dijous, 13 de març del 2014
EL GOS POLLÓS
L’actual línia política del PSC sembla
que sigui com un gos pollós del qui tothom se’n aparta.
Alguns la critiquen obertament, arriscant-se
a que es prenguin mesures en contra. Altres, directament, han abandonat
el partit. Però fins i tot, dels que es consideraven propers a la direcció,
se’n aparten.
Aquest és el cas de Jaume Collboni, fins
fa poc diputat i portaveu al Parlament i ara candidat a encapçalar la candidatura
del PSC a l’Ajuntament de Barcelona.
Collboni ha volgut donar dos cops d’efecte:
el primer renunciar a l’acta de diputat i, el segon, apartar-se de la
línia oficial, la federalista o espanyolista si voleu.
De totes maneres sembla que hi haurà
una dura pugna. 5 són els candidats, 5 i primeres espases del socialisme
català.
Presumeixo que cap ho tindrà fàcil per
a ser elegit i convertir-se en el candidat del PSC. Ara bé, passades les
primàries haurien d’arribar a un enteniment per a formar part de la mateixa
llista.
És difícil, ja ho sé, però no em digueu
que no seria una candidatura pràcticament imbatible (a priori, es clar)
AMB LA MENTIDA PER BANDERA
Aprofitant l’aniversari dels atemptats
de l’11-M van ser molts els qui van denunciar el muntatge que pretenia
fer el govern de José María Aznar culpant a la banda terrorista ETA d’haver
estat l’autora quan ja sé sabia que havia estat una cèdula islàmica establerta
a Espanya.
Al programa Divendres de TV3, hi havia
l’exdirector del Periódico Antonio Franco i el que en aquella època era
el director de l’Avui Vicenç Sanchís. Franco va dir que tenia informacions
facilitades per la pròpia policia a la corresponsal del seu diari a Madrid
de que es tractava d’un atemptat perpetrat per un grup terrorista d’origen
musulmà i així ho van anunciar a l’edició especial que va treure el diari
el mateix dia per la tarda. Llavors, va rebre una trucada del propi José
María Aznar (que com no era candidat sembla ser que tenia poca feina) advertint
a Franco de l’error que estava cometent i li va demanar una rectificació
per a la propera edició. Franco va dir que en aquell moment no podia pensar
que l’estava mentint i que suposava que com a president del govern disposava
d’una informació fiable i contrastada. Però el que realment feia, era
donar una informació interessada i manipulada a l’extrem. Vicenç Sanchís
va ratificar tal extrem.
Mireu, vaig a ser-vos franc. Quan es
va saber del terrible atemptat, a mig matí, imagino, com a regidor que
era de l’Ajuntament d’Amposta vaig parlar per telèfon amb diversos companys
per avaluar la transcendència dels fets. Recordo que vaig parlar amb Lluïsa
Lizárraga número 2 a la candidatura del PSC per aquelles eleccions que
s’anaven a fet tots just dos dies després. Lluïsa em va dir:
-Si ha estat ETA, el PP ja ha guanyat...
El PP sempre havia utilitzat a
una bona part de les associacions de víctimes del terrorisme en propi benefici
i com escut protector davant les politiques antiterroristes dels governs
socialistes. Era evident que un atemptat d’ETA els beneficiava i, pel
contrari, si qui l’havia comès eren islamistes, s’entenia que ho feien
com a revenja de la participació d’Espanya a la Guerra d’Iraq i de la
que Aznar era l’únic responsable. Per això, després del 13-M es va dir
que aquelles eleccions les havia perdut Aznar, tot hi no presentar-se.
A la Sexta, el Gran Wyoming també va
parlar del tema. Com per la tarda al programa de Xavi Coral a TV3, es va
parlar del seguidisme de mitjans com La Razón i el Mundo que, com sabeu,
van inventar-se la teoria de la conspiració on, suposadament, hi va haver
una conxorxa entre el PSOE, la ETA i la policia per a fer fora el PP del
govern. De fet, el PP, mai ha digerit aquella derrota.
Però també van parlar de Federico Quevedo,
un dels periodistes que va fomentar la teoria de la conspiració i que posteriorment
va reconèixer que tot va ser una mentida per a mirar de beneficiar el PP.
Al llarg dels anys, s’ha comprovat que
el PP ha fet de la mentida la seva ensenya d’identitat, la seva bandera.
Voleu més mentida que el cas Gürtel i tot el que d’ell se’n deriva? Els
papers de Bárcenas, els comptes a Suïssa...
Com bé es va dir a Divendres, a d’altres
països, per falsejar la declaració de la renda, han dimitit mandataris
i aquí, per coses més grosses, no dimiteix ningú.
Però és que aquí (i perdoneu l’expressió)
som tontos del cul i ens agrada estar governats per mentiders, lladres
i corruptes.
dimecres, 12 de març del 2014
DE MAL EN PITJOR
Que Cañete ha estat sempre una amenaça
per a l’Ebre, és de domini públic. Quan va ser ministre d’Aznar va
ser un dels avaladors del Pla Hidrològic Nacional. Les paraules que va
dir durant una visita a Múrcia, encara retronen pel tot el territori: O
sale ahora que tenemos mayoría absoluta o no sale nunca... Va a salir por
huevos... Será un paseo militar... Només era per a refrescar-vos
la memòria.
L’entrevista que va tenir lloc fa uns
mesos entre l’actual Ministra de Agricultura i membres destacats de la
Plataforma en Defensa de l’Ebre, no va satisfer als representants del
moviment social ebrenc. El Ministre els hi va dir que ell era polític i
no tècnic i, per tant, desconeixia la gravetat del problema que s’apuntava
des del territori. En terme col·loquial es diu pilotes fora....
Quan tot indicava que el Pla de Conca
de l’Ebre, el nou PHN, patiria una demora, segurament fins després de
les eleccions europees del mes de maig, el passat 28 de febrer es va aprovar
per sorpresa amb les pitjors perspectives possibles. Dies més tard, i davant
l’amenaça real de reprendre les accions de protesta, des de Madrid es
va deixar anar que el cabal mínim es podria revisar a l’alça, però sense
dir ni quan ni en quants. Només es tractaria d’una estratègia per
part del PP per mirar d’evitar que s’erosioni a imatge de Cañete que,
recordem-ho, serà el número 1 de la llista del PP a les europees i candidat
ferm a ocupar el càrrec de Comissari d’Agricultura en el futur govern
de la Unió.
Mentre, ja sona el nom de la substituta
(perquè s tracta d’una dona) La candidata que pel que sembla està millor
col·locada és l’actual alcaldessa de València Rita Barberà.
La imatge de Rita Barberà està molt erosionada,
com també hi està la de la majoria dels càrrecs que han passat per la Generalitat
Valenciana i d’altres institucions de la Comunitat Valenciana com Zaplana,
Camps i d’altres.
Les enquestes internes que mouen els
popular valencians els hi deuen de donar uns resultats molt pèssims (la
qual cosa tampoc és tan estranys vistos els casos de corrupció que han
afectat a les seves màximes institucions) Per tant, s’ha de fer un reset
i mirar d’encarar-les eleccions amb unes millors perspectives.
Però a Rita no la deixaran a l’estacada.
Sé li han d’agrair els serveis prestats i per tant, l’ascendiran al càrrec
de ministra.
Em dóna no sé què, que serà canviar (com
es diu vulgarment) una puta per un lladre, ja que no cal esperar
de la Rita un millor tracte del que ens ha donat Cañete.
Rita, com a bona valenciana seguirà reclamant
agua para todos i mirarà d’afavorir al màxim la seva comunitat.
Encara que molts pensem que per a què
voldrà ella aigua si sembla que li agraden altres begudes amb una mica
més de graduació. Ahir mateix en parlàvem pel Facebook, però no ens varem
posar d’acord. Mentre un amic deia que JB, jo li deia que Beefeater.
Espero que això no us escandalitzi, ja que és de domini públic. Només cal
mirar algun vídeo de Pot de Plom que surti Rita. Per cert, ja us ho avanço,
als vídeos surt amb l’ampolla de Beefeater.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)