AMB ELS BRAÇOS OBERTS

Cada dia que passa CiU es distancia més del PP mentre que ERC els espera amb els braços oberts. Però... Qui espera a qui? No serà CiU que ara ja té a ERC on volia?

Fa uns mesos es va fundar a Barcelona l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que es defineix de la següent manera: “L'Assemblea Nacional Catalana, anomenada també Moviment per la Independència, és una organització popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu recuperar la independència política de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social”.

La definició està molt bé, em sembla perfecta, però... És així, tal com es diu, no està monopolitzada per CiU i ERC? A mi és el que em sembla. Perquè, els altres partits més minoritaris i que també s’autodefineixen  independentistes, hi són presents? Pel que dedueixo, partits com el SI (Solidaritat Catalana per la Independència) està per altres accions, com per exemple la campanya del “no vull pagar”.
Mas, quan era a l’oposició, sempre parlava de la “casa gran del catalanisme”. No haurà aconseguit el seu propòsit? De vegades només cal maquillar-ho una mica, buscar actors secundaris i la feina queda enllestida y dóna els fruits desitjats.  
Sempre he pensat que l’estat natural de Catalunya és el d’un estat sobirà i independent. No hi caben mitges tintes. I com jo, molts socialistes que, perquè no dir-ho, ara per ara ens trobem desubicats. El nostre partit viu un procés intern de reubicació política i cada “família” tira cap una direcció diferent. Hi ha qui sap perfectament que amb el federalisme no es va en lloc. Si amb 7 anys de govern de Zapatero no es fa ver un pas per avançar cap a l’Espanya federal, ara amb el PP encara molt menys. El PP està més per un estat centralista amb Madrid dirigint totes les polítiques estatals. Davant d’aquest panorama, quina és la solució per a Catalunya?
Durant les darreres setmanes l’ANC ha fet diversos actes pel nostre territori. Creieu-me que m’agradaria haver-hi participat, sobre tot a l’acte de Miravet on l’alcalde, l’Antoni Borrell és un bon amic. Però mai de la ma de Convergència...
Hi ha partits que fan bandera de l’independentisme només per a treure’n rendibilitat política. De portes cap endins, només s’ho creuen uns quants. Això per no parlar dels seus socis, els d’UDC que són força escèptics.

EL NUEVO PROFESOR

Una  mañana cuando nuestro nuevo profesor de "Introducción al Derecho" entró en la clase lo primero que hizo fue preguntarle el nombre a un alumno que estaba sentado en la primera fila:

- "¿ Cómo te llamas ?"

- "Me llamo Juan, señor."

- "¡ Vete de mi clase y no quiero que vuelvas nunca más !" - gritó el desagradable profesor.

Juan estaba desconcertado.  Cuando reaccionó se levantó torpemente, recogió sus cosas y salió de la clase. Todos estábamos asustados e indignados pero nadie dijo nada.

A continuación dijo el Profesor:

- "Está bien.  ¡ Ahora sí !  ¿ Para qué sirven las leyes ?..."

Seguíamos asustados pero poco a poco comenzamos a responder a su pregunta:

- "Para que haya un orden en nuestra sociedad".   
"¡ No !" contestaba el profesor.

- "Para cumplirlas" "¡ No !"

- "Para que la gente mala pague por sus actos"  "¡¡ No !! ¿¿ Pero es que nadie sabrá responder esta pregunta ??" ...


- "Para que haya justicia", dijo tímidamente una chica.

- "¡ Por fin !  Eso es... para que haya justicia.   Y ahora... ¿ para qué sirve la justicia ?"


Todos empezábamos a estar molestos por esa actitud tan grosera. Sin embargo, seguíamos respondiendo:  

- "Para salvaguardar los derechos humanos" "Bien, ¿ qué más ?", decía el profesor.

- "Para discriminar lo que está bien de lo que está mal"... " Bien, seguid... "

- "Para premiar a quien hace el bien."

-" Ok, no está mal pero... respondan  a esta pregunta:  ¿ Actué correctamente al expulsar de la clase a Juan ?..."

Todos nos quedamos callados, nadie respondía.

- "Quiero una respuesta decidida y unánime", insistió el Profesor.

-" ¡¡ No !!" - dijimos todos a la vez.

- "¿ Podría decirse que cometí una injusticia ?"

- "¡¡ Sí !!"

- "¿ Por qué nadie hizo nada al respecto?  ¿Para qué queremos leyes y reglas si no disponemos de la valentía para llevarlas a la práctica? Cada uno de ustedes tiene la obligación de actuar cuando presencia una injusticia. Todos. ¡No vuelvan a quedarse callados nunca más !"

- "Vete a buscar a Juan" -  dijo mirándome fijamente.


Aquel día recibí la lección más práctica de mi clase de Derecho. Cuando no defendemos nuestros derechos perdemos la dignidad y la dignidad no se negocia.

SELECCIÓ D'ACUDITS GRÀFICS DEL DIA 1-08-2012

DIARI DE L’AGOST. DIA 1 (dimecres)

Fita quilomètrica del Pertús. (Just davant, la farmàcia de mon cosí Miquel) 

De totes les notícies que es van produir ahir, en vull destacar tres: la fugida de capitals a l’estranger, la plantada de Catalunya i Andalusia al Consell de Política fiscal i financera i l’obligació de retirar el títol d’alcalde de València al dictador Franco. 
 
FUGIDA O EVASIÓ?
Primer que res, voldria aclarir que no és el mateix “fugida” que “evasió”. He hagut de llegir-me la notícia per arribar a aquesta conclusió. Ahir s’anunciava que durant els 5 primers mesos de l’any, han fugit 163.185,9 milions d’euros, dels quals 41.294,3 només el mes de maig, quan va esclatar la crisi de Bankia.
Si et quedes només amb els xifres, un se pregunta: I com es pot saber els diners que surten d’Espanya? La resposta és, com deia al principi, perquè no és el mateix “fugida” que “evasió”. Els capitals que fugen (controlats) són per inversions, préstecs i d’altres transaccions financeres, és a dir, diner legal que, normalment, a través d’entitats financeres es transfereixen a d’altres països (excloent-hi els paradisos fiscals) per a fer operacions legals.
Aquesta fugida de capitals es deu a la desconfiança, sobre tot, dels inversors espanyols en l’economia del nostre país. La feblesa econòmica no els hi garanteix la seguretat de les inversions  i, a molts països estrangers, els tipus d’interès són més baixos en el cas dels qui busquen finançament per a les seves activitats.
La “evasió” de capitals es una altra cosa i, en aquest cas no es pot saber ni la quantitat, ni la procedència ni la destinació. Normalment és diner “negre” generat per l’economia submergida i el comerç il·legal (com per exemple el de la droga) i que surt clandestinament d’Espanya per a parar a algun país que té la consideració de paradís fiscal i que no té l’obligació de lliurar comptes a ningú.
 

EM PLANTO!
El Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir que el Conseller d’Economia i Coneixement Andreu Mas-Colell no assistís al Consell de Política Fiscal i Financera que va convocar el Ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro. Des de Catalunya es demanava més flexibilitat a l’hora de complir amb el dèficit, tal i com va fer en el seu dia la Unió Europea amb Espanya. Però Madrid es mostra intransigent i la reunió, sembla, era un pur formalisme per a explicar-los “de quin mal haurien de morir”, es a dir, Montoro els diria com està el tema i les comunitats no gaudirien del dret de rèplica. Davant d’aquest panorama, viatjar a Madrid per a informar-los d’alguna cosa que ja es coneix abans de viatjar, sembla, a priori, una bajanada.  
En canvi, la Consellera d’Economia de la Junta d’Andalusia si va acudir a la reunió, però en veure com s’estava desenvolupant, va optar en aixecar-se de la taula i deixar plantat a Montoro i als altres consellers autonòmics, la majoria del PP que, seguint les directrius dels seus líders regionals que, la setmana passada van se “cridats a consultes”  pel màxim líder nacional (Mariano Rajoy), van tenir que aguantar impertèrrits el “monòleg” del ministre.
 

FRANCO DEIXA DE SER ALCALDE DE VALÈNCIA

¿Però que no ho era Rita Barberà de tota la vida? Fa tants d’anys que Rita (la Rita) és alcaldessa que un ja perd la noció del temps.
Durant la dictadura, la ciutat de València, com la majoria de ciutats i pobles d’aquest país, va nomenar a Franco “alcalde honorífic” i fins ara, ningú ho havia revocat.

La Rita es resistia a fer-ho al·legant que amb la mort del dictador sé li acabaven tots els honors. Al fons s’hi resistia perquè l’un (Franco) i les altres (els del PP), són els mateixos (o els altres successors de l’un, com es vulgui dir)

Finalment ha estat un jutge que li ha ordenat a la Rita la retirada de “l’honor”, ja que, com es diu a la Llei de la Memòria Històrica, la permanència d’aquestes distincions é il·legal. I també immoral, afegiria jo!
 

Espanya seguia sense medalles als JJ.OO. de Londres.