dimecres, 12 de març del 2014
ADÉU SENSE ENYORANÇA
Se’n va Rouco Varela i com li deia a
la SER José María Izquierdo: Vaya, Monseñor, vaya... Però váyase lejos...
Fins el darrer dia, fins la darrera homilia
va servir els interessos del PP. Es nota que molts d’ells són de l’Opus
Dei...
L’acte que es va fer en memòria de les
víctimes de l’11-M va ser molt criticat. Per què en aquest país tot s’acaba
amb una missa o un bon àpat? Però si l’àpat no era adient, la missa, tampoc.
Entre les víctimes n’hi havia d’altres confessions i, imagino, fins i
tot ateus i agnòstics. Però molts d’ells van aguantar les formes. Com
Pilar Manjón, la presidenta de l’associació de víctimes de l’11-M.
Però a part d’aguantar les formes va
haver d’aguantar l’homilia de Rouco que va tornar amb la teoria de la
conspiració, tot i que sembla que deixa d’estar de moda entre els qui
la van defensar... Però també va advertir que Espanya s'està trencant per Catalunya. No Rouco, no! Per Vinaròs!! Segur que l'home no mira Por de Plom!
Rouco, recordem-ho, van assistir a manifestacions
contra lleis promogudes pel govern Zapatero, com per exemple la dels matrimonis
homosexuals i va fer política sempre que li va apetir fer-ho (només cal veure el que va dir ahir...)
De totes formes m’és indiferent que
el seu successor sigui el que fins ara era l’arquebisbe de Valladolid Ricardo Blázquez o
qualsevol altre. La postura oficial de l’Església Catòlica canviarà molt
poc i seguirà allunyada de la realitat que representa la societat civil.
Va de retro!
EL PP EBRENC
Casualment, diumenge vaig veure al Canal
TE un debat sobre el nou Pla de Conca de l’Ebre moderat per Ximo Rambla.
Es contertulians eren Manolo Tomàs, en representació de la Plataforma en
Defensa de l’Ebre, Meritxell Rogé, regidora de CiU de l’Ajuntament de
Tortosa, Tomàs Castells, regidor del PP de l’Ajuntament de Deltebre i
un altre participant que, tot i sonar-me la seva cara, no us puc dir de
qui es tractava.
En un moment del debat, Tomàs Castells
va traure el tema del Pacto de l’Aigua d’Aragó i la formació de la Plataforma
en Defensa del Ebro d’Aragó i li va demanar a Manolo Tomás que demanessin
comptes a qui calia fer-ho.
L’altre Tomàs, Manolo, es va indignar
i fins i tot va titllar Castells de mentider. Primerament va demanar-li
que parlés del Pla de Conca recentment aprovat, ja que era el tema del
debat i no uns fets que van passar ja fa unes dècades quan els socialista
Josep Borrell era ministre.
De totes formes, des del meu punt de
vista, qui hauria d’haver anat al debat era Joan (Juanito) Bertomeu, diputat
al Congrés i cap visible del PP de l’Ebre.
Bertomeu, com a fet sempre, prefereix
amagar-se i enviar als seus correligionaris a defensar allò que és indefensable:
la reducció de forma considerable del cabal ecològic de l’Ebre.
Com pot algú del territori donar suport
a una cosa que significaria la mort del Delta de l’Ebre i, molt possiblement,
a la llarga (si sé li suma altres factors com el canvi climàtic) la desaparició
del seu propi poble.
Al menys l’únic regidor del PP de Tortosa
és conseqüent amb els seus principis. En privat sempre m’ha dit que ell
recolzarà totes les tesis del seu partit (encara que no sigui militant)
menys les que afectin negativament l’Ebre. I així va ser el sentit del
seu vot al ple de la setmana passada, sumant-se a la resta de regidors
de la capital del Baix Ebre.
El pitjor que pot fer un polític és anar
en contra dels interessos del territori i la seva gent. Potser, arribats
a aquest punt en direu que no tothom està al costat de la PDE i que no
tothom ho veu igual. Efectivament, en aquest punt us he de donar la raó.
La PDE s’ha caracteritzat sempre en
defensar el territori de forma totalment desinteressada (mai cap dels seus
dirigents més destacats ha entrat en política) i criticant durament, si
ha fet falta, als polítics del territori que han recolzat els seus líders
de Barcelona (o Madrid) mirant més pels seus propis interessos que no els
del conjunt de la ciutadania que l’han votat.
Però també hi ha qui defensa els interessos
d’uns pocs. Mon pare, de 85 anys i que durant la passada lluita va participar
en diverses manifestacions, inclosa alguna a Barcelona, diu que si es recollissin
firmes per emportar-se l’aigua, ell, signaria. I ho diu perquè està molest
amb aquells regants que prefereixen quedar-se a casa recolzant així els
interessos de l’especulació (ja sabeu allò de qui calla atorga)
A tots aquells que no defensen el territori
se’ls hauria de considerar traïdors i demostrar-los en tot moment el malestar
que tenim cap a ells la major part de la societat ebrenca.
dimarts, 11 de març del 2014
INDEPENDÈNCIA I TRANSVASAMENT
Per a començar he de confessar que no sé si
aquests dos conceptes estan relacionats o no, però anem a imaginar que sí que
tenen que veure un amb l’altre.
La primera pregunta que em ve al cap és: Si
Catalunya fos independent, es faria igualment el transvasament de l’Ebre.
Un dels arguments més empleat és el
principi de solidaritat entre comunitats. Entre les que, segons el govern,
són excedentàries i les que són deficitàries. De ser independents, penso,
aquest concepte ja no es podria aplicar. És més, si per l’Ebre quasi no hi
baixés aigua, perquè la resta de comunitats autònomes que hi ha abans d’arribar
a Catalunya: Cantàbria, el País Basc, la Rioja, Navarra i Aragó assequessin
el riu, Catalunya podria acudir a Europa a denunciar el fet i, segur, li
acabarien donant la raó. Això, donant per fet que Catalunya continuaria dintre
d’Europa encara que no formés part del govern d’Espanya.
La segona pregunta: El fet de que es vulgui
fer el transvasament, té que veure amb la voluntat del poble català sobre el
dret a decidir? Penso que no, ja que està demostrat que sempre que el PP
està al govern promou el transvasament de l’Ebre, ja sigui de forma explícita,
com l’any 2000 o de manera encoberta com ho està fent ara. Això sí, segurament,
si el govern de Catalunya fos del mateix color que el central, es a dir, del
PP, les formes serien unes altres. No dic que no es volgués fer igualment, però
les contraprestacions per a dur-lo a terme serien més grans i molt més
beneficioses per a Catalunya. Què consti que, personalment, estic en contra de
qualsevol compensació que ens donin a canvi de l’aigua, però no tothom pensa
igual.
I la tercera: S’acararia l’amenaça de
transvasament si Catalunya fos un estat independent? Evidentment que no.
Els transvasaments poden tenir molts de noms, però a l’hora de la veritat
sempre comporta endur-se aigua de l’Ebre cap a d’altres conques hídriques. Ara
mateix, el govern de Rajoy sembla que s’inclina per parlar de bancs d’aigua
o de reserves d’aigua.
Recordem que l’any 2008, quan Catalunya estava
governada pel tripartit (PSC, ERC i ICAV-EUA), es volia portar a terme el que
ells venien a denominar interconnexió de xarxes, es a dir, connectar el
sistema hídric gestionat pel Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) amb el
d’Aigües del Ter-Llobregat (ATLL)
Quan des del territori es parlava de
transvasament encobert, el representants del nostre govern deien que no era
cert. Segons ell, l’aigua igual podia anar d’aquí cap allà com d’allà cap aquí.
Reversible com un midó –van arribar a dir-.
Igual és que ens prenen per babaus. Què és més
provable, què l’Àrea Metropolitana de Barcelona necessiti aigua o que sigui la
conca de l’Ebre la que pateixi set?
I per acabar, la cirereta. Des de fa
anys, la PDE ve denunciant que el canal Segarra-Garrigues és, de fet, un
transvasament d’aigua del Segre cap a Barcelona. Un aigua molt menys
contaminada que la que baixa pel tram final del riu, la qual cosa, encara que
no s’arribés a fer mai el Pla de Conca que promou el govern central, també
repercutiria de forma molt negativa en la qualitat de les aigües que ens
arriben al delta, ja que estarien molt més contaminades que no són ara.
Què preferiu, cops o bastonades? Potser molts de vosaltres preferiu, malgrat tot, ser independents. En
canvi jo sempre defensaré el nostre territori de qualsevol agressió, ja vingui
de Madrid o de Barcelona. Alguna diferència hi havia d’haver, no?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)