dimarts, 20 de maig del 2014
dilluns, 19 de maig del 2014
OFERTA TELEVISIVA
 | |
| Vista des de Calaceit. Al bell mig les antenes de Caro. |
Quan Vinaròs News publiqui
aquest escrit, tu, amic lector, com jo i com tota les resta de ciutadans
d’aquest país, tindrem 9 canals de televisió menys per poder veure. I si vius a
l’àrea d’influència de la Televisió Valenciana, a aquests 9 canals li has de
sumar els 3 que ja vas perdre uns mesos enrere.
Alguns dels canals que van tancar el passat
dia 6 eren temàtics i tenien gran acceptació entre el públic. Per tant, amb el
fet de tancar-los, es pot dir que també hem perdut una mica més de llibertat
que, sumada a la que ja hem perdut al llarg d’aquesta legislatura em permet
afirmar que amb el govern del PP som menys lliures del que érem fa només uns
pocs anys.
Els que sou de la meva generació recordareu
quan noves n’hi havia dos: La Primera Cadena (més tard batejat com La
1) i la UHF (*) o la Segona Cadena (l’actual La 2)
La primera cadena tenia uns continguts més
generalistes; telediaris, pel·lícules, partits de futbol, novel·les, d’altres
informatius, concursos, etc. En canvi a la 2 s’hi podien veure més
documentals de divulgació o programes con la Clave que presentava José
Luis Balbín i que després d’emetre una pel·lícula, s’hi feia un debat
relacionat amb el tema que havia tractat. Aquest programa, que segurament els
més joves no recorden, va significar el començament de l’obertura política
d’una televisió totalment controlada pel règim franquista.
Al principi, per a sintonitzar la UHF
s’havia d’instal·lar una antena especial, diferent a la que hi havia a totes
les cases. Això volia dir que només uns pocs en podien gaudir, entre d’altres
els bars que ho feien per guanyar clientela, igual com ara quan s’instal·la una
plataforma digital que permeti veure els partits de futbol i d’altres esports
(darrerament els campionats del món de motociclisme) que no es donen en obert.
Recordo que quan al final es va poder
sintonitzar la Segona Cadena des de tots els receptors sense necessitat
d’haver de col·locar l’antena addicional, per a poder-la veure només calia
girar una mica una roda situada a un lateral de l’aparell. Quins temps
aquells!
No cal ni dir-ho, la posada en marxa de la
Televisió de Catalunya, TV3, va representar, com es du vulgarment, el
tret de sortida de les televisions autonòmiques arreu de l’estat espanyol i,
més tard, amb Antena 3 TV i Tele 5, la posada en marxa de les
televisions de capital privat.
Al contrari del que es podia pensar, l’augment
de l’oferta televisiva no va comportar necessàriament una millora de la
qualitat ni tant sols de la pluralitat informativa, ja que, normalment, els
propietaris de les cadenes televisives imposen els seus criteris en quan als
continguts dels programes y sobre la línia ideològica que han de tenir.
Després van arribar els canals de pagament que
emetien via satèl·lit (Canal Plus i Via Digital) que es van
acabar fusionant per a crear Digital Plus. Amb la posada en marxa
d’aquestes plataformes l’oferta televisiva va augmentar considerablement, ja
que comptava amb diversos canals temàtics que oferien sèries de tota mena,
documentals, pel·lícules, esports, etc.
Finalment va desaparèixer la televisió
convencional, la que es propagava per mig d’antenes (emissor-receptor) per a
donar pas a la Televisió Digital Terrestre (o TDT), que havia de ser la
panacea, però que sovint sol tenir problemes de recepció de la senyal. La
majoria de canals que es poden sintonitzar emeten en obert.
Les freqüències de la TDT són concessions
administratives i d’aquí arranca el problema que ha derivat amb la clausura
dels 9 canals dels que us parlava a començament de l’escrit. Sembla ser que hi
van haver irregularitats a l’atorgament per part del darrer govern socialista i
que l’actual del PP, en lloc de trobar una solució raonable, ha optat pel
tancament amb el perjudici que això ocasiona.
El següent pas serà tornar a treure a concurs
noves freqüències per a, segons diuen els mateixos propietaris dels canals
clausurats, donar-les a entitats o empreses que, ideològicament són properes al
govern actual, com per exemple a l’Església Catòlica.
Per acabar, una pregunta: Repercutirà tota
aquesta situació a butxaca del consumidor? I tant! Ja que la
resintonització de els noves freqüències ho haurà de fer necessàriament un
professional que t’acabarà cobrant els corresponents honoraris; no serà com la
sintonització de la UHF on només calia girar una roda.
Tinc la sensació que passi el que passi, els
perjudicats sempre som els ciutadans. Tu també la tens?
(*) UHF (sigles de
Ultra High Frequency, «freqüència ultraalta») és la banda de radiofreqüència
compresa entre 300 MHz i 3 GHz (longitud d'ona d'1 m a 10 cm)
L’ERA
Un pare i el seu fill es trobaven davant
la finca agrària que havia estat propietat de la família durant diverses
generacions i que havia anat passat de pares a fills.
-Fill meu, sobre tot, quan jo em mori,
que aquesta finca no s’acabi convertint en era...
-Tranquil pare, que això no passarà
mai.
Van passar els anys, el pare va morir
i el fill es va convertir en pare. Un dia, en passar tots dos per davant
de la finca, es van parar un instant i el pare li va dir al fill:
-Veus fill meu, aquesta finca era
de la nostra família...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)