EL MADRI

Altres vegades, quan arribem per aquestes dates, a manca de notícies polítiques, us he parlat del Barça. Però aquest any, i sense que serveixi de precedent, us parlaré del Real Madrid, l’equip de la capital d’Espanya i, també, el favorit del govern de la nació.

Us seré sincer. Si el Madrid anés per davant del Barça, no em vendria de gust parlar-ne, però com la situació és ben diferent, deixeu-me que m’esplaï una mica.

Ara mateix, el Madrid està allà on tots els culers voldríem que estigués sempre: a més de 10 puts del Barça, concretament a 16. O el que és el mateix, perdent el Barça 5 partits d’aquí al que resta de lliga, encara acabaria 1 punt per davant. És cert que al mig tenim al Atlético (quina temporada que esta fent!), però 9 punts també són molts i cal comptar que el dia que juguin a casa contra el Madrid, perdran.

Com aficionat al Barça, sempre he dit que m’agrada quasi tant que guanyi el meu equip com que perdi el Madrid. Desgraciadament no sempre he pogut gaudir d’aquest plaer. Per això, durant els anys que va estar Guardiola al Barça (tret de l’any passat), vaig gaudir com un camell, sobre tot amb aquell 2-6 de fa uns anys. Per a mi, aquell resultat va significar el sisè títol de la temporada.

Però aquest any el Madrid està pitjor que mai o al menys, des de que jo recordo. Amb el millor entrenador del món (Mourinho) i amb el millor jugador del món (Cristiano Ronaldo), a part d’altres estrelles del firmament futbolístic com Modric, Benzema, Higuain, Marcelo, Carvalho, Pepe, özil, di Maria, Coentraom etc., el Madrid té un equip que desitjarien, segurament, els millors clubs (menys el Barça, es clar), però que, a l’hora de la veritat no estan rendint com d’ells cabria esperar.

Des de la Central Lechera (ja sabeu, la premsa afí al Real Madrid), l’any passat, quan el Madrid va guanyar la Lliga, ja parlaven de canvi de cicle. De què? Perquè jo, al Barça d’aquest any el veig millor que mai.

Diuen el que entenen de futbol que la crisi del Madrid es deu a motius psicològics, no futbolístics. Potser si, però està clar que a l’hora de buscar un culpable s’ha d’apuntar directament al seu president. Florentino ha estat, des de sempre, massa condescendent amb l’entrenador millor del món (ho diu ell, no jo; per a mi fins i tot Roura és millor) Mourinho, amb el beneplàcit del seu president ha anat apartant del seu camí a tots aquells que li destorbaven i que, sovint, entenien de futbol molt més que ell, com Valdano, Zidane i companyia. Florentino li demanava títols i, sobre tot, quedar per davant del Barça. Fa dos anys, mentre el Barça ho guanyava quasi que tot, el Madrid s’havia de conformar amb la Copa del Rei (la que li va caure a Ramos de les mans, recordeu) que la van gaudir com si fos la interplanetària. L’any passat, amb un Barça que no va fer una bona temporada, van guanyar la Lliga i van menysprear la Copa del Rei que va guanyar el Barça a part de la Intercontinental i d’altres tornejos menors.

Diuen el que entenen de futbol que Mourinho pretén provocar el seu cessament. La darrera mesura de força amb els socis i aficionats del Madrid va ser deixar a Iker Casillas a la banqueta durant el darrer partit de lliga, fent-lo així (aparentment) responsable de les darreres derrotes patides.

Mourinho és un megalòman que té una sèrie de frustracions cròniques. Segur que un dia, la seva manera de ser, serà tema d’estudi a les facultats de psiquiatria.

Però al Real Madrid hi ha moltes més frustracions. Mourinho és va d’haver de trobar pel camí amb Guardiola igual que Cristiano Ronaldo ho va haver de fer amb Messi i el Real Madrid de Florentino (durant la primera etapa de president va haver de sortir per la porta del darrere i ara ja ho veurem) amb el millor Barça de la història.
El gran problema del Madrid és que no té un model de futbol. Ara mateix, la política esportiva el Barça i del Madrid és antagònica. Mentre que el Madrid ho basa tot en la cartera, el Barça o fa en la cantera. Només una lletra de diferència, però el matís és molt més gran.  

L’any passat potser ens van vèncer, però no van convèncer ningú.

Que tot segueixi així molts anys amics barcelonistes!!     

Los mayas eran del PP

Borja María Zallana de los Acebos

Tintorro Party

 

Como habrán podido deducir por ustedes mismos, las previsiones mayas tienen la misma validez que las de Guindos o Montoro. Vaya por delante, y quienes me conocen bien saben que hablo de corazón, que esto no pretende ser una crítica a los responsables de la economía de nuestro país, sino todo lo contrario. Lo que les quiero decir es que equivocarse es humano, y que si una cultura tan puntera en el mundo de la adivinación como la maya, yerra, no podemos culpar a nuestros políticos porque les suceda algo parecido.
Al fin y al cabo, lo importante es la voluntad que se pone en el intento, y no nos pueden ustedes negar que ganas las estamos poniendo todas. No pasa un día sin que nuestro equipo económico no ideé alguna medida en la dirección de mejorar nuestra economía, pero, como les decía al principio, acertar está en manos de los mismos caprichosos dioses que han querido dejar en ridículo a tan ilustre cultura precolombina. Ocurre a veces que entre lo que uno cree que va a ocurrir y lo que realmente sucede, la diferencia es tan enorme, que entiendo que pueda despertar las susceptibilidades de los ciudadanos afectados. En esta línea, hemos de reconocer, por ejemplo, que las consecuencias de la reforma laboral, no están coincidiendo con las previsiones que habíamos hecho. Y no terminamos de entender en que nos hemos equivocado, porque la concienzuda lectura del poso del café dejaba muy claro que para acabar con la lacra del paro, había que abaratar el despido de los trabajadores.
Bien es cierto, que posteriores estudios realizados por expertos a petición del Gobierno, han llamado la atención sobre el error al escoger la semana para dictar la norma. Al parecer, Saturno esa semana estaba en mala conjunción con Géminis, y como les dirá cualquier experto en laboral, esa coyuntura casi nunca resulta favorable.
Algo parecido nos está ocurriendo con sanidad. Las entrañas de la gallina que abrimos en el Consejo de Ministros en el que tratamos el tema, señalaban que para solucionar el problema del déficit de la sanidad pública, lo mejor era dejarla en manos de empresas privadas que gestionaran un presupuesto más reducido que el que dedica ahora el estado, al que debían descontar el legítimo beneficio al que aspira toda entidad con ánimo de lucro.
Pues ya ven, fuera de toda lógica, los datos que nos están llegando de hospitales en los que esa gestión ya lleva tiempo realizándose, como ocurre en Valencia, parecen demostrar que al reducir el dinero que se dedica de forma directa al cuidado de los enfermos, y aumentar el margen de beneficio que se ha de llevar la empresa que dirige el hospital, el déficit aumenta y el servicio empeora. Debo reconocer que el descubrimiento de que la parapsicología, la ufología, la cartomancia e incluso la religión no son infalibles, está haciendo que nos planteemos en el partido si no hubiera sido mejor haber recurrido a un gobierno, por decir algo, de expertos en economía, en sanidad o en educación. Pero claro, ¿qué imagen de seriedad les estaríamos ofreciendo a los ciudadanos si recurriéramos a métodos científicos para solucionar la grave crisis del país?

https://twitter.com/BorjaMariaZ
 

DOS “MERCEDES” (microrelat)

Guillermo, de ben d’hora (als anys 80 Guardiola encara no havia pronunciat la seva cèlebre frase –de fet, ningú coneixia Guardiola-) va sortir d’Amposta amb un “Mercedes” per estrenar direcció a València.

Treballava a Tallers Porres, el concessionari oficial de la Mercedes, però pràcticament només s’hi venien furgonetes. Quan un client estava disposat a comprar un turisme, feies mans i mànegues per a poder-lo complaure.

Aquella vegada el client volia el seu Mercedes d’un altre color, així que va caler buscar-lo fins trobar-ne un del mateix model a València.
Aquell dia es va posar el seu millor vestit i fins i tot corbata, ja que calia anar en consonància amb el cotxe.
A mig camí, més o menys a l’alçada de Castelló, va parar a esmorzar a un restaurant de carretera. Després, va reemprendre el camí cap a la seva destinació. En arribar a València van intercanviar cotxes i documentació i Guillermo va iniciar el viatge de retorn cap a Amposta.
Es va fer hora de dinar i com que pel matí havia esmorzat bé, va decidir parar-se al mateix restaurant. El propietaris, en veure’l arribar amb un altre “Mercedes” es van pensar que es tractava de tot un home de negocis i el van tractar amb molta cortesia.
Guillermo va agrair el tracte rebut.  

Asunto: El código penal de Gallardón

Diario Crítico.

El código penal de Gallardón
He aquí un resumen rápido, conciso y claro de la actualidad:

Como sabéis, el gobierno de España prepara una reforma de código
penal. Os explicamos algunas de esas reformas en 6 puntos:

1) Que un antidisturbios te pegue una paliza de muerte no es  delito.
Que alguien lo grabe y lo difunda sí que lo es.

2) Que una entidad financiera te desahucie no es delito. Ocupar una
sucursal bancaria para protestar por haberte desahuciado puede
implicar hasta seis meses de prisión.

3) Eliminar la sanidad y la educación públicas no es delito.
Interrumpir el transporte público puede implicar hasta dos años de
prisión.

4) Que la policía abuse de su autoridad y emplee la violencia no es
delito. Resistir pasivamente a la autoridad puede implicar hasta
cuatro años de prisión.

5) Que los políticos agredan con sus reformas a millones de personas
no es delito. Que una persona vitupere a un político puede implicar
hasta seis años de prisión.

6) Incumplir el programa electoral y que un político mienta e insulte
no es delito. Convocar manifestaciones para protestar por ello puede
implicar hasta un año de prisión.

!DIFUNDE!