LA VIA AUGUSTA : mas de Bernis

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mas de Bernis. Mostrar tots els missatges

divendres, 17 de juliol del 2026

EL MAS DE BERNIS

A molt poca distància de l’ermita i la torre de l’Aldea i a uns 500 metres del riu Ebre es troba el mas de Bernis, actualment reconvertit en allotjament rural.

Tradicionalment, el mas de Bernis ha estat la colònia agrícola Sant Josep. Adherits a la paret, al costat del camí que porta el nom del mas, hi ha dos rètols que així ho indiquen, un a cada costat. També, a la paret que mira cap a l’Ebre, hi ha un altre rètol informatiu amb una breu explicació de la seva història.

Però quan el mas de Bernis va tenir una certa i efímera notorietat va ser durant la batalla de l’Ebre en convertir-se en un lloc de comandament de l’exèrcit republicà a aquella zona, ja que va ser el quarter general del 53è batalló, conegut com la Comuna de París format, principalment, per francesos, belgues i valons que pertanyia a la XIV Brigada Internacional, integrada en la 45 Divisió del V Cos de l’Exèrcit de la II República espanyola comandat pel tinent coronel Enrique Líster.

Pels voltants del mas hi havia tres casamates o nius de metralladora que el protegien (els números 13, 14 i 15). Actualment, dues d’elles han quedat integrades en les mateixes estances del mas i no es veuen a simple vista. L’única que es veu està al costat del camí arbrat que hi ha a la dreta del mas, a uns 30 metres de distància d’aquest, mirant cap als arrossars, és la número 13. Aquests nius de metralladora formaven part d’una línia defensiva (la L-2) que va construir l’exèrcit republicà entre Amposta i l’Ampolla.

Casamata número 13 de la L-2.

La Viquipèdia defineix així el terme casamata:

‘Una casamata, en enginyeria militar, és qualsevol construcció de tipus sòlid destinada a albergar algun tipus d’arma defensiva. Així podem parlar de casamates per metralladora, per artilleria, etc. Generalment estan construïdes amb formigó de gran resistència reforçat amb acer o planxes d’acer, cobrint tota la peça, si bé, de vegades, es fa ús de la forma del terreny per estalviar part de la construcció. Segons els disseny, es deixen una o més obertures des de les de fer foc sobre les zones a cobrir. En èpoques anteriors a la revolució industrial, les casamates es podien construir en maó, terra o, fins i tot, pedra treballada’.

Possiblement la casamata número 16 de la L-2.

Mentre arribava al mas, per un camí secundari (el principal és el que surt de l’ermita de l’Aldea), al que avui és una finca de vivers s’hi pot veure les restes d’una petita construcció. Quan veus el niu de metralladores fet de maons, t’adones que en aquest punt n’hi va poder haver un altre, segurament el número 16.

L’ermita de l’Aldea dista uns pocs centenars de metres del mas de Bernis i conformen el recinte diverses edificacions a part de l’edifici religiós. En una de les altres estances del conjunt d’edificis, a uns 50 centímetres del sòl, encara s’hi pot veure la tronera que formava part de la casamata número 22. Els números 20 i 21 que també formaven part de la defensa d’aquest lloc, han desaparegut totalment.

Torre de l'ermita de l'Aldea.

La torre, que es va construir per a vigilar la pirateria barbaresca que va actuar per la Mediterrània durant l’edat mitjana fins al segle XVI, l’any 1938, durant la Guerra Civil Espanyola, va ser reconstruïda parcialment i es va utilitzar com atalaia des d’on es dominava un amplia esplanada deltaica.

Fa uns anys, TV3, la televisió de Catalunya, va emetre una sèrie anomenada Trinxeres on es va poder veure les dues casamates del mas de Bernis que no són visibles durant una visita ordinària al lloc. Sobre la coberta d’una d’elles hi posa l’any de construcció, ‘Año 1938’ i les paraules ‘Viva la República Española’.