que es parli de la”marca Espanya”, està igual que ahir abans de començar el partit contra Itàlia. Cal ser realistes.  
L’única cosa que ha reportat la victòria espanyola a l’Eurocopa, ha estat diners i prestigi per als jugadors de la selecció. Haver guanyat no significa reduir la prima de risc en 100 punts ni abaixar el tipus d’interès fins el 6 %, ni tampoc pujarà la borsa 5 enters.
La banca espanyola està igual de malament. Les agències de qualificació ens mantindran situats als índexs més baixos i encara es trigarà molt abans de recuperar els llocs que s’han anat perdent durant els darrers anys.
El nostre govern, incapaç de trobar solucions per a rellançar l’economia, seguirà amb la mateixa estratègia: apujar impostos, retallar drets i prestacions, rebaixar sous dels treballadors púbics, etc. Com dirien els castellans “más de lo mismo”.

Tampoc el govern de la Generalitat es prodigarà a l’hora de buscar les solucions ideals. Seguirà marejant la perdiu amb el tema del concert econòmic amb la col·laboració d’ERC que li demanarà que doni un pas més i que reclami la independència de Catalunya. El conseller Mas-Colell, en un altre temps prestigiós professor a Berkeley, Harvard i a la Pompeu Fabra, sembla que no troba cap solució més que retallar els nòmines als treballadors de la Generalitat i, fins i tot, retalla el que no toca, es a dir, els hi rebaixar pel seu compte 1.000 euros de l’extra del mes de juny. I és que el d’ell no és la macroeconomia; el conseller és especialista en microeconomia i deu de pensar que l’administració pública és com aquella empresa privada on l’empresari pot fer pràcticament el que li dóna la gana.

I, per acabar, el president Mas demanant una vegada i una altra a Rajoy que segueixi retallant, no sigui que els seu estat d’estar amb el “cul a l’aire” és converteixi en crònic.
Despertem-nos, el que va passar anit només va ser un somni. Per uns més que pels altres.    

ALS ESTIMATS CIUTADANS QUE EM PUGUIN ENTENDRE

Si el seu concepte de funcionari és el de un “dropo-endollat que viu a costelles dels seus impostos” i s’alegra de les congelacions, retallades estatals, de les altres retallades del govern de la Generalitat i pèrdues de drets laborals,

Deixem que li recordi que:

-SI VOSTÈ ESTÀ MALALT (més val que no, perquè tal vegada, com estan les coses o vostè és ric o es mor) l’atendrà un funcionari.

-SI VOSTÈ TÉ QUE RENOVAR O GESTIONAR QUALSEVOL DOCUMENT PÚBLIC (pel que tindrà que pagar tasses a partir de la nova llei de pressupostos), l’atendrà un funcionari.

-SI VOSTÈ TÉ FILLS EN EDAT ESCOLAR i té que gestionar les matrícules (cada vegada més cares) i les beques (cada vegada més difícils) i que els eduquin i els cuiden, ho farà un funcionari (al menys de que sigui ric i pugui portar als seus fills a un col·legi privat)

-SI VOSTÈ NECESSITA UNA SUBVENCIÓ O UN AJUT O UNA PRESTACIÓ PER DESOCUPACIÓ o de qualsevol altre tipus, l’atendrà un funcionari.

-SI VOSTÈ NECESSITA UNA LLICÈNCIA, UN PERMÍS O QUALSEVOL ALTRA AUTORITZACIÓ, l’atendrà un funcionari.

-SI VOSTÈ NECESSITA SEGURETAT O PROTECCIÓ DAVANT DE DELICTES O ATACS PERSONALS , l’atendrà un funcionari.

-SI VOSTÈ NECESSITA QUE LI GESTIONIN LA SEVA DEMANDA O DENÚNCIA I DEMANA JUSTÍCIA, l’atendrà un funcionari.

A més a més, ha de considerar que un funcionari NO HA ASSOLIT EL SEU LLOC DE TREBALL FIX “A DIT”, sinó que ha hagut d’obtenir una titulació i superar unes proves d’accés que li hauran costat uns quants anys d’estudi i sacrifici; que alguns tenim salaris de mileuristes i què la nostra única avantatja es tenir un treball estable (fins a un nou “cop de decret”, probablement)   

Sàpiga també vostè, que si a aquest funcionari li retallen el sou, quasi segur que,

DEIXI DE PREDRE EL TALLAT O L’ESMORZAR al bar on treballa vostè o algun familiar seu.

DEIXI DE COMPRAR ROBA O SABATES  a la botiga on treballa vostè o algun familiar seu.

DEIXI D’ANAR A DINAR AMB LA SEVA FAMÍLIA al restaurant on treballa vostè o algun familiar seu.

DEIXI DE VIATJAR amb la companyia aèria o marítima on treballa vostè o algun familiar seu.

DEIXI DE RESERVAR EL CAP DE SETMANA a l’hotel on treballa vostè o algun familiar seu.

DEIXI DE GASTAR MÉS DEL QUE ÉS ESTRICTAMENT NECESSARI als supermercats Alcampo, Carrefour, Mercadona, el Corte Inglés, Lidl, Caprabo, Dia, etc. on treballa vostè o algun familiar seu.     

I en conseqüència, davant la baixada d’ingressos, l’empresari tingui que acomiadar-lo (amb una indemnització infame gràcies a la nova reforma laboral aprovada pel PP)

Cregui, estimat ciutadà, que jo no me’n alegraré quan això passi; intentaré seguir-lo atenent amb la major qualitat que em sigui possible al servei públic que vostè precisi i que jo també pago amb els meus impostos.

Finalment, deixi’m recordar-li que els banquers, polítics, presidents, ministres, consellers i demés alts càrrecs d’aquest país i d’aquesta comunitat autònom (nació o nacionalitat, em dona igual com li diguis) NO SÓN FUNCIONARIS.  

Gràcies per la seva atenció.

DES DE SIURANA VI

QUE GUANYI ITÀLIA!!

Avui serà la gran final de l’Eurocopa del 2012 entre Itàlia i Espanya, dos seleccions que ja es van enfrontat en el primer partit de la lligueta amb el resultat de taules: 1-1. Segurament aquesta nit, a partir de ¾ de 9, tot serà molt diferent, entre altres coses perquè, en cas d’empat, hi haurà pròrroga i penals.

Avui els diaris en van plens. El titular que més m’ha sobtat ha estat el del “9”: “Eurobons”, una manera de dir “els més bons d’Europa” (tots dos finalistes)

Però sobre la selecció espanyola hi ha un tema menor, del que se’n parla molt poc i aquest és la tributació dels jugadors. Si avui guanya el combinat espanyol, cada jugador s’emportarà 300 mil euros, es a dir, uns 50 milions de les antigues pessetes. Per guanyar el mundial que es va jugar a Sudàfrica l’any 2012 se’n van emportar 600.000 (100 milions) Llavors van optar per tributar en aquell país per a sortir-se’n beneficiats. Però les arques d’un estat en crisi com Espanya, van deixar de recaptar uns quants milions d’euros que de ben segur haurien anat molt bé per a realitzar tasques socials i solidàries.

Però els jugadors espanyols demostren que solidaritat en tenen poca. Mentre els italians ja han anunciat que de guanyar l’europeu destinaran la prima a finalitats socials, els espanyols (catalans inclosos), encara és hora de que hagin dit res. Per tant, i a manca d’una altra versió, cap esperar que s’ho quedaran integrament per a ells i, si poden, tributaran al país on hi puguin sortir més beneficiats.

Tems enrere, els magnats italians i francesos, van reclamar als seus respectius estats que, durant aquests anys de crisi, poder tributar més per ajudar l’economia del país. Els d’aquí (Ortega, Botín, Pérez, etc.) encara és hora de que hagin obert la boca per anunciar una mesura similar.

Us seré franc. El cor (el sentiment) em diu que guanyi Espanya (què hi farem!), però el cap (la raó) em diu tot el contrari: Forza Itàlia!!