ESTEREOTIPS

Grazalema

Quan faig aquest escrit, a Amposta, la ciutat on visc, s’està celebrant el ‘XXI Congreso Nacional del toro de cuerda’, així, en castellà que per alguna cosa és ‘nacional d’España’ i no de Catalunya i, pràcticament tot el que s’ha publicat en referència als actes que es duen a terme durant els dies que dura el congrés està escrit en l’idioma del ‘imperio’, fins i tot les pancartes anunciadores que s’han penjat a diferents indrets de la nostra ciutat. Segons dirien alguns, és la forma d’arribar a més públic.

Per cert, durant la desfilada pels principals carrers d’Amposta, alguna de les delegacions dels pobles representats portava la bandera espanyola. Hi havia cap motiu per a fer-ho? El congrés anava de política o de ‘toro de cuerda’? Després diran que els catalans provoquem...     

El sector més a l’est de la ciutat, el que està al costat del canal i molt prop de l’avinguda de Sant Jaume, però a la vegada, també molt prop del centre, està ocupat literalment, per les infraestructures que s’han muntat perquè el ‘congreso’ brilli amb tota la seva esplendor. Però també s’ha fet ús de l’auditori, d’alguns carrers de la nostra ciutat per exhibir els seus espectacles i fins i tot s’ha habilitat una carpa per a poder fer els àpats. Des del meu punt de vista, aquesta mena de congressos s’organitzen amb una única intenció, perquè puguin xalar tots aquells als que els agraden aquesta mena d’actes i poder fer bous capllaçats fora de temporada. Durant aquests dies n’hi ha programats fins a setze, un per cada població representada al congrés. 

Tot i que soc antitaurí, la veritat és que passo bastant d’aquest tema igual com també ho faig amb altres temes que no m’interessen, com per exemple la religió en general.

Però el que més m’ha sobtat de tot el que he vist aquests dies per les xarxes socials és el que opinen alguns declarant-se taurins només perquè són de les Terres de l’Ebre.

Considerar a una persona taurina pel simple fet de ser de les Terres de l’Ebre, és un estereotip com identificar a Espanya només amb les corrides de toros, a Andalusia amb el flamenc, a València amb la paella o a Catalunya amb la sardana i el fricandó. Serà tan tradicional com es vulgui, però d’aquí al perquè siguis d’un lloc determinat t’hagin d’encasellar en tot el més típic, dista molt.

Les Terres de l’Ebre som molt més que els bous de plaça, a la mar, capllaçats i embolats. La nostra cultura va molt més enllà de tot això, començant per exemple per les bandes de música, els grups folklòrics de jota o els grups de teatre aficionat que hi ha per moltes poblacions de les nostres contrades.

Però el més dolorós de tot és que amb tanta gent com hi ha que, no cal que siguin antitaurins, però als que no els agraden els bous, els nostres polítics, davant el lobby taurí, callen i els hi fan el joc amb la confiança de què a les pròximes eleccions guanyaran uns vots que, tal vegada, perdran per l’altre costat.

Per a les eleccions de l’any que ve, m’agradaria veure algun candidat que digués obertament que si les guanya, eliminaria els bous de la programació de les festes.

Ningú tindrà la valentia de fer-ho, però estaria bé.