Guillermo, de ben d’hora (als anys 80 Guardiola encara no havia pronunciat la seva cèlebre frase –de fet, ningú coneixia Guardiola-) va sortir d’Amposta amb un “Mercedes” per estrenar direcció a València.
Treballava a Tallers Porres, el concessionari
oficial de la Mercedes, però pràcticament només s’hi venien furgonetes.
Quan un client estava disposat a comprar un turisme, feies mans i mànegues
per a poder-lo complaure.
Aquella vegada el client volia el seu
Mercedes d’un altre color, així que va caler buscar-lo fins trobar-ne
un del mateix model a València.
Aquell dia es va posar el seu millor vestit i fins i tot corbata, ja que calia anar en consonància amb el cotxe.
A mig camí, més o menys a l’alçada de Castelló, va parar a esmorzar a un restaurant de carretera. Després, va reemprendre el camí cap a la seva destinació. En arribar a València van intercanviar cotxes i documentació i Guillermo va iniciar el viatge de retorn cap a Amposta.
Es va fer hora de dinar i com que pel matí havia esmorzat bé, va decidir parar-se al mateix restaurant. El propietaris, en veure’l arribar amb un altre “Mercedes” es van pensar que es tractava de tot un home de negocis i el van tractar amb molta cortesia.
Guillermo va agrair el tracte rebut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada