dilluns, 2 de juliol del 2012

TORNAR A LA REALITAT




Durant tot el dia d’avui encara durarà l’eufòria a tots aquells que van sentir el triomf de la “Roja” com si fos el triomf d’Espanya.
Però a partir de demà cal tornar a la realitat. I la realitat és que el país, malgrat que es parli de la”marca Espanya”, està igual que ahir abans de començar el partit contra Itàlia. Cal ser realistes.  
L’única cosa que ha reportat la victòria espanyola a l’Eurocopa, ha estat diners i prestigi per als jugadors de la selecció. Haver guanyat no significa reduir la prima de risc en 100 punts ni abaixar el tipus d’interès fins el 6 %, ni tampoc pujarà la borsa 5 enters.
La banca espanyola està igual de malament. Les agències de qualificació ens mantindran situats als índexs més baixos i encara es trigarà molt abans de recuperar els llocs que s’han anat perdent durant els darrers anys.
El nostre govern, incapaç de trobar solucions per a rellançar l’economia, seguirà amb la mateixa estratègia: apujar impostos, retallar drets i prestacions, rebaixar sous dels treballadors púbics, etc. Com dirien els castellans “más de lo mismo”.
Tampoc el govern de la Generalitat es prodigarà a l’hora de buscar les solucions ideals. Seguirà marejant la perdiu amb el tema del concert econòmic amb la col·laboració d’ERC que li demanarà que doni un pas més i que reclami la independència de Catalunya. El conseller Mas-Colell, en un altre temps prestigiós professor a Berkeley, Harvard i a la Pompeu Fabra, sembla que no troba cap solució més que retallar els nòmines als treballadors de la Generalitat i, fins i tot, retalla el que no toca, es a dir, els hi rebaixar pel seu compte 1.000 euros de l’extra del mes de juny. I és que el d’ell no és la macroeconomia; el conseller és especialista en microeconomia i deu de pensar que l’administració pública és com aquella empresa privada on l’empresari pot fer pràcticament el que li dóna la gana.
I, per acabar, el president Mas demanant una vegada i una altra a Rajoy que segueixi retallant, no sigui que els seu estat d’estar amb el “cul a l’aire” és converteixi en crònic.
Despertem-nos, el que va passar anit només va ser un somni. Per uns més que pels altres.