LES FOTOS DEL DIA. PLOU PER PASQUA

FRANÇA, ESTATS UNITS I ESPANYA

Castell de Cervera del Maestre (comarca del Baix Maestrat)

Aquests dies hem sabut que Espanya ha recuperat el tercer lloc al rànquing mundial de destinacions turístiques si bé, mentre Catalunya va guanyar visitants durant l’any passat, Madrid, tot i ser la capital i cort, en va perdre.

La primera destinació turística segueix sent França on, segurament, París hi té molt que veure i la tercera els Estats Units amb Nova York com a principal destinació.

Com que mai he viatjat als Estats Units, els obviaré, així que parlaré (o potser hauria de dir millor compararé) França i Espanya.

Començaré amb una afirmació que dic sovint: Si França tingués el clima que tenim a Espanya, no vindria cap turista. Potser també li caldria afegir-hi la gastronomia. És cert que els francesos van ser els inventors de la cuina d’autor, allò que s’anomena nouvelle cousine, però des de llavors, la cuina espanyola en general i la catalana en particular ha millorat molt. Durant els darrers anys hem tingut els considerats cuiners del món. Primer Ferran Adrià amb el Bulli i quan aquest va decidir tancar el restaurant i dedicar-se a d’altres coses (sempre relacionades amb la cuina, com per exemple l’edició d’un diccionari gastronòmic) i després d’un breu parèntesi durant el qual el millor cuiner del món va ser deixeble de Ferran Adrià d’un país nòrdic, ara mateix ho torna a ser el català Joan Roca, el cuiner dels 3 germans que regenten el restaurant Can Roca.

Però el turisme gastronòmic, per important que sigui, no és un turisme de masses, ja que no tothom pot pagar entre 100 i 200 euros per un sopar, per molt extraordinari que sigui el lloc.

Majoritàriament el turisme que ens arriba segueix sent de sol i platja. Turistes amb pocs recursos que sé les enginyen per estalviar un duro. Ara mateix, a Barcelona s’han posat de moda els sopars gastronòmics a cases particulars, així com les visites als indrets de la ciutat menys coneguts per a conèixer l’altra Barcelona, tal com informava dimecres el Periódico de Catalunya. En poques paraules: turisme d’espardenya.

Hi ha un altre turisme que és el cultural, el que practiquen col·lectius com el japonès que visiten guia en ma i càmera fotogràfica al coll, els principals monuments d’aquelles ciutats que visiten.

Però aquí cuidem poc el turista. De vegades li fem pagar preus abusius, encara que, al meu entendre, no és aquest el principal problema. Espanya, en general és un país brut i massa deixat. Els parcs i jardins no són agradables a l’hora de visitar-los i quan visites algun castell és més fàcil trobar-lo en ruïnes que degudament restaurat i apte per ser visitat.

A França no passa el mateix. A qualsevol racó de qualsevol poble o ciutat t’hi pots trobar amb un petit jardí perfectament conservat. I si parlem de castells, només cal agafar d’exemple dels de la riba del Loira. Tenen canals perfectament navegables, con el Canal del Midi que uneix la costa Atlàntica amb la Mediterrània.

De totes les ciutats i pobles que he visitat, només Nîmes em va semblar bruta i desendreçada. Però malgrat això té el seus atractius, com per exemple el teatre romà de les Arenes o la Maison Carrée, un temple que formava part de l’antic fòrum. També te un campanar multicolor (per la nit va canviant de color) i uns jardins del segle XVIII de dimensions considerables.

Però evidentment la perla és París. Allí es agradable visitar fins i tot els cementiris. Per als parisencs, els seus cementiris són com uns jardins més. Jo he visitat el de Montparnasse, on hi ha enterrats personatges com el filòsof Jean Paul Sartre o el dramaturg irlandès Samuel Beckett.

A part de la torre Eiffel, l’Arc del Triomf, el museu de Louvre, els Invàlids, els jardins de les Tulleries, la Notre Dame, etc., l’autèntic París, el de sempre, el trobarem al barri de Montmartre, on s’hi troba el Sagrat Cor. És el barri bohemi de la capital de França. Precisament aquí trobarem el cabaret de la Boheme. No sabria dir si el local va agafar el nom del corrent o va ser a l’inrevés.  

Però no tothom va a França a visitar monuments, museus i passejos en barca pel Sena, n’hi ha que van a Eurodisney. Qüestió de gustos.              

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. L'OLIVERA DEL CATXO I D'ALTRES OLIVERES DE LA SÉNIA III

LA MEVA GOSSETA S’HA FET DEL BARÇA

Segons el veterinari, la nostra gosseta Electra va néixer el 16 de gener de 2005. Els seus 9 anys de vida han coincidit amb la que ha estat, sense cap mena de dubte, l’etapa més triomfal del Barça. Durant aquests anys el Barça ho ha guanyat pràcticament tot 3 Champions Leage, 2 mundials de clubs, 6 lligues, 2 Copes del Rei, etc.

A Amposta, com la majoria de les ciutats i pobles de Catalunya predomina l’afició al Barça per sobre de la dels altres equips. Normalment, cada vegada que marcava el Barça un gol, sempre hi havia algú que tirava un coet i ja sabeu com reaccionen els gossos davant l’esclat dels coets o dels trons. Segurament per això, l’Electra no era del Barça, perquè no suportava les explosions dels petards.

Dimecres, amb la victòria del Madrid sobre el Barça a la Copa del Rei, van ser l’afició del Madrid la que va tirar coets per a celebrar la conquista de la Copa del Rei. I l’Electra va reaccionar com sempre ho ha fet en aquests casos, lladrant.

És per això que ara penso que l’Electra s’ha tornat del Barça.

Sempre hi ha d’haver alguna cosa positiva, no?